Recorda

Les víctimes ja no poden contar res, per això és necessària la memòria de les milers i milers de persones que visqueren aquells moments dramàtics i que encara hui i durant molt de temps patiran una trista empremta de fang i dolor. Les grans catàstrofes, els fets de gran transcendència social estan construïts per històries xicotetes que moltes vegades fan més greus les dimensions de la tragèdia. Per això, el treball de contar els detalls de l’horror és clau per a no oblidar com la força de la natura pot canviar en uns instants la vida de tanta gent.

La meua experiència personal i professional com a periodista comença amb l’avís de l’arribada d’una nova DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) la setmana anterior als fets. Els meteoròlegs de l’espai l’Oratge d'À Punt Mèdia, amb Victòria Rosselló al capdavant, havien advertit de manera insistent que este episodi podria tindre grans dimensions. El 28 d’octubre era un dilluns a ple sol a la ciutat de València amb una temperatura, un dia més, inusualment elevada per a este temps de tardor. Eixe dia, com tantes altres vegades, em vaig dirigir a la delegació d’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) al Jardí dels Vivers de València. En companyia de l’operadora de càmera Nanci Bellido vam fer una entrevista al responsable de climatologia de l’entitat a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez. La idea era preparar un reportatge de com s’elabora una previsió meteorològica, que s’emetria al dia següent dins del programa especial de La Via Verda en la televisió d’À Punt previst a causa de l’anunci de la DANA. De pas, vaig preguntar al científic: ‘‘què passarà esta setmana?’’. Ell em va respondre que la gota freda es produiria en les condicions ‘‘més adverses per al nostre territori’’, perquè les masses de vent farien ‘‘focalitzar les pluges en zones de serra i d’interior’’ per això va advertir que: ‘‘vorem rambles i rius desbordats, que són les situacions realment complexes’’.

Pedra i aigua

El 29 d’octubre em vaig entrar a treballar a Burjassot al voltant de les 7:30 del matí. Vaig començar a preparar el meu reportatge, però els responsables de la direcció d’Informatius, Amparo Cervera i Ivan Esteve em demanaren incorporar-me al dispositiu en el carrer davant les intenses precipitacions registrades a la Ribera Alta eixa matinada, acompanyades d’una pedregada de considerables dimesions.  Les precipitacions torrencials caigudes a la zona van fer passar el nivell d’alerta de taronja a roja. Segons m’expliquen els companys de l’espai l’Oratge, en poc més d’una hora van caure 168 litres/m² al terme de Catadau, i allí em vaig dirigir en companyia de l’operador de càmera José Luis Domingo.

La pluja ens acompanya durant tot el viatge de manera intermitent. A l’entrada d’Alfarp trobem abundants restes de la pedregada, camps negats, camins inundats i rambles plenes, especialment ens deixa parats el gran cabal del riu Magre. Dins de la població trobem un jove que ha aconseguit eixir del seu vehicle amb ajuda del veïnat abans que el cotxe fora engolit per l’aigua en la carretera on estem. Els bombers han fet diverses intervencions i rescats a la zona. Fem una primera connexió en directe al voltant de les 10.00 del matí amb el jove conductor que ens relata com ha salvat la vida. La pluja no para, prop d’allí els treballadors d’una cooperativa estan atrapats a causa de l’aigua que inunda els voltants.

Arribem finalment a Catadau evitant les carreteres tallades, en eixe moment està parant de ploure. En alguns carrers de la població l’aigua arriba pels genolls, una vintena de cotxes s’amunteguen en una zona on va a parar l’aigua encaixonada entre uns blocs de vivendes. Trobem nombrosos baixos i garatges negats d’aigua i sobretot de fang. Els treballadors dels negocis afectats treballaven per a netejar els locals, mentrestant les bombes aconseguixen extraure tota l’aigua dels carrers. A penes queden ja efectes visibles, però els desperfectes materials són abundants en l’interior de plantes baixes i garatges com podem relatar en altres connexions en la televisió i la ràdio d’À Punt. 

Comença a ploure

A partir de les 13.00 hores torna a ploure i cada vegada amb més intensitat. En l’última connexió que podem efectuar, passades les 14:00 entrevistem els alcaldes de Catadau, José Escuder, i Llombai, Salvador Climent, els dos insistixen en el fet que la situació requerix continuar molt alterta i miren amb preocupació al cel. La pluja és cada vegada més persistent i augmenta en força.

