Ja sé que aquesta setmana ha estat mogudeta des del punt de vista polític, amb l’avançament electoral de les eleccions valencianes. Però, entre tot aquest vaudeville polític de més que dubtosa utilitat i mols egos desaforats, “yo voy a hablar de mi libro”. Per això, la meua proposta en la columna d’aquests setmana és fer una reflexió en torn a les potencialitats de les plataformes per compartir i la concepció del producte com a servei com a bases de models de negocis sostenibles emmarcats dins de l’economia circular.
Aquelles persones que han sigut alumnes d’algun dels meus grups a la universitat (ara ja hi ha un grapadet), segurament em recordaran insistint en que per a tenir accés a determinats recursos no cal ser-ne el propietari. Quina professora més pesada ... la veritat és que ho remarque bastant, sincerament crec que els i les managers del S.XXI hauran de canviar el mindset predominant a l’hora de liderar organitzacions atès que l’entorn està canviant dràsticament i és d’esperar que encara ho faça de manera més dràstica i ràpida en els propers anys. Per això, altre dels principis de gestió empresarial que intente que en siguen conscients és el “passar de la lògica d la dominació a la lògica de la cooperació”. Tinc clar que aquest canvi en la manera d’entendre els negocis no va a ser fàcil.
Uns dels trets sobre els que s’estan definint els nous models de negoci i també redefinint molts models de negoci tradicionals són la creació de plataformes per a compartir l’ús de determinats recursos i la re-concepció de molts productes com a servei.
Així, el model de negoci basat en les plataformes per compartir està tenint un major desenvolupament en el segment B2C. Un exemple d’aquest serien les app que s’estan desenvolupant per part del sector del taxi tradicional. Aquestes app faciliten a l’usuari la contractació del servei del taxi en diferents ciutats del món. De fet, instal·lant una sola app pots contractar el servei en diferents ciutats sabent el temps dels teus recorreguts i l’import a pagar. Aquest moviment estratègic basat en la cooperació és la resposta més intel·ligent que he observat en el sector. Tanmateix, aquestes app permeten també reduir o eliminar desplaçaments innecessaris per part dels taxistes i, així, també estan contribuint a reduir la petjada de carboni que es genera pel desplaçaments a les nostres ciutats. S’imaginen el comerç local de cada municipi o comarca agrupat en una app que permetera a les persones consumidores localitzar de manera ràpida i amb tota la informació la disponibilitats de determinats productes/serveis?
