VALÈNCIA. Els valencians tenim fama d'eixidors, de ya me has liado, i de ser molt festers. Eixa fama de poble festiu ve de lluny, i qui més qui menys ha tingut els seus anys de ballar, de tornar a casa ja de dia i de fitxar cada dissabte en un local com si fora el seu lloc de treball. Una volta ja s'han tancat la majoria de les macrodiscoteques, els alcoholímetres han reduït molt la mobilitat entre pobles a l'hora d'eixir i les alternatives d'oci nocturn s'han transformat, ens preguntem on podem eixir de festa. Cal deixar clar que per a cadascú de nosaltres la nit ideal té uns elements que no tenen per què coincidir amb la dels nostres veïns. L'edat, potser, és el principal baròmetre a l'hora de triar destí; però, tindre o no descendència, els gustos musicals, la zona on habites i el poder adquisitiu marquen les alternatives d'oci nocturn de tots nosaltres. Sense entrar en valorar que hi ha gent, massa, que no entén eixir de casa sense alcohol, drogues o similars. Jo fa uns anys que estic retirat de la nit més enllà d’algun concert o una visita al George Best, per tant, he preguntat als experts, els agents culturals que continuen eixint de festa. Una festa nocturna que està vivint un nou esclat, amb la desaparició de la majoria de restriccions i les ganes acumulades seran uns mesos de perrear molt. En conseqüència, preguntem, quins són els millors llocs de València per a eixir de festa?
Lydia Monterde té 24 anys, és dissenyadora gràfica i model, sap bé del que parla, i, òbviament, per a ella "segons el tipus de música i l'ambient hi ha uns llocs o uns altres que t'acoblaran més. A mi els llocs més comercials, amb paxangeo i tot això, no em van, si de cas Akuarela que és gran i diver, però altres com Umbracle i eixe estil no m'agraden. Em va més la música electrònica, com la d'Oven, a Gran via, que és rotllo house tot i que últimament es peta molt, que em pareix normal, perquè jo allí m'ho he passat millor que en ma vida. També disfrute molt en les festes de Gordo els divendres a Latex, el concepte, el màrqueting, és tot molt canyer i amb música tecno. Com a lloc, Spook seria la meua discoteca favorita, però són festes concretes que fan allí altres penyes. També està el Nucli a Alboraia, que fa concerts, festetes i és molt underground —matisa que no li agrada eixa paraula— amb música tecno i EBM. D'acord, i ara el meu favorit, el que més mola de tots: la Residència. És una sala de concerts que fa 10 anys que està en peu, però no és el concepte d'una discoteca que fa negoci, és més un espai gestionat de forma assembleària, amb uns valors diferents de les discoteques i sales convencionals. Estos serien els llocs que jo recomanaria". També es posa un poc nostàlgica recordant dos llocs que han tancat recentment: "Com Magazine i especialment Umbral. Allí era molt feliç, va durar cosa d'un any, i era un lloc on no hi havia segurates, era molt barat —de fet calia insistir a pagar-li a l'amo que convidava sempre— i podies ser totalment lliure. Allí ningú et molestava, ningú et tocava el cul, hi havia musicote i un ambient de comunió. A les tres tancava, i moltes voltes continuava la festa a porta tancada, i encara era millor".
Precisament parlem amb Diego Amador de 34 anys, antic propietari d'Umbral, que entre festa i festa ens comenta com està la situació, al seu parer, en la ciutat. "València es troba en un moment molt difícil, ha quedat tocada per tota esta pandèmia, trencant les estructures i les bases en les quals ens hem de recolzar per disfrutar en unes condicions dignes de l'oci, la cultura, els concerts i la vida. Dit açò, Nucli és un lloc de referència, una nau industrial compartida en un lloc quasi secret amb una llum especial, autèntic, arriscat, que pretenia ser experimental i ha eixit tan bé que és especialment divertit. Després no se m'ocorre un altre lloc que no siga la Residència, no sé si hauria de comentar-ho, perquè és quasi secret. Els llocs que a mi m'agraden estan sense publicitar i es mouen en cercles inclusius i respectuosos, però sense voler només involucren persones compromeses i que saben on van i això resulta elitista". Com a gran amant de la música en directe, Diego ens parla de les sales on la música és la protagonista "l'únic espai que està a l'altura per a fer concerts és 16 Toneladas, un lloc que té un so que et despentina. Fa uns anys t'hauria parlat de Magazine, o del meu propi bar, però llocs on es respecte el so, que no hi haja gent casual sinó només gent interessada que sap al que va, només passa allí". Per a acabar, dos pubs amb bon tast musical: "M'agrada el MAT32 i és impressionant el que està fent el propietari amb morro, educació i bon rotllo. Killing Time també el destacaria, perquè es valora molt la música... Al remat, estic parlant de llocs que no em fan tanta il·lusió perquè per desgràcia han desaparegut molts dels llocs de referència a la ciutat".
Preguntem a África Pitarch, la il·lustradora i directora d'art de 31 anys, perquè ens guie per este camí ple de neons, decibels i llima tallada. "Per a mi el millor són les festes i concerts que organitza la gent de Cero en conducta, i no pot faltar els caps de setmana anar a l'Electropura". La veritat és que el clàssic local de Russafa en forma de U continua molt en forma i musicalment sempre està a l'avantguarda. Abans d'anar-hi Pitarch ens recomana un altre lloc per a fer temps, "un previ genial sempre és MAT32 o cantar en el Karaoke Noche de Ronda". I continua amb el seu recorregut per la nit... I per el dia: "Si vols un pla un poquet més alternatiu, els concerts i festes de la Residència. Per a un mood més tranquil i diürn, els matins al sol en la Pèrgola i el que sorgisca després pel Cabanyal, com per exemple anar a La Fábrica de Hielo, o prendre un bon còctel al Gran Martínez. Finalment, cal anar a Gordo el dia que vullgues per a embolicar-te de veritat". Per a acabar, una reivindicació: "Una festa que ja no es fa, i solia ser el meu pla favorit, era Glory Hall, aprofite i faig des d'ací una crida perquè torne".
Lluís Mosquera, creatiu de 31 anys, ens fa un recorregut pels seus llocs de referència. "Jo segurament començaria fent el tardeo al Cabanyal, a la Fábrica de Hielo. Un lloc gran, on sempre hi ha concerts, amb una programació molt interessant, sembla un estiu constant i el concepte és molt internacional sense perdre la identitat i la valencianor. Però després ja mouria cap al Carme, em menjaria una pizza a San Tommaso, em faria la primera (sobretot si és una cita) al Jimmy Glass escoltant jazz i d'ahí ja directe a vore —i especialment a donar suport— a l'escena drag valenciana i en valencià a Varietats, on artistes com Ferrxn, Pam Dèmia, Glamniss o Letizia con Z fan que cada nit siga absolutament icònica". Respecte al local drag de referència en la ciutat ens comenta que "és un temple de la diversitat LGTBIQ+, és una sort tindre'l a València amb una programació tan oberta i variada que s'ha convertit en referent no sols a la ciutat, també a tot Espanya. És superdivertit, ho recomane molt a qui no haja anat mai, perquè anar a Varietats és un èxit sempre". Per a concloure: "Si la nit s'allarga, abans de tornar a casa passaria per Play o Picadilly, que els tinc al costat de casa".
Per a l'enginyer i foddie instagramer de 29 anys David Cabrero, l'edat marca les preferències del personal: "Segons et vas fent major els gustos canvien, i les nits de festa amb botellots eterns i entrar a trencar la pista en discoteques com Mya, Committee o la desapareguda Le Premier, passen a un segon pla. A partir dels vint i molts, els sopars amb vi i els copeos posteriors en algun pub, com poden ser XL, Jockey, Vessel, Flaix o Delorean són els inicis perfectes per a disfrutar de la nit valenciana, sent moltes vegades l'inici i el final. Si els amics amb moltes responsabilitats com fills, organització de la boda... s'animen i, donant per fet que els solters sempre estan predisposats, el final màgic d'una nit perfecta és en discoteques com Play, Picadilly, Azza (Palau Albereda), Umbracle o Jerusalem. Esta última és ideal per als més rockers".