Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 25 de octubre y se habla de TOQUE DE QUEDA coronavirus estado de alarma ghatto
GRUPO PLAZA

VALENCIANO TENÍAS QUE SER

On van els valencians de vacances?

6/04/2016 - 

VALÈNCIA. Platja o muntanya, Espanya o Europa, Amèrica o Àsia, allà on vages trobaràs algun valencià de turisme que, com tu,  ha pegat a fugir aprofitant les festes. Els valencians tenim fama de rodadors i aprofitem qualsevol pont per anar a la caseta, el xalet, l’apartament o a l’aeroport per visitar alguna ciutat europea.

Antigament, quan viatjar no era tan habitual, el més lluny que anaven els nostres iaios era a França a la verema o a Alemanya a treballar. Aquells que anaven a fer les Amèriques molt rarament tornaven ja al poble a viure i els viatges dins d’Espanya difícilment incloïen Extremadura, Galícia o Astúries.

Des dels anys 80 la nostra manera de viatjar ha canviat barbaritats i, per terra mar i aire, tenim el món a l’abast de la nostra mà. El tren d’alta velocitat; aeroports amb vols directes a Nova York, Istanbul o Moscou; vaixells amb freqüència diària a les Balears; carreteres que ens planten en sis hores a Bordeus o Montpeller i en cinc a Granada... qui ara no viatja és perquè no vol.

Segona residència

Entre els valencians és molt habitual tindre una segona residència a la lloma, al camp o a la platja, però quasi sempre és dins de la nostra terra. Quan es tracta d’anar a la muntanya, qualsevol lloc fa paper, a no ser que sigues de la jet set, que has d’anar sí o sí a Serra, Alfinach o La Virgen de la Vega. Per a la gent normal el principal requisit a la muntanya és que no es trobe a més de mitja hora de la nostra primera residència; o que la caseta o el maset s’ubique al poble dels nostres pares/iaios. En canvi, triar platja és molt més complicat i variat.

Hi ha qui vol roques, qui vol un poble amb encant, qui només vol torrar-se al sol i qui està més interessat en la festa. El Perelló són “Els Hamptons” valencians, on històricament han passat l’estiu les famílies amb possibles de la capital. Però ara Xàbia, Dénia, Orpesa (efecte Aznar) o les escasses finques del Saler també són llocs molt demandats. La gent més de poble sol anar allí on li pilla més fàcil arribar, i sense tindre tant de glamur. Oliva, Cullera, Tavernes, El Puig o Benicàssim són destinacions on no és difícil sentir parlar valencià.

Destinacions de mar

Una altra cosa són les macrociutats estivals com Benidorm, Gandia o Torrevella, que a banda dels locals i aquells que tenen casa allí des de fa molts anys, són destinacions copades per madrilenys i estrangers. Però si parlem de destinacions de platja de fora de la Comunitat, és més fàcil trobar un valencià a Eivissa o Formentera que un natiu d’eixes illes. La facilitat de plantar-te allí en poques hores de vaixell fa que els valencians siguem els espanyols que més amem a estes dos illes balears. També Cadis i en especial Màlaga són destins que agraden molt, i les agències reserven molts més hotels dels que podríem imaginar per tal que els valencians tracten amb la jet rància de Puerto Banús. 

Altres destins molt d’anar per casa per als valencians són Cuba, Riviera Maya i Punta Cana. És molt normal escoltar entre mojitos aiguats i mosquits tropicals les frases “ara em faria una orxateta ben fresca” o “este arròs està esclatat”. A més, Cuba està de moda “abans no la palme Fidel”. I recentment ha diversificat el seu turisme, que abans era molt sexual, de fet encara no s’ha conegut poble on no hi haja un veí matxutxo i amb diners que fa alguna visita de tant en tant a l’illa.

Viatge cultural

Com que som inquiets, també anem a ciutats europees (els nostres destins favorits) a visitar monuments i tastar la seua gastronomia, i realment és l’únic que fem. Tots tenim la mateixa foto baix de la Torre Eiffel, a la porta del Coliseu, sostenint la Torre de Pisa o mirant l’hora del Big Ben. Ciutats com París, Londres, Roma o Amsterdam no tenen secrets per a molts valencians que les han recorregut de dalt a baix. Però difícilment ens eixirem massa del recorregut oficial i poques vegades aprofundim en els nostres viatges en el dia a dia de la ciutat i la seua activitat cultural no turística. Perquè per regla general som turistes, no som viatgers.   

Això queda especialment reflectit en els viatges que es fan a llocs com la Xina, on tots van a vore el mateix tros de la muralla; a Egipte, on poca gent se n’ix del creuer pel Nil i la visita a les piràmides; o a Kenya, que què n’hi ha?, animalets i visita a les tribus. En canvi, els viatgers de motxilla i sabata còmoda per a no parar són de fer viatges alternatius a l’Índia, Birmània, Burkina Faso, la selva amazònica, Iran, la Route 66 o en el Transsiberià.

Viatges de nóvios

El viatge dels viatges sol ser la lluna de mel. Com que ha abaixat un poc el preu, Japó està convertint-se en destinació de moda entre els novençans valencians. Passar 12 dies a Nova York era molt habitual, però als EUA ara la moda és recórrer la costa oest. Fer un tour per Vietnam, qualsevol destí del sud-est asiàtic o barrejar una setmana de safaris amb una altra de platja semideserta són altres dels més venuts si hi ha possibles. Creuers romàntics per les illes gregues, Canàries o fer un giro d’Itàlia són les opcions més econòmiques. Mentre que els més aventurers trien Austràlia, Islàndia o Madagascar, destinacions encara prou exòtiques per al valencià comú. 

Dins d’Espanya

Com que tot està més a prop, Espanya la fem jaç. El camí de Sant Jaume moltes vegades sembla la romeria de Sant Pasqual. Granada, Barcelona o Madrid són quasi com el Carme, el Cabanyal i Russafa per a nosaltres. I allà on hi ha un festival de música trobaràs centenars de valencians camuflats entre la fauna local. 

En resum, cada vegada viatgem més i cada vegada ens visiten més turistes. No s’ha de tindre por a viatjar, és sempre un exercici enriquidor conviure amb altres punts de vista, conéixer altres tradicions i descobrir realitats diferents de la nostra. Perquè com més coneixes el que hi ha al món, més eres capaç de valorar la teua terra en la seua justa mesura; i al mateix temps, com més coneixes les teues arrels, més valores les cultures foranes. Viatjar no és una despesa, és una inversió.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email