Reivindicar la corrupció

La política, a voltes, ofereix imatges i discursos que ens poden costar de creure i arriben a causar estupefacció. És el que molts de nosaltres sentírem fa uns dies arran de l’acte fastuós que va muntar el Partido Popular a la ciutat de València per a presentar les seues candidatures locals. Un acte fet amb tota la intenció i amb missatges preparats al mil·límetre, que en això la capacitat d’execució del partit conservador és envejable.

L’acte tenia una intencionalitat molt clara i que ens mostra l’eix de la campanya popular per a les properes eleccions municipals i autonòmiques: volen que siga un plebiscit a Pedro Sánchez. Res més. És en l’escenari que creuen que tenen més a guanyar, bàsicament perquè si han de fiar el seu resultat a un holocaust econòmic que castigue els governs progressistes o a les seues propostes concretes per al País Valencià i per a cada poble i ciutat el seu resultat seria equivalent a la proposta: ridícul. En la seua estratègia rau la seua feblesa: el PP no té projecte per als valencians i valencianes més enllà d’utilitzar els vots per a guanyar la Moncloa.

L’acte va desprendre un tuf colonial considerable. Pel que fa al discurs de Núñez Feijoó i la part nuclear de l’acte, la visita de José María Aznar i Mariano Rajoy, València actuava com a decorat i no com a significant. Els discursos hagueren sigut els mateixos a Valladolid o Badajoz. Una gran metàfora de la importància dels problemes dels valencians en el carrer Génova i Madrid en general. Venim ací a fer-los la gràcia, palmadeta a l’esquena i voteu-nos per a què vos donem molletes de pa sec.

Les intervencions dels lideratges locals van ser una simple concessió de l’amo colonial. I van seguir l’únic fil valencià present a l’acte, un missatge que pot paréixer increïble però és cert: la reivindicació de la figura de Rita Barberà i el seu llegat com a model de ciutat i país a recuperar. Com t’has quedat? 

Obviarem el cinisme del fet en sí, que les mateixes persones que la repudiaren ara la posen a un altaret. El fet més greu és la reivindicació desvergonyada del model que va fer de l’Ajuntament de València una cova d’Alí Babà. El punt on es creuen dos dels pitjors casos de corrupció que han assolat les arques públiques valencianes i ens van fer abaixar la cara de vergonya, com són Taula i Assut, és la València de Rita Barberà, per no parlar del “pitufeig”. Un model de gestió corrupte i depredador que es va esforçar per crear una façana aparentment polida que amagava les pràctiques més rebutjables que hem viscut en democràcia.

La proposta estrella de Maria José Català i Carlos Mazón és reivindicar un passat corrupte. I si ho fa és perquè algú li ha dit que és la millor manera que tenen de mobilitzar el seu electorat i que no s’escape a VOX o es quede a casa. Un passat que no els és tan aliè donat que ells estaven allà i no com a personatges secundaris, sinó com a importants alts càrrecs, de director general en el cas de Mazón i de consellera i portaveu del Consell en el cas de l’exalcaldessa de Torrent que ara vol ser alcaldessa de València. Res, un perfil baix, passava per allà. I de pas va malvendre una universitat pública, va regalar terrenys públics a empreses privades, va retallar milers de docents i va suggerir als nanos que portaren el dinar de casa al menjador escolar que ella no els posaria de menjar.

Eixa és la proposta del PP per al 28 de maig. El partit estatal ninguneja els valencians i els vol utilitzar de crossa per a les coses realment importants, que és la cadireta de Feijoó. I la sucursal de la colònia ens vol fer retornar a la corrupció, les privatitzacions i les retallades. De nosaltres depén que el País Valencià i els nostres ajuntaments no tornen a ser la cova d’Alí Babà.