X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

NOVA ETAPA: ADEU A MIST

Rick Treffers, el turista que ja no escriu cançons d’amor

1/04/2018 - 

VALÈNCIA. Qui carrega els amplificadors de Dylan segur que no li veu la gràcia a la Gira que Mai Acaba. Ho pot assegurar un músic que coneix bé el pes d’una actuació. “Ja em costa eixir amb amplificadors que pesen molt i haver de portar-los jo”, confessa Rick Treffers (Heemstede, 1967). A ell li han adjudicat el títol d’Holandés Errant pel poder evocador de la figura i perquè hi ha un poc de veritat en la descripció: és holandés i viu lluny de casa. Però també és de veres que els últims anys, llevat de curts interludis de gira, només ha deambulat pels carrers de València.

Ací es va instal·lar fa set anys i no pensa massa en marxar, com tampoc pensava abans que descansaria la seua guitarra vora el Mediterrani. “Si haguera tingut més diners, haguera viscut en altres llocs. Com a músic m’estimulen els projectes nous i la gent nova. Però ara hauria de començar de nou a buscar treball perquè amb els meus projectes puc subsistir ací, i em fa peresa anar a altre país com un estudiant, a treballar a un bar”, es justifica el músic.

La peresa s’ha activat amb la maduresa com un instint animal en qui va ser líder de Mist, banda de vocació indie pop quan l’indie era una actitud més que un filtre fotogràfic. “Hui és com una etiqueta cool. Abans significava inclús tocar un poc malament, ser alternatiu, barat, un poc lo-fi, grups com Luna. Ara quasi tot el que no està en una multinacional i munta el seu segell és indie; l’etiqueta ja no significa res per a mi”, argumenta. De l’època amb la banda es queda amb la sensació d’haver cultivat un públic fidel: “Vam organitzar un concert a la sala 16 Toneladas i van vindre unes cent vint persones. D’això estic orgullós, eixe és el meu públic. En són poques, però en són cent vint. Això és èxit personal, la resta sort i coses que no pots controlar”.

Ara es presentarà simplement com a Rick Treffers i el motiu també té relació amb el quart pecat capital: “Vaig reprendre Mist a 2014 però en realitat vaig compondre i arranjar jo l’últim disc. I moltes voltes tocava jo a soles amb la guitarra perquè girar amb una banda per Espanya és car. Sovint em preguntaven pel grup i em feia peresa explicar-ho”, es desprén. Al mateix temps, l’ascens d’un raper anglés anomenat també Mist va provocar-li algun maldecap: “Ens oferien 25.000 euros per tocar en un festival de música urbana. Els vaig preguntar si estaven segurs que ens volien a nosaltres. Quan van caure en l’error es van disculpar i ens van dir que la nostra música també molava”. El músic va decidir acabar amb el guirigall de noms, ja que sembla que “Rick Treffers músic només n’hi ha un”.

Diu que es troba en un moment de transició especialment productiu: té una vintena de cançons preparades, una novel·la enllestida i alguns temes més per a El Turista Optimista, el seu alter ego. “Són noves cançons sobre tòpics (espanyols), però profunditzant un poc”, explica sobre el seu Mr. Hyde, una proposta que va nàixer a 2013 fruit de la seua mirada de nouvingut i de la necessitat d’alleujar la càrrega melancòlica de Mist. El Turista Optmista és Treffers vestit de blanc i amb ganes de riure davant el públic, i així es presentarà de nou a Mar d’Amura el pròxim dijous i a Rambleta el 22 d’abril.

Turista és, també, la condició del desarrelat

Fotos: EVA MÁÑEZ

Una persona que se’n va a viure a altre país serà turista sempre. També a casa. Quan torne a Holanda estic bé amb la família i amics, però sovint pense ‘que faig ací’. I el mateix m’ocorre a València”, explica el músic. Eixa situació té alguns rèdits creatius, admet, com poder crear un diari d’a bord melòdic amb les experiències derivades del xoc cultural. “La veritat és que quasi tots els tòpics amb els quals vaig arribar s’han confirmat”, comenta divertit.

