Nova presidenta. Nou PPCV?

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana ha encetat aquesta setmana un dels processos congressuals més importants de la seua història. El congrés, que tindrà lloc els dies 1 i 2 d’abril, es farà després d’una desfeta electoral que ha apartat el PP valencià del poder després de lustres de majories absolutes. I, a més a més, la cita es produirà en un context judicial que farà molt difícil separar la marca del partit de l’estigma de la corrupció.

Amb eixos condicionants, l’actual dirigent regional, Isabel Bonig, ha estat escollida com a candidata a la presidència del PPCV. El procés, insòlit en el PP, ha permés per primera vegada en la història de la formació que els afiliats voten directament als candidats a dirigir el partit, encara que la ratificació formal la faran els compromissaris que acudiran al congrés.

Bonig podia haver-se estalviat aquestes primàries, però va insistir perquè es feren i les ha afrontat amb valentia. Escollida per Mariano Rajoy per a dirigir l’organització valenciana després la dimissió d’Alberto Fabra, la presidenta dels populars necessitava investir-se de legitimitat democràtica per a portar endavant el seu particular projecte de refundació del PPCV.

És cert que el procés de primàries s’ha vist emboirat per un candidat alternatiu, José Luis Bayo, que tenia com a objectiu deixar en evidència els defectes del sistema. I també per la baixa participació de la militància (7.006 afiliats dels prop de 150.000 que se suposava que hi han inscrits). Una participació que ha demostrat que el partit treballava amb un cens unflat i sense depurar des de feia dècades. Però eixe era un risc que Bonig sabia que assumia i que afrontava sabedora que ho havia de fer ara o mai. La votació també ha permés la dirigent popular conéixer de veritat quina és la realitat d’un partit que necessitarà mobilitzar per a intentar recuperar la Generalitat en 2019.

Amb la qüestió del lideratge ja encarrilada, Isabel Bonig té ara el repte de tirar endavant el seu projecte. Un projecte que ha creat malestar en certs sectors del partit que no entenen que la presidenta vulga assenyalar la porta d’eixida als qui contribuïren a les majories absolutes. “La renovación del PP también pasa por el estudio profundo y el análisis de la perpetuación de cargos públicos dentro de nuestro organigrama y evitar la duplicidad de cargos entre nuestros políticos”, assegura la ponència política.

Amb tot i això, el que més sorprén dels documents del XIV congrés del PPCV és que la renovació del projecte parteix d’una actualització de l’ideari dels vuitanta, renunciant a debatre temes de futur. És a dir, les ponències proposen la revitalització de les polítiques de secessionisme lingüístic, l’adequació del model tradicional de família, la potenciació de la sanitat i l’educació de gestió privada, la introducció de restriccions migratòries d’acord amb exigències de treball i integració cultural i la recuperació del concepte de “justícia social” lligat al foment de les iniciatives privades i el retall de les subvencions.

Com a exemple d’eixa recuperació de temes que el PP ja havia arraconat està la decisió de “fomentar un relato veraz y documentado de la historia de España (...) incorporando un conjunto de referencias al currículum académico que promuevan la interacción provincial”  i la modificació de currículums acadèmics per aconseguir que el valencià no siga “una clonación del catalán” i consolidar l’espanyol com a “lengua nacional por antonomasia” en la Comunitat Valenciana, tal com s’assenyala en el document polític.

Però, el més destacable de les ponències és que renuncien a situar en l’agenda del partit qualsevol debat de futur. Els reptes de l’economia col·laborativa, la revolució que comportarà la  robotització o la necessitat de potenciar activitats d’alt valor afegit i tecnològicament avançades, per esmentar alguns dels debats més actuals, són qüestions que no es troben en els documents.

No és l’única absència destacable, les ponències també manquen d’una actualització formal del llenguatge. Així, resulta cridaner que, malgrat la presència de dones en tota l’estructura del partit, començant per la presidenta i la secretaria general, totes les denominacions dels càrrecs es mantenen en masculí: president, secretari general, director, alcaldes.

El procés congresual ha demostrat que Bonig, que va agafar el timó en el pitjor moment del partit des de l’any 1989, és una persona amb espenta a la que ningú s’ha atrevit a medir-se. Però ara tindrà que demostrar que sap fer equips i refundar un projecte que, pel que sembla en els escrits, encara no ha trobat el camí cap a la modernitat.