VALÈNCIA. A Ramon Ferrer (Vila-real, 1946) l'han acusat de catalanista, inclús amb pintades a sa casa. Són els estralls d'una cruenta batalla política, ni tan sols lingüística, que ha tingut lloc durant anys a la Comunitat. Ara són temps de pau entre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), a la qual el propi Consell va assenyalar com a òrgan competent, i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), pròxima per tradició als partits de dretes. Els mateixos que no volen reconéixer que el català i el valencià són la mateixa llengua, tot i que hi haja un dictamen definitu de l'any 2005.
“Nosaltres som l'organisme, abans, ara i després”, assenyala Ferrer, qui ha sigut reelegit com a president de l'organisme. Doctor en Història Medieval per la Universitat de València, va accedir a la direcció de l’ens el 2011, però ha sigut acadèmic de la institució des de la seua arrancada l’any 2001. Encara li queden reptes per aconseguir, començant per la necessitat de fer del valencià un element integrador, que no incendiari. “Concòrdia és el lema”, assenyala. En especial ara que el debat ha tornat als hemicicles per iniciativa dels grupos polítics.
- La pregunta del milió: és el mateix el valencià que el català?
- Segons un dictamen del 2005, totalment. Si el debat torna al marc polític, el problema és d'ells. L'Acadèmia només parla de filologia. La normativa diu que el valencià és la llengua que es parla a la Comunitat i en altres territoris, on se li diu català. I al revés. Més clar, aigua.
- Per què els grups han fet bandera amb esta qüestió?
- N’han fet política, cosa que no hauria de fer-se. S'hauria de defensar la filologia, estudiar la llengua i, sobretot, parlar-la. És un poc llastimós quan alguns defenen la llengua valenciana i diuen “lengua valenciana”. Però t'ho diuen en castellà!
- Com valora la promoció de la llengua per part d'este Govern respecte a l'anterior?
- Positiva, en tant que s’està tractant de portar el valencià a l’altura que té. Les coses s'aniran ajustant, però la voluntat està ací. Es preocupen més pel valencià que el govern anterior. Des del president que parla valencià a l'últim conseller, és un signe molt positiu. També s'estan fent uns decrets que tendixen a igualar el valencià i el castellà, perquè són dos llengües amb una diferència de partida, el castellà està més protegit. Com dic sempre, una mare vol per igual els fills, però ajuda sobretot el més desfavorit.
- El valencià ha de ser una exigència per als funcionaris de l'Administració?
- Per descomptat, per a tots. Almenys que puguen entendre i contestar en valencià quan se'ls pregunta. Que no diguen "yo es que no sé", jo tinc dret a ser atés en valencià.
“Els funcionaris no poden dir ‘es que no sé HABLAR’, jo tinc dret a ser atés en valencià TAMBÉ”
- Creu que el decret de plurilingüisme del Consell ha sigut massa temperat?
- Les coses han de començar. Tot és millorable, però almenys hi ha un element per a treballar, així que a poc a poc. Primer que entre, això és essencial. Després veurem com ha funcionat, en valorarem els resultats i, a partir d'ací, n’adequarem les peces. És un vestit que s'ha de fer a mesura. Si almenys haguérem tingut alguna vestimenta, modificaríem açò, retallaríem allò altre, però quan entra una cosa nova... Es pot dir més fort? Sí, clar, però potser no hauria entrat. El vestit és allò important, el vestit que no hi havia.
- Van instar a aplicar-lo inclús en col·legis privats, no només públics.
- Naturalment, per què ha d'haver-hi discriminació? Tots els alumnes haurien de parlar valencià. Eixos estudiants eixiran a la societat i hauran d'enfrontar-se a unes oposicions, com més preparats estiguen millor. Els mateixos centres privats haurien de fomentar la millor formació. Fins ara ho feien amb l'anglés. Per què no el mateix amb el valencià?
- És més important el valencià que l'anglés en el marc autonòmic?
- Eixa pregunta no té sentit. L'anglés és important si vols treballar a l'estranger, però el valencià és essencial i més útil al carrer amb els veïns. La meua llengua és la meua llengua, això és fonamental. Després està l'anglés, també important. Jo mateix parle anglés i francés, però com no valencià? És una pregunta capciosa, sempre ho ha sigut.
- És partidari de les exempcions a les zones castellanoparlants?
- D'alguna manera ells haurien de mirar-se això. És el mateix cas dels col·legis públics i els privats. Quan l'estudiant vinga a treballar a València i no sàpiga valencià, què passarà? Diuen “esto es zona castellana”. Però els suïssos dominen diversos idiomes estiguen on estiguen. Si és per a tota la Comunitat, per què han de privar-se d'això? No parlem d’una assignatura, parlem d'una necessitat. Si ho prens com una assignatura que has d'aprovar, no té sentit; el més important és que en eixir al carrer es parle, l'ús social.