Ja són set anys a València i en pot fer recompte d’alguns:

1- La calidesa (humana): “Vaig vindre perquè el públic és molt càlid. Eixa calidesa és instantània. T’abriguen en el primer moment i et suggerixen fer una paella el següent diumenge, però no és en de veres. Això era molt confús per a mi al principi”.

2- El pensat i fet: “Volia muntar un concert i vaig parlar amb l’amo de la sala, que em va comentar que eixa setmana no perquè era Sant Vicent, i la següent començaven exàmens. Vaig emplaçar-lo a octubre i em va contestar que quedava molt lluny. I després em van cridar de sobte i es va muntar tot en un dia. Organitzar és una paraula del nord d’Europa. També és cert que allí ens oblidem de deixar fluir les coses”.

i 3- El soroll: “A això no m’acostumaré mai”.

En la seua versió més lúdica, Treffers adopta una actitud de columnista que té continuïtat als articles que envia periòdicament a una revista holandesa, on narra la seua vida mediterrània. Així manté viu al jove escriptor que volgué ser quan amb 15 anys devorava Slauerhoff, un poeta navegant holandés. “Ell escrivia en un to melancòlic, i jo em vaig posar a escriure poemes i relats molt roïns”, recorda amb humor el músic, qui abandonaria la literatura per la guitarra.

Fotos: EVA MÁÑEZ

A banda de la revista, la prosa li va reclamar de nou quan un fan holandés, editor de llibres, li va suggerir que recopilara les anècdotes personals que conta als concerts. La idea ha agafat cos de novel·la autobiogràfica després d’un procés de dos anys amb capítols de retir creatiu en cases que li prestaven amics a Calicanto o Aras de los Olmos. Així que tres dècades després complirà el somni adolescent: “És bonic. Quan tenia vint anys tenia estil però no massa a dir. Ara puc contar coses”. El llibre serà publicat a Holanda a la tardor, a l’espera que alguna editorial espanyola s’interesse a traduir-lo.

Per altra banda, d’aquelles primeres lectures sí que es va filtrar alguna cosa en les composicions de Mist. “La malenconia”, confirma, “sempre ha estat en mi”. En la seua nova etapa es manté dins d’eixa boira, però li preocupen temes diferents. “No hi haurà cançons d’amor”, anuncia, definitiu, i raona: “Continua sent un tema interessant però m’he centrat en altres coses com la mort, el temps que s’escapa entre els dits… Tinc cinquanta anys i pense què faré la resta de la meua vida”. També apunta que en alguns temes ha començat a mesclar el castellà amb l’anglés: “És natural, ja parle millor l’espanyol que l’anglés”, argumenta, i diu que vol provar alguns temes nous en dos actuacions, a Rivendel (28 d’abril) i La Edad de Oro, el 8 de juny, acompanyat de músics que han treballat amb ell com Gilberto Aubán i Lourdes Casany.

Sap Treffers que als cinquanta no ha baixat el ritme, que la peresa és només una aliada per desfer-se de coses accessòries, com calcular si les noves cançons prendran forma de llarga duració o d’EP. Això no li importa. Sí continuar fent el que li agrada, com les lliçons d’anglés musicades itinerants que impartix amb el projecte Singing in English, o ser un joglar optimista, o un escriptor o també un guia turístic. Sí, potser se’l creuen conduint un grup d’estrangers al vell llit del riu. Tots són el mateix:

No vull vendre històries falses. Sent més jove potser vols aparentar i amagues certes coses perquè la gent et veja més cool. Però jo no sóc així i no estic ací per a guanyar likes.

Noticias relacionadas

 MÚSICA

València también tiene un excelente mapa de 'escuelas de rock'

Por  - 

Pop, funk, punk, metal, heavy, swing, música latina… son muchos los géneros ignorados por el sistema académico público español. Los tutoriales en Internet y las escuelas de música moderna suplen el interés creciente de niños, adultos e incluso ancianos por cargarse al hombro un bajo o una guitarra eléctrica. Los expertos aseguran que nunca es tarde para empezar

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email