VALÈNCIA.  La inspiració ens la imaginàvem —almenys jo de menut— com un eureka! A l'estil Arquimedes, com una poma newtoniana, o com les muses etèries de bar de mala mort de matinada banyades en absenta i rodejades d'un ambient decadent. Doncs bé, el temps, l'edat i la pràctica demostren que el treball, per molt artístic que siga, requerix de temps, de rutines i com deia Picasso "que la inspiración te pille trabajando". Viatjar és una de les opcions més recurrents per a aconseguir eixa creativitat, i en el mateix art es troba una font inabastable per a potenciar l'enginy propi. Què inspira a cadascú també té molt de cultural, de quina disciplina practique i d'un element aleatori que et toca en sort. Ja que com en el sexe o en la gastronomia a tot el món no li agrada el mateix, la suggestió, la sorpresa o el moment que desperta i dispara la teua creativitat és molt diferent per a cada persona. Per això, més enllà de recórrer als llocs idíl·lics, els racons perfectes o, clàssic entre els clàssics valencians, "la posta de sol a l’Albufera", he volgut preguntar a cinc creadors de disciplines molt diverses, tots residents a València, que produïxen el seu art —majoritàriament— des d'esta ciutat. Tal volta, a través de la seua experiència, podem lluitar contra la fulla en blanc i trobar aquella idea genial que tenim confabulant al nostre imaginari.

L'actriu Maria Maroto, nascuda a Catarroja i resident des de fa molt a València, ens parla dels seus moments creatius. "Passejant és on trobe la meua inspiració. De fet, per la meua faena passejar és inspirador perquè veus molta gent i els pots observar. Però més enllà del treball m'agrada molt caminar, m'aclarix la ment, m'inspira estar en moviment. Llocs de València on em flipa fer-ho: el riu, que és molt típic, però passejar per allí, travessar el riu en bici o seure baix d'un arbre és molt reconfortant. Una altra opció és perdre'm pel barri del Carme, tenim un centre històric que molt poques ciutats tenen, i és un lloc per a caminar sense rumb pels carrers xiconinos i estretets, descobrir placetes menudes amb arbres gegants i prendre un café amb calma. I per últim el Mercat Central, era la meua rutina del dissabte de matí, no només per la bellesa del lloc, que també, però veure la multitud com compra amb normalitat em resulta inspirador. Tal volta és molt convencional el que he anomenat, així i tot m'inspiren xicotetes coses quotidianes".

L’artista gràfic Antonio Ladrillo, natural d’Alacant, ens parla dels racons especials que l’ajuden en el procés creatiu. "Fa més de vint anys que visc a València i continue disfrutant senzillament d'eixir a fer uns encàrrecs i passejar un poc. M'encanta la llum que té la ciutat, la vida que hi ha al carrer, el fet d'anar saltant d'una experiència a una altra mentre camine. D'altra banda, el Jardí Botànic m'oferix un espai recollit, tranquil, en contacte amb la naturalesa i el pas de les estacions. És un lloc on pots buidar la ment, i eixe tipus de descans em permet tornar al treball amb l'ànim renovat. Però també fan falta moments de connexió, de trobada amb els altres, i les llibreries, com la Ramon Llull, m'oferixen això. És inspirador perquè veus el resultat del treball d'uns altres i com este és recollit i disfrutat. Un esforç compartit de construcció i cerca de diàleg".