VALÈNCIA. El Ple de l’AVL ha aprovat la renovació de la Junta de Govern, que estarà formada per M. Àngels Francés, com a presidenta; Rosa Agost, com a vicepresidenta; Immaculada Cerdà, com a secretària, i Vicenta Tasa i Carles Segura, com a vocals. La sessió plenària, celebrada este matí, ha elegit, per unanimitat, M. Àngels Francés com a presidenta de la institució. En l’actualitat ocupava el càrrec de vocal, i en estes eleccions es presentava com a candidata a la Presidència de l’Acadèmia.
Després s’han votat la resta de candidats a ocupar els càrrecs que formen la Junta de Govern. Rosa Agost ha sigut elegida per a ocupar la Vicepresidència; Immaculada Cerdà, ha sigut elegida secretària de l’AVL, càrrec que ja ocupava en l’anterior Junta de Govern. Per a ocupar la primera vocalia ha sigut elegida Vicenta Tasa, que entra per primera vegada en la Junta de Govern, i la segona vocalia l’ocuparà Carles Segura, que va prendre possessió del càrrec d’acadèmic el passat 17 de juny. Tots ells han rebut el suport dels acadèmics presents.
L’ordenament jurídic preveu que la presidència de la institució no es faça efectiva fins que no siga publicat en el DOGV i no s’haja pres possessió en un acte públic i solemne.
La nova presidenta de l’Acadèmia és la tercera dona a ocupar la màxima representació de l’AVL, després d’Ascensió Figueres i de Verònica Cantó, a qui succeïx en el càrrec. M. Àngels Francés Díez (Alcoi, 1976) és catedràtica de literatura contemporània en la Universitat d’Alacant, llicenciada i doctora en Filologia Catalana (1998) i llicenciada en Filologia Anglesa (2003, premi extraordinari de llicenciatura). Va entrar en l’Acadèmia l’any 2021, en la segona renovació de l’AVL feta per cooptació.
Necessitats presents i futures
Francés s’ha inspirat en un poema de Marc Granell per a explicar les idees de la seua candidatura, que volen consolidar les fites assolides per la institució en els seus vint-i-cinc anys d’història i donar resposta a les necessitats presents i futures dels parlants del valencià: "A tots ens agermana hui la defensa del valencià, la llengua fèrtil, viva, que arrela en els nostres avantpassats i que és unitària i diversa, pròpia i compartida".
A més, la nova presidenta de l’AVL ha emmarcat les prioritats de la institució en dos grans àmbits: la normativització i la normalització. "És assumpte nostre justament vetlar per l’ús normal del valencià i elaborar-ne la normativa, ja que estos són els pilars sobre els quals s’edifica l’AVL. Eixa doble missió ha de ser el centre dels nostres esforços, el nord que no podem perdre, malgrat el soroll ambiental que ens envolta i que sovint ens aboca a discussions estèrils".
Així mateix, Francés ha recordat el treball que es fa, diàriament, a l’AVL per la normativització. «"a normativa del valencià ha de ser entesa com una guia, com una seguretat per al parlant nadiu o nouvingut que, amb les ferramentes de l’Acadèmia, trobe el que necessita per a expressar-se en el món del segle XXI", ha exposat. Per això, ha remarcat que l’Acadèmia, com a institució pública encarregada de la normativització del valencià, té la responsabilitat d’analitzar les oportunitats que les noves eines tecnològiques presten a l’adquisició i perfeccionament de les habilitats lingüístiques, i proporcionar els recursos adequats a la ciutadania contemporània, "per a la qual hem de ser de màxima utilitat".
Pel que a la normalització, Francés ha assegurat ser conscient de la situació crítica que amenaça el valencià. "Malgrat que el coneixement del valencià està en màxims històrics gràcies a l’ensenyament, l’ús social de la llengua travessa moments difícils i preocupants", ha dit. Per això, el seu compromís per a redreçar esta conjuntura passa per la difusió del patrimoni escrit i oral; l’assessorament i la col·laboració en el redreçament de la deriva envers la substitució lingüística, i la transferència de coneixement, textos i recursos a la societat.
Finalment, Francés s’ha compromés a contribuir a enfortir l’autoestima dels parlants i el prestigi social del valencià, especialment entre els joves, buscant línies d’entesa amb aquells que, com l’Acadèmia, treballen per la defensa d’una llengua digna, des del rigor amb la norma, però pròxima a la gent i útil per a viure-hi.
Far científic, cultural i cívic
En la seua intervenció, Rosa Agost ha subratllat que "l’AVL és un dels fars científics, culturals i cívics" del poble valencià, i ha defés que la nova Junta de Govern, de la qual ja és vicepresidenta, ha de continuar vetlant pel rigor acadèmic de l’Acadèmia "fonament de la nostra credibilitat". Així mateix, ha insistit que la ciència només té sentit si es transferix a la ciutadania. "Tenim un compromís de servici social. El destí del valencià està en les nostres mans, però també en les de cada persona que viu en esta terra», ha expressat tot reivindicant la importància de treballar pel valencià abraçant tota la riquesa dels seus parlars. "Cada paraula de la llengua, de dalt a baix del nostre territori, ha de trobar en esta Acadèmia empara, estudi i celebració", ha expressat.
En la defensa de la seua candidatura, Immaculada Cerdà ha recordat que la Secretaria de l’AVL té la missió de fer possible el treball de les seccions i comissions, la coordinació entre els acadèmics i el personal de la casa, i la gestió de tots els compromisos que adquirix la institució quan aprova els pressupostos. "Repetisc esta candidatura amb la il·lusió de qui creu en el projecte i en el potencial de l’AVL. Continuaré treballant des de la humilitat, però amb l’ambició de fer una Acadèmia cada vegada més forta, visible, pròxima i lligada a la societat", ha reivindicat Cerdà en el Ple.
Per la seua part, Vicenta Tasa ha defés la utilitat de l’Acadèmia "Només tenim sentit si som una institució útil i al servici de la societat. La força de l’AVL descansa també en la seua capacitat per a oferir orientació i recursos a la ciutadania, als professionals i a les institucions que fan servir el valencià cada dia. I això ens compromet a tots els acadèmics", ha indicat.
Carles Segura, ha recordat la seua recent incorporació a la institució, i ha destacat que contribuirà en el treball de la Junta de Govern "amb la sensibilitat d’un sud que sovint ha viscut la llengua d’una manera més fràgil i amb l’experiència d’un nou parlant que sap que la confiança precedix la perfecció". "Voldria ajudar a continuar fent de l’Acadèmia una institució rigorosa, però pròxima; capaç d’ordenar la llengua i també de donar seguretat als parlants i d’ajudar a la gent a viure el valencià amb naturalitat", ha conclòs.