Al voltant de les tres de la vesprada, quan teniem prevista una nova connexió amb l’Informatiu del migdia de la televisió valenciana, desapareix tota la cobertura en la motxilla que utilitzem per a poder entrar en directe. Es tracta d’un aparell amb quatre targetes de dades de diferents companyies telefòniques. Decidim, sense més opcions, iniciar el camí de tornada a Burjassot en direcció Carlet, amb la idea d’arribar a l’A-7, encara que en eixos moments sabem per la informació dels nostres companys que eixa via està col.lapsada per un accident.

Les pluges són ja torrencials i els carrers de Carlet s’han convertit en rius en una població fantasma, on tot està tancat. Pensem que la millor opció és tornar a Catadau per a buscar algun lloc on poder menjar alguna cosa perquè ja són les 15.30. Comprovem que està obert l’estanc de Llombai, el carrer que connecta amb Catadau torna a ser una rambla que rebossa d’aigua, però el nivell només arriba a mitjan roda del nostre cotxe que aparquem en el carrer del costat per on no corre aigua.  

Els tornados

Només aparcar comprovem que n’hi ha restes de sostres de cases a terra i dos cotxes amb destrosses causades pels enderrocs. El veïnat que està eixint de les seues cases ens crida ‘‘un tornado!! un tornado!!, acaba de passar un tornado...’’. Aquell dia es registraren 8 tornados a la Ribera Alta, tot indica que els forts vents en forma d’esclafit també van afectar d’alguna manera este punt entre Llombai i Catadau. Gravem algunes imatges dels efectes i decidim reprendre forces dins l’estanc, on podem adquirir uns entrepans i aprofitar per a anar al bany. Allí ja no tenen llum i poc després comença a entrar l’aigua dins d’establiment, en uns minuts el nivell puja ràpidament uns centímetres. Els responsables de l’establiment tracten d’evitar l’entrada d’aigua amb fustes i tovalloles. El meu company José Luis ix ràpidament a traure el cotxe d’on el teníem aparcat, l’aigua ha entrat ja dins del vehicle però aconseguix arrancar-lo i el conduïx a un punt elevat del poble, jo el seguisc a peu travessant el carrer amb l’aigua més amunt del genoll.

Un Magre embravit

Davant la situació, on no deixa de ploure en cap moment de manera intensa, optem per un altre camí de tornada més llarg seguint el curs de la carretera que connecta amb Llíria. Anem per una via secundària convertida en una rambla entre muntanyes que està inundada en molts trams, l’aigua ha arrossegat roques de grans dimensions i fins i tot ruscos d’abelles. A la nostra dreta, el riu Magre brama amb un cabal violentament embravit que arrossega troncs de grans dimensions i tot el que troba al seu pas. El nivell del riu és cada vegada més alt i poc temps després es desborda cobrint la carretera per davant de nosaltres, una situació que ens decidix a recular i fer mitja volta.

En una redona d’entrada a Llombai i Catadau, en mig de la pluja, un policia local ens informa que la carretera en direcció a Carlet està tallada per la caiguda dels pals de la llum. No obstant decidim tornar a intentar arribar per eixe camí a l’A-7. Comprovem la caiguda dels pals arrancats pel vent, travessem un pont que hores després s’enfonsarà parcialment i continuem viatge bordejant l’Alcúdia, Guadassuar,  Alzira i Algemesí sempre acompanyats per una forta tempesta d’aigua que feia molt difícil la visibilitat. Finalment, entrem a l’autovia i aconseguim arribar a Burjassot al voltant de les 18.30, allí no plou.

Situació d’emergència

En la redacció d’Informatius l’ambient de treball és intens, com en qualsevol situació d’emergència, i també molt tens perquè alguns equips no han pogut tornar a causa de les pluges i les retencions causades per la densitat del trànsit. Altres companys mobilitzats per a reforçar la programació especial no poden arribar a Burjassot per eixa situació, al mateix temps que coneguem informacions sobre persones atrapades en els polígons de Riba-roja i inundacions dins la població de Torrent. M’oferisc per a continuar treballant, esta vegada en companyia de l’operador de càmera Tano Giménez. Passades les set de la vesprada tornem a eixir a la carretera. 

L'aigua comença a cobrir l’asfalt

Tractem d’arribar a Torrent, però la densitat de trànsit és tan elevada que a penes podem avançar. De sobte, en algun punt de la circumvalació V-30 prop d’Aldaia i Paiporta, l’aigua comença a cobrir l’asfalt, prové d’un canal situat al costat de la via que s’està desbordant. La Guàrdia Civil indica a tots que tractem de donar la volta pel mateix carril on estem en direcció València, una situació evidentment caòtica. Aconseguim accedir a una de les eixides de l’autovia en direcció a Torrent, i en algun moment del nostre periple en trànsit dins del cotxe ens sona l’alerta ‘per pluges torrencials’ en els telèfons mòbils. Els tres accessos d’entrada a la població estan ja tallats, no es pot entrar ni eixir, una informació que contem en una nova connexió en directe. Ens quedem en una redona on hi ha centenars de persones atrapades, algunes ens conten que han perdut ja els cotxes. Una dona que venia de treballar en metro i que viu a Torrent ha pogut arribar fins ací en autobús, sense cap destí on poder dirigir-se. Un policia nacional de paisà explica que el més segur és no moure’s de la redona i explica que el barranc desbordat ha inundat els voltants de Torrent. Desenes i desenes de persones caminen sense rumb. 

