Roald Dahl t’ho demostra: ‘Algú com tu’ també pot sucumbir a les tenebres

ALCOI. Si heu vist la sèrie de televisió Fargo, basada en la pel·lícula homònima que van estrenar el 1996 Joel i Ethan Coen, sabreu que una constant en les seues trames és l’explosió sobtada d’una violència cruel i pertorbadora. Aquell moment en què els ulls del personatge en pantalla s’omplin d’una determinació inexplicable que el porta a fer allò que no hauria de fer, sempre sota la pàtina de l’humor macabre que caracteritza l’obra dels dos germans cineastes de Minnesota. De la mateixa matèria prima, potser amb un to menys sanguinolent, però igualment estremidor per moments, està construït Algú com tu (Sembra, 2016), el recull de relats per a adults de Roald Dahl (Llandaff, Gal·les, 1916 – Oxford, 1990) que ha arribat recentment a les llibreries.

Algú com tu conté un total de catorze històries breus, carregades d’ironia i mala bava, algunes de les quals van gaudir de l’èxit de programes televisius com Alfred Hitchcock presenta o l’adaptació d’Històries imprevistes. Uns relats que ara ens arriben gràcies a la traducció de Ferran Ràfols Gesa, encarregat també d’apropar al català les obres d’altres autors cèlebres com ara David Foster Wallace, Thomas Pynchon o Jonathan Franzen. A les narracions que conformen el llibre, Dahl juga a posar els personatges contra les cordes enfrontant-los a situacions límit que esclaten enmig de la seua vida quotidiana. Com més canònica i tradicional és l’escena inicial –una idíl·lica estampa matrimonial, una plàcida jornada de joc infantil, l’atenta visita del doctor a la casa d’un pacient–, més desproporcionada és la resposta que s’acaba generant.

L’edició d’Algú com tu s’emmarca dins la celebració del 100 aniversari del naixement de Roald Dahl, una commemoració a la qual Sembra s’ha volgut sumar, a més, amb la publicació d’un altre volum, Els millors relats de Roald Dahl (Sembra, 2016), que va veure la llum el passat mes de juny. El llibre conté una selecció d’històries breus de l’autor «amb els ingredients que el fan tan especial: humor, emoció, sarcasme i capacitat de meravella, sovint amb un punt fosc i macabre. Peces perfectes protagonitzades per uns personatges extravagants i magnètics que han esdevingut clàssics del gènere», d’acord amb la informació proporcionada per la casa editorial. Ens trobem, per tant, davant dos bones oportunitats per a apropar-se a l’obra de l’escriptor gal·lés i, alhora, contribuir a una bona causa: el 10% dels ingressos per les vendes d’estos dos volums es destinaran a obres benèfiques centrades en la infància, a través de l’entitat britànica Roald Dahl Charitable Trust.

«Si vols fer alguna cosa que valga la pensa en esta vida, has de llegir un muntó de llibres», va sentenciar Dahl. Potser per això va escriure algunes de les obres infantils i juvenils més representatives del nostre imaginari, com ara James i el préssec gegant (1961), Charlie i la fàbrica de xocolata (1964), El gran amic gegant (1982), Les bruixes (1983) o la fabulosa Matilda (1988), totes elles amb exitoses adaptacions cinematogràfiques, entre les quals destaquen les de Tim Burton i el popular film del 1996 que va dirigir Danny DeVito sobre aquella entranyable xiqueta que utilitzava la telecinesi per enfrontar-se a la seua indesitjable família. Títols llegits arreu del món que van ajudar a forjar una generació de lectors i que, sense dubte, influirien en l’obra de molts dels literats que han fet carrera en les dècades posteriors.

La condició d’escriptor prolífic de Dahl no ens hauria de sorprendre si fem una ullada a la seua trajectòria biogràfica, que transcorre entre professions d’allò més extravagants que, de ben segur, li van servir com a terreny adobat per a la literatura. Més enllà de la màquina d’escriure, Dahl va treballar com a aviador militar, espia per al servei d’intel·ligència britànic, inventor d’aparells mèdics –després que un dels seus fills fóra diagnosticat amb hidrocefàlia a causa d’un accident de trànsit– o historiador de la xocolata, una afició que troba el seu origen en les xocolatines que la companyia Cadbury enviava com a estudi de mercat a l’escola privada en què Dahl es va formar quan era menut i que desembocaria en la creació de l’univers de Willy Wonka i la seua dolça factoria.

En l’àmbit personal, l’escriptor també va tindre una biografia agitada, marcada per les morts quasi successives de la seua germana i son pare durant la infància i, més endavant, pel decés d’una de les seues pròpies filles. Potser per això en les narracions per a adults que va deixar escrites l’autor ens mostra el costat més sòrdid i mesquí de la vida. Com al primer relat que conté Algú com tu, en què una ama de casa assassina el seu marit davant la seua temptativa d’abandonar-la i aconseguix que l’equip policial encarregat d’investigar el crim acabe menjant-se –literalment– l’arma letal, l’únic element que podia inculpar-la. Històries en les quals Dahl ens demostra que el seny i la bogeria no estan tany lluny l’un de l’altra, i que les tenebres no només ens seduïxen i ens atrauen, també ens acacen.