GRUPO PLAZA

acidesa valenciana / OPINIÓN

Paraula de dona

8/03/2020 - 

El dia 8 de març és un dia especial per a mi des de fa bastants anys, doncs és el dia internacional de la dona. Primer que res m’agradaria recordar el perquè de l’elecció de la data, el 8 de març de 1857 per primera vegada hi ha una vaga massiva de les treballadores del sector tèxtil als Estats Units. Aquestes dones, la majoria joves migrants, es van mobilitzar per les miserables condicions en les que treballaven. Els sona, veritat?

Parlar del 8 de març és parlar de feminisme. Deia Carmen Alborch en un dels seus darrers discursos que el feminisme hauria de ser declarat patrimoni de la humanitat. No puc estar més d’acord, el feminisme en la seua lluita per la igualtat entre homes i dones probablement siga el moviment social més emancipador de la història de la humanitat. Dones com Virginia Woolf o Simon de Beauvoir han tingut una petjada en diferents generacions de dones a les que han precedit. A casa nostra, novel·les com Júlia d’Isabel Clara Simó que vaig llegir a l’institut o Solas de Carmen Alborch que vaig llegir ja amb més de vint anys, han marcat la manera de veure’ns a nosaltres mateix i d’estar al món de moltes dones. Crec que no seré l’única en reconèixer que les meus decisions en la vida hagueren sigut diferents si no haguera llegit a aquestes dones, a totes elles moltes gràcies per ajudar-me a ser la dona que soc. 

Actualment, en les societats europees aquest dia segueix sent un dia de reivindicació dels drets de les dones i no només estem parlant de drets laborals que també. Un dels temes que solen eixir al debat públic tots els anys al voltant del 8 de març és el de la bretxa salarial de gènere. I és que si, encara a l’any 2020 als països de l’Europa occidental el treball d’una dona segueix sent menys valorat i menys remunerat que el d’un home. Eixe fet es pot constatar consultant les dades de bretxa de gènere a EUROSTAT. Al gràfic 1 que hi trobaran a continuació, hi trobaran l’evolució de la bretxa salarial de gènere entre els anys 2010 i 2018.

Gràfic 1. Font: EUROSTAT 

Com es pot observar al gràfic 1, durant bona part de l’última dècada als països de l’Euro-àrea la bretxa salarial de gènere es manté per terme mitjà al voltant del 16% amb una tendència descendent molt suau. És a dir, hi ha millores però les millores es produeixen molt lentament. Crida l’atenció l’estancament en la reducció de la bretxa salarial de gènere a països com França i que l’economia més forta del continent, Alemanya, presente una bretxa salarial de gènere per damunt del 20%. A Espanya, s’observa una reducció a partir de 2012, un creixement l’any 2016 i un posterior estancament. Aquestes dades són preocupants, doncs al continent que es suposa que és el més social del món la reducció de bretxa salarial de gènere s’alenteix i s’alenteix en uns anys que han sigut de creixement econòmic.

Aquesta bretxa salarial de gènere no és només que un símptoma, un indicador quantitatiu que el treball de les dones per a les societats europees occidentals no té el mateix valor que el dels homes i això significa que el talent femení no s’està aprofitant al 100% del seu potencial. És a dir, les nostres societats estan incorrent en un cost d’oportunitat en no valorar amb el mateix criteri el que fan les persones professionalment, amb independència de si són homes o dones.

Tanmateix, l’existència de la bretxa salarial de gènere durant la vida activa també repercuteix en les pensions de jubilació convertint a les dones en pensionistes més pobres que els seus homònims masculins. És a dir que la bretxa salarial de gènere acompanyarà les dones treballadores fins la seua mort només pel fet d’haver nascut dones.

Aquesta és la part quantitativa més visible del problema, però hi ha una part qualitativa més difícil de fer palès que totes les dones professionals hem viscut en algun moment de les nostres carreres o en més d’un. El notar com el teu criteri professional no es considerat tan vàlid com el d’un home en donar la teua opinió o fer alguna proposta i que no siga tinguda en compte fins que u  home corrobora la seua validesa. Què val la paraula de dona?

El dia que la paraula de totes les dones professionals siga igual de respectada que els seus companys de feina masculins amb la mateixa formació i experiència, eixe dia haurem aconseguit la igualtat. Paraula de dona.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email