Una jove ens conta que a La Torre, al terme de València, l’aigua arriba als primers pisos d’algunes vivendes i decidim tornar al cotxe per anar en aquella direcció, però totes les entrades a l’autovia estan tallades i no podem eixir de la zona. L’aigua comença a cobrir les carreteres on estem, podem accedir a una gasolinera on trobem algunes persones refugiades com una parella originària d’Itàlia que venia a buscar un familiar a l’aeroport de Manises, camioners i una altra parella que ha perdut el cotxe. Entrem a Alaquàs, on l’aigua està cobrint l’entrada del poble al costat d’un jardí. Una jove conductora, que ha pogut eixir de Torrent a temps per a refugiar-se en casa d’uns familiars, vol canviar el seu cotxe de lloc abans que l’aigua l’inunde per complet com expliquem en directe. Ho aconseguix.

Passar la nit

Un hotel d’Alaquàs ha obert les portes per indicació de la Policia Local, en ell es refugien unes 200 persones en el hall d’entrada perquè totes les habitacions estan ocupades. Oferixen café i alguna cosa de menjar a la gent. Ací fem l’última connexió en directe de la nit al voltant de l’una de la matinada, el lloc és segur perquè l’aigua no ha arribat ni tan sols a prop de la porta d’entrada. Entre les persones atrapades hi ha xiquets menuts, gent de totes les nacionalitats i amb circumstàncies diverses. Passa el temps i decidim descansar dins del cotxe a l’espera de vore com evoluciona la situació. 

Al voltant de les sis de la matinada, el meu company em desperta, un policia li ha dit que podem tornar a València per Xirivella. Entre tota la gent que està desperta alguns decidixen també seguir eixa ruta, nosaltres oferim espai en el cotxe a una parella que ha perdut el seu vehicle. Iniciem el trajecte entre carrers negats d’aigua. És de nit i a penes es pot vore res. Tornen a creuar la V-30 i ens sembla observar en mig de la foscor nombrosos cotxes que semblen abandonats en mig un escenari apocalíptic. Arribem a València i deixem la parella de passatgers al costat de la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre. Ens sorprén que els carrers estan humits, però sense res d’aigua. Al voltant de les 6:30 del matí podem arribar a la seu d’À Punt a Burjassot, on els companys del programa Les Notícies del Matí treballen ja intensament en la nova jornada que comença.

Els malsons de Gregory Peck

La nostra xicoteta experiència que, sense saber-ho, ens va portar a seguir la DANA des de la Ribera Alta fins a l’Horta Sud dins la programació À Punt Mèdia, és només una gota molt diminuta dins la immensitat d’històries que ha arrossegat la riuada. Una catàstrofe que ha causat la mort i ha canviat per a sempre la vida de milers i milers de persones, gent que continua patint els efectes del fang en la seua ment, el seu treball i les seues cases un mes després d’aquell dia fatídic. Per això és important no oblidar. En la pel·lícula Spellbound (1945) d’Alfred Hitchcock , traduïda com ‘Recuerda’ en la versió espanyola, Gregory Peck no podia recordar aquells pensaments que el torbaven tant i gràcies a la psicoanàlisi pot recuperar la memòria. La ferida de la DANA continua molt oberta, vivim una emergència humanitària, psicològica i mediambiental que encara té el final del túnel molt lluny, com els malsons que patia Gregory Peck. 

Una catàstrofe anunciada en una terra on les barrancades i riuades són reincidents, però que ara s’ha manifestat encara amb més virulència. En mig d’un context de canvi climàtic, la ciència porta advertint des de fa dècades que la conca mediterrània és una de les zones més vulnerable de tot el planeta als fenòmens extrems, especialment en un territori com el nostre on l’alteració caòtica dels usos del sòl ha cobert de ciment camps, hortes i barrancs dins el camí natural de l’aigua. Per accelerar l’eixida d’esta greu crisi és necessari que arribe molta més ajuda a la població afectada, més recursos, més atenció i com més prompte millor. I per no oblidar-ho és imprescindible això, recordar.