VALÈNCIA. Els tatuatges estan més de moda que mai, ja no són cosa d’expresidiaris, mariners i malcarats. Està a l’ordre del dia tatuar-se, i famosos, polítics, esportistes i inclús intel·lectuals lluïxen orgullosos pintures de guerra en la pell. Els tatuadors de prestigi internacional tenen mesos de llista d’espera i cobren xicotetes fortunes per plasmar el seu art en la teua pell. Hi ha congressos de tatuadors, intercanvis d’artistes entre estudis i els dibuixos són cada dia més arriscats, complicats i minuciosos.
Existixen molts estils: geomètrics, realistes, tipogràfics, tribals... però falta un estil, una escola pròpia que ha de consolidar-se com la nova tendència en el món de les tintes per a tota la vida, El Terreta Style of Tattooing. Una escola valenciana que revisite els dissenys més clàssics per donar-los un aire més nostre, més de la terreta.
Al nostre estudi de tatuatge estarien prohibits els tribals. Res de dissenys maoris, el nostre equivalent per demostrar que pertanyem a la tribu serien les nostres armes de guerra, les ferramentes del camp valencià. Xarugues, corbelles, lligones, aixades i inclús un rotovàtor mostrarien de manera inequívoca al món que la nostra tribu és la valenciana.
Les frases inspiradores que estan tan de moda caldria polir-les un poc. Res de “Don’t count the days, make the days count”, “Forever young” o “Free as a bird”. Cal usar frases més nostres com “Això és com tot”, “Pa tir el que li pegaren a Kennedy”, “Ara sí que m’he cagat” o “Nyas coca”. I els lemes en llatí que inciten a viure la vida al màxim com ara “Tempus fugit” i “Carpe Diem” hauríem de canviar-los per “Tot per l’aire” i “Peguem foc o fugim”.
Sabeu que hi ha una sèrie de tatus que es basen en personatges de dibuixos. Si algú vol un Snoopy al braç, nosaltres li’l canviem per un Babalà; si algú vol a Batman, nosaltres li posem al Capità Planeta; i la "S" de Superman la canviem pel símbol de Musculman. La temàtica de La Bola del Drac seria una de les nostres especialitats i als més valents els tatuaríem les 7 boles repartides per tot el cos, així ja tenim excusa per dir “carinyet, a vore si les trobes totes, inclús les més amagades”, mentre cluquem l’ull.
Un dels meus favorits és el clàssic tatuatge de la cara de Camarón. Jo ja m’imagine centenars de valencians mostrant orgullosos, amb la camiseta arromangada, el bust de Nino Bravo amb les grenyes al vent. I els missatges d’amor familiars, com “Amor de madre” o “Orgullo de mamá”, tindrien l’equivalent en la frase “Cagat a ma mare”, “La mare que m’ha parit” o la versió més hard, “Que rebén parit que estic!”.
Els aficionats a tatuar-se monuments com la Torre Eiffel o l’Estàtua de la Llibertat segur que troben més original tatuar-se les Torres de Quart, la Pantera Rosa o l’Assut de l’Or. Perquè no em digueu que no quedaria ben curiós dur pintat el “jamonero” al mig de l’esquena. Per descomptat, tindríem a l’abast els escuts i símbols dels nostres equips de futbol: Kempes, Latorre, Españeta, Manolo el del Bombo, Raimon, DJ Mendieta, XVIII-III-MCMXIX, les granotes i les rates penades.
També hi ha algunes icones de marques conegudes que s’han fet virals entre les pells dels habitants de tot el món, com el conillet de Playboy, les cireres de Pacha o la poma d’Apple. En el cos dels valencians també tindríem icones pròpies, com el #PaellaEmoji, un fartó Polo, el logotip de Barraca o la cistella de comprar de Mercadona.
Certament, seria molt més fàcil reconéixer un valencià si, en compte de dur una frase d’alguna cançó dels Beatles o de Bob Dylan, duguera tatuat al muscle “Esta me gusta me la como yo”, “Vente y vente de bareta”, “Al vent, la cara al vent” o “Ramonet, si vas a l’hort, figues i albercocs”. Totes inspiradores i evocadores d’una terra d’artistes internacionals com la nostra.
És molt habitual que els melòmans es tatuen la clau de sol o un pentagrama, al Terreta Estudi de Tatuar dibuixaríem l’escut de la banda primitiva de Llíria o un masclet, que en realitat és música per a les nostres orelles. El més difícil de solucionar seria el típic entramat que es posen a l’esquena, damunt del furó, les xonis poligoneres. Jo apostaria per buscar inspiració en la ceràmica de Manises o dibuixar alguna forma amb trencadís.
Per als tatus religiosos, també tindríem alternatives com el Sant Grial, el dit de Sant Vicent Ferrer, el Porquet de Sant Antoni o la Geperudeta i el seu mantó floral. I si eres dels que busca símbols poderosos com guerrers o déus antics, una dama d’Elx o un guerrer de Cofrents satisfarien de meravella les teues necessitats.
Per als amants de la natura que volen dibuixar-se algun animalet que els acompanye per a tota l’eternitat, què millor que un samaruc, un palput, una clòtxina discreteta al costat del melic o un rater valencià, que potser no és el gos més boniquet, però és una raça autòctona. I si t’agraden les filigranes i vols un dibuix d’estos que podrien estar en un museu, vés i busca inspiració en el catàleg de Lladró i reserva bona cosa d’hores amb el teu artista tatuador, que ahí hi ha feina a manta.
Pintes falleres, morters, graelles, calders, garrofons, la silueta del riu Túria, el mapa de la Comunitat, unes carxofes, peladilles, unes xufes, el Capitán Trueno, la lletra de l’himne de la Comunitat, el plànol del metro (ampliable), el Pont de la Peineta, el Parotet, unes pintes del monyo, mones de Pasqua, l’etiqueta d’Anís Cerveró o l’explicació de la falla. Tens centenars d’alternatives per deixar clar i per a sempre en la teua pell que eres un valencià de soca-rel. Així que ja saps, si t’has de fer un tatuatge, al nostre estudi tenim dissenys valencians aptes per a tots els gustos i estils. Si al remat t’atrevixes amb algun d’estos models, no patisques pels diners, això ho pague jo!
