X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

L'ESPLET INFANTIL-JUVENIL 

Parco: normalitzar la mort des de l’àlbum il·lustrat infantil

Aquesta és una història al voltant del final de la vida que respon a la voluntat de publicar llibres que provoquen debats, combaten prejudicis i eduquen des d’un sentit estètic i humà

8/01/2019 - 

VALÈNCIA. Juntament amb el prestigi creixent dels àlbums il·lustrats en el mon editorial, cal assenyalar també que, per sort, les tendències temàtiques d’aquest gènere són cada vegada més variades, tot evidenciant un canvi de percepció argumental, que s’actualitza i, fins i tot, retorna cap a qüestions que, tradicionalment, han estat presents en la literatura popular. Una conseqüència d'aquesta amplitud temàtica és la recuperació de la mort com a protagonista d’un àlbum infantil, un fet que comporta un cert risc, sí, sobretot des d’una perspectiva purament comercial, però que ha estat present en nombroses històries, rondalless i contes per a infants. Parco (Akiara Books, 2018), d’Alex Nogués i Guridi, és, així, una aposta arriscada i d’essència deliciosament mexicana on es barreja la vida amb la mort, els cementeris amb les guitarres i les calaveres amb les tomaqueres, entre altres coses més.

Quan Guridi va demanar a Alex Nogués que escriguera un conte alegre sobre la mort, mai no va imaginar que els escenaris i els personatges d’aquesta demanda literària es desplaçarien directament fins a Mèxic i la seua cultura mortuòria. Amb tot, si hi ha una societat que celebre la mort, i no la plore, que s’acoste a aquest fenomen natural des de la jovialitat i l’amabilitat és, indubtablement, la mexicana, la qual festeja el Dia dels Morts, per exemple, decorant les cases i els carrers amb flors de papers de colors i amb calaveres, per les quals senten una veneració autèntica que es remunta fins als cultes prehispànics. Als cementeris, però, les tombes també s’engalanen i s’il·luminen amb ciris i la família hi passa el dia a la vora, menjant, resant i cantant les cançons preferides del difunt. És per això que Parco és un personatge que va nàixer mort i mexicà, tot i que «a la cinquena ranxera, se’n va atipar i va sortir de la tomba per fer callar a tothom». 

Parco, la calavera protagonista d’aquesta història, compareix, doncs, amb una actitud rabiosa i exaltada amb la qual es pregunta el perquè del guirigall musical a què ha de fer front durant el seu soterrar, ja que l’única cosa que desitja una vegada mort és restar en silenci, sense moure’s, i, si de cas, tocar ell mateix la guitarra, i quan li vinga de gust, és clar. Després d’aquesta abrupta presentació i amb l’excusa de la fugida d’un gos amb el seu braç entre les dents, Nogués teixeix un entranyable comiat afectiu a partir del retorn d’aquest personatge al poble, als escenaris i als amics, els veïns i els familiars amb qui ha compartit aventures, riures i cançons que, en un últim i definitiu adéu, li repeteixen una vegada rere l’altra: «Descansa en pau!». Sí, això és precisament el que anhela però, abans d’aquest descans etern, haurà de descobrir que aquest nou retrobament amb la vida és cabdal per a confirmar que, en el fons, encara en forma part, que no se n’ha anat del tot, que a dins dels seus éssers estimats hi queden moltes vides on viure plàcida i assossegadament. 

Aquest àlbum, respon, a més, a una de les pors de Guridi, un il·lustrador que va trobar en el dibuix la formula màgica per a enfrontar-se als seus temors. Des d’aleshores, i amb l’única ajuda dels colors i del paper, ha donat forma a tot un seguit de mons imaginaris i paral·lels des dels quals evadir-se mitjançant un estil inconfusible de traç espontani, figures expressionistes, sovint amb caps grossos, i una efusiva economia espacial i cromàtica. Tots aquests trets s’acoblen subtilment i sense interferències, alhora que reforcen la intensitat plàstica d’un llibre que no ha descurat cap detall editorial, com ara la portada i la contraportada, amb una calavera que demana desplegar-se, el valor narratiu de les guardes i l’acurada disposició i disseny del text.

De fet, darrere d’aquest àlbum s’amaga el saber fer d’Inês Castel-Branco, qui va fundar Akiara Books a Barcelona el febrer del 2018 com una continuació de «Petit Fragmenta», la col·lecció infantil de Fragmenta Editorial que va crear i dirigir des de la tardor del 2015. Ben bé un any després, Parco consolida un projecte que, com exposa, pretén oferir un catàleg de llibres per a acompanyar els més menuts —i els que ja no ho són tant, també— en el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana, i tot sembla indicar que va pel bon camí. Per molts anys doncs.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email