X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

UNA NOVA VIDA 'D'AMBIENTE SATÉN'

Salfvman: llarga vida al sintetitzador 

20/01/2018 - 

VALÈNCIA. "Jo anava a un col·legi de monges, amb uniforme, i quan posava Nirvana les meues companyes em deien que era música satànica.

El que vol il·lustrar Sandra Rapulp (Campo de Criptana, 1981) és que les circumstàncies no van ser favorables perquè ella acabara liderant una banda. Era filla d’un locutor de ràdio i va passar la infància jugant en estudis de gravació i rodant per diferents ciutats d’Espanya, una premissa convenient per a una carrera sobre els escenaris, però a l’altra banda de la balança estava el col·legi de monges i el fet de ser una xica als noranta. “Anaves als locals d’assaig de les bandes d’amics i tot eren xics, anaves a Bosco a comprar cordes per la guitarra i només hi havia cabelluts. Et senties fora de context”, recorda la música.

Cal avançar ja que al final de tot està Salfvman, el projecte musical on ella