'Pròxim': un exercici de dansa per al futur més proper

VALÈNCIA. La companyia valenciana La Coja Dansa, en actiu des de 2003, estrena el seu darrer espectacle, Pròxim, del 2 al 5 de novembre en Espai Inestable. Com en altres peces, en aquesta nova creació La Coja parteix d’un espai que no romandrà sempre immòbil i de lectures de textos d’autors com Bruno Latour, Vinciane Despret, Donna Haraway i Judith Butler.

“Pròxim és un intent desesperat per trobar una corporalitat que ens permeta continuar vivint en aquest món. Inspirant-nos en textos de Bruno Latour, Vinciane Despret, Donna Haraway i Judith Butler, ens preguntem quin cos es requereix per al futur que se’ns ve damunt”, expliquen des de la companyia. Com en moltes peces anteriors de La Coja, s’evita l’assumpció que el sòl romandrà sempre immòbil i indemne sota els peus, llantçant-se a ballar sobre un sòl que gruny, crida i es clivella, però que també acull, dona recer i sustenta. “La convicció que hem de reaprendre a moure’ns i a trepitjar part de la seguretat d’estar assistint a un canvi dràstic, pot ser que irreversible, després del qual podem inventar una nova manera d’habitar aquest lloc i de relacionar-nos amb els seus habitants”.

Pròxim és tot allò que es pot tocar perquè està a prop. També és tot allò que està a punt d’ocórrer. La Coja Dansa fa amb Pròxim un exercici d’entrenament per al futur més proper, un futur on totes les condicions de vida que es coneixen deixaran d’existir. “Pròxim no és una denúncia ni tampoc un lament. No dona consells ni proposa solucions. Només avança una corporalitat alternativa possible per a un món pel qual ningú està preparat, i ho fa amb més dubtes que certeses”, asseguren. En una línia d’investigació que caracteritza a la companyia, el sòl on ballen a Pròxim no és el sòl immutable i sòlid que fa que s’oblide per la seua naturalesa estable. El sòl de Pròxim exigeix una negociació, una manera de trepitjar específica, i dona una resposta immediata a la qual s’ha d’adaptar-se constantment.

Dirigit per Santi de la Fuente i amb Paula Romero, Marta García, Iván Colom i el mateix Santi en escena, Pròxim ha gaudit de dues residències de creació: en Svetvincenat (Croàcia) al Mediterranean Dance Centre, i a la Sala Matilde Salvador, de La Nau (Universitat de València) gràcies al Festival Dansa València. L’equip es completa amb la direcció artística de Raúl León, la il·luminació de Diego Sánchez i els poemes d’Elsa Moreno. La Coja Dansa va nàixer a la Facultat de les Arts d’Altea a principis de segle i és una de les companyies més veteranes de València. Malgrat que els seus espectacles difereixen molt els uns dels altres, tenen un estil fàcilment recognoscible per la seua aproximació a la dramatúrgia, la dansa i la posada en escena.