“La pregunta de si l'anglés és més important que el valencià és capciosa, sempre ho ha sigut”
- Però hem d'exigir el mateix a un professor del Baix Segura que a una altre de la Ribera?
- És una cosa bàsica, és igual que estiga ací que allà, perquè un professor està hui ací i demà allà. Més que el nivell, és el com. Si el valencià s'entén com una assignatura, hem fracassat. Les proves docents no han de preguntar per la tercera persona del subjuntiu. Allò essencial és que la persona sàpiga parlar-lo, sàpiga escriure’l i el puga emprar per a comunicar-se. El professor de valencià ha de tindre un nivell, i el d'educació física un altre, però per què no pot fer-ho en valencià? La llengua ha d'entrar amb amor i afecte.
- Hauria d'estandarditzar-se el valencià a la Universitat malgrat els estrangers?
- Normalment es creen dos grups, un en castellà i l’altre en valencià. Queda a voluntat del professor quan hi ha un sol grup, però no es pot dependre del fet que hi haja dos o tres alumnes estrangers. Que facen un esforç! Eixe és el problema dels valencians: en som cinc, i si un parla castellà, ens passem tots al castellà. Quan jo he estat al Regne Unit m'han parlat en anglés. També he tingut Erasmus a les meues classes, i amb paciència els ho explicava tot.
- Quin paper ha de jugar el valencià a la nova RTVV?
- Públic, en valencià i sostenible. Vosté té en castellà La 1, La 2, les generalistes... No té sentit intentar fer-li la competència a Antena 3 o Telecinco. RTVV és una ferramenta per a vertebrar la Comunitat. En este moment jo no sé què passa a Morella o a Oriola, llevat que hi conega algú o passe un fet molt gros en eixos pobles! Eixe és el seu paper.
- I sense espai per a l’anglés?
- Que un contingut estiga en valencià amb subtítols en anglés és perfecte, per pedagogia. Els portuguesos dominen l'anglés millor que els espanyols, entre altres coses per les pel·lícules amb subtítols. Però no hauria de ser en anglés amb subtítols en valencià.
- Ha acabat la guerra entre la RACV i l’AVL?
- Nosaltres portem una línia i ells, una altra. A qui representa cadascú, no ho sé. A l’AVL som els normatius, i d'ací no ens apartarem. El que hem fet és estendre’ls la mà i, si volen vindre, encantats. El degà de la RACV ja va dir que el diccionari de l'AVL era el de tots, però després les coses allí dins no pareix que estiguen clares. Nosaltres sabem el que fem, a casa d'altres no puc ni em vull ficar. Ací hi ha diàleg i tenim la porta oberta.
“A l’AVL som els normatius, i d'ací no ens apartarem. El que hem fet és estendre la mà a la RACV”
- Acceptaran els seus suggeriments?
- La normativa és la de l'AVL, no hi ha variació, sobretot en l'ortografia. Les aportacions, si són vàlides, per què no? El diccionari és obra de més de 1.000 persones, valorem els suggeriments de tot aquell que ens envie una paraula. Hi hem arribat a acords, inclús els hem invitat a treballar coses que tenim ací, com el Museu de la Paraula. Benvinguts siguen.
- La gent es torna molt extremista quan parla de llengües, per què?
- Tot és qüestió d'educació i pedagogia. Que els polítics no intenten atiar el foc per obtindre vots. Quan hi ha una persona d'una cultura normal i es comença a punxar-la, acaben eixint barbaritats. Hi ha hagut eslògans fatals, com “primero esto antes que esto”. No té ni cap ni peus! Els polítics haurien de tindre més atenció, però per no fer-ne una lluita, i de vegades no pareix així. És un error, no cal traure rèdit d'estes coses.
“Hi ha hagut eslògans fatals, com ‘primero esto antes que esto’. No té ni cap ni peus!”
- A títol personal, quant de temps més voldria estar al capdavant de l'Acadèmia i per fer què?
- El mateix d'estos cinc anys! Hi ha dos vessants: la interna i l'externa. A nivell intern, s'han publicat les dos obres capçaleres: la Gramàtica i el Diccionari, però seguim en este procés. En l'exterior, voldríem que l'AVL estiga present en com més actes, millor; en com més llocs, millor; que siga un element acceptat per la societat. Perquè al final prediquem concòrdia i concòrdia.
- Han començat a corregir la diferència numèrica d'hòmens i dones?
- Cau pel seu pes! Hi ha 21 places, 17 hòmens i 3 dones. Ara n’ix una lliure. La proporció és massa forta, perquè partim d'un món originalment masculí, però tractarem de millorar!