Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

'VALENCIANO TENÍAS QUE SER'

Que ningú m'anomene "el Levante"

30/12/2015 - 

VALENCIA. Hola a tots i a totes! Sóc la Comunitat Valenciana, també coneguda com País Valencià o Lo Regne de Valéncia, i els amics em diuen de manera col·loquial "la terreta". A mi no m'importa que em diguen aixina o allana, el que sí que em fot és que em diguen "el Levante", perquè sóc el llevant de Madrid, però el ponent de les Balears, el nord de Múrcia o el sud de Catalunya, així que podeu dir-me com vulgueu menys "Levante".

Hui m'adrece a tots vosaltres per transmetre-vos els meus desitjos de cara al 2016, com si fóra el rei, però des d'un despatx més humil. És època de fer balanç i de propòsits nadalencs, així que he decidit fer la meua llista. I la faig en valencià, perquè el 50% de la nostra població ha estat massa temps arraconada i jo sóc la mare de tots.

El primer que voldria és que m'apugen el sou, duc una caterva d'anys aportant molt a l'empresa i guanye molts menys diners dels que guanyen altres treballadors amb una responsabilitat molt inferior. Ni l'últim cap, ni l'anterior s'han preocupat d'apujar-me el sou i ara tinc uns nous encarregats que m'han promés parlar amb els caps per solucionar este problema econòmic. A vore si és de veres, encara que no me n'acabe de fiar, perquè hi ha molts canvis en la junta directiva i costarà que es posen d'acord per canviar estes coses.

També voldria tindre una tele i una ràdio públiques. Perquè quan parlen de mi les teles nacionals, parlen només de la calor, la corrupció i si ocorre algun accident. Voldria que de nou tingueren veu els meus pobles, les meues festes i tradicions i que es poguera vore tota "la riquesa que atresora" una servidora. I d'esta manera a vore si netege un poc la fama que m'han creat entre uns i altres segons la qual estic plena de corruptes, de ciclats, de xonis i de meninfots.

Per reis o per reines, voldria que em regalaren un tren. Sí, un tren de mercaderies que unisca tota la Mediterrània. Tampoc és demanar tant si tenim en compte que em regalaren un Scalextric caríssim que he usat una vegada a l'any durant quatre dies; uns barquets teledirigits que em duraren dos ratets; una òpera que va eixir defectuosa; un Cinexin que està tancat a la caixa; uns pals de golf que tampoc he fet servir; un parc d'atraccions sencer que no puc mantindre; o unes raquetes de marca per a jugar en un gimnàs (Àgora) que ara està tancat per desperfectes, mentre jo continue pagant les mensualitats. En fi, que m'han fet una barbaritat de regals que jo no volia i els que de veres em feien falta, com el tren, arreglar els barris, acabar amb els barracons a les escoles, dotar de mitjans els hospitals o un pavelló on poder celebrar concerts i esdeveniments de primer nivell, això no ho tinc.

Parlant dels concerts i de l'activitat cultural, encara recorde amb nostàlgia la gran activitat cultural que vaig arribar a tindre durant els 90. Aquella època en la qual venien a València i contornada Nirvana, The Cure, Manu Chao, Simple Minds, Ramones, Blur, Radiohead, Pixies o Iggy Pop. Ara és molt complicat trobar concerts de primer nivell a València, i no només concerts, les exposicions de l'IVAM eren referència internacional, les discoteques eren conegudes a tot Europa i tant la Fira de Juliol com la Mostra de Cinema eren esdeveniments esperats per tots els valencians. Jo voldria que poguérem viure una nova resurrecció cultural en tota la Comunitat, en València haurien de passar més coses, però fora de la capital el panorama és encara més decebedor. Considere que tampoc és demanar massa, i si eixa cultura a més és integradora i no discriminatòria, molt millor. 

Un altre desig que tinc és que deixeu de discutir entre vosaltres. Una cosa és discutir si cuineu millor la paella a Alacant o a València, o si les festes de la Magdalena molen més que les Falles. Però una altra cosa molt diferent és entrar en discussions absurdes sobre si el blau de la bandera ha de ser més ample o més estret; si el que jo parle és valencià o català; i l'autoodi que tenim cap als nostres costums mentre abracem qualsevol costum de fora: “de fora vindran que de casa ens tiraran”. Que ací a tots se'ls ompli la boca de parlar de valenciania i la meitat no heu anat mai a Alcoi als moros i cristians, a vore la Muixeranga d'Algemesí, a comprar a la fira de Xàtiva o de Cocentaina, a visitar els castells de Peníscola, Morella o Sax, o a presenciar en directe el Misteri d'Elx o una obra al teatre romà de Sagunt. Que vos conec, sou fills de la mare!

També estaria bé que posareu en valor els nostres productes. Deixeu-vos d'hamburgueses i mengeu figatells, oblideu els tacos i tasteu les coquetes de dacsa, els hot-dogs que deixen pas a les llonganisses, on estiga una bona coca que es lleve qualsevol pizza, canviem el rom per la cassalla i reivindiquem les nostres torrades en lloc de les barbacoes americanes. I si després volem un dolç, res de donuts o sundays, ataquem el codonyat o els bunyols, el moniato, el torró, la carabassa torradeta amb mel, l'arnadí o les peladilles. És una recomanació que cal escoltar amb atenció, fills meus, perquè tot el món sap que com a casa de la mare no es menja a cap puesto.

I ja per demanar, que en l'esport ens vaja un poc millor. Que el València guanye un títol, que el Llevant es mantinga en primera i que pugen l'Hèrcules, el Castelló, l'Elx, l'Alcoià… Ja sé que el futbol no dóna de menjar, però com que sé que vos fa comboi, la mare demana per a tots. I no només futbol, el bàsquet va molt bé, però l'handbol, el ciclisme o el futbol sala, que són esports molt practicats per ací, ara estan en una mala època i estaria bé que també reviscolaren. A mi personalment m'agrada molt la pilota, als meus carrers, frontons i trinquets es juga des de fa una fotracada d'anys, i si vos passàreu per allí de tant en tant, acabaríeu enganxant-vos, però no cal que travesseu i acabeu jugant-vos la casa o els camps, tot sempre amb moderació, trellat i coneixement.

Ja sou cinc milions de valencians els que esteu en esta la vostra terra, sou uns privilegiats d'haver nascut ací. Les probabilitats de ser valencià de naixement o adopció eren d'un 0,068%, així que aprofiteu la vostra fortuna per cuidar la vostra terra i reivindicar la cultura i les tradicions pròpies. Visitar tots els racons de ca la mare, que de segur teniu molts llocs per descobrir on amagar-vos o fer bona cosa de soroll i festa. I per l'amor que vos té la mare a tots, no perdeu el temps en discussions absurdes, que sou tots germans i la mare té massa per a tots. Feliç 2016, valencians i valencianes. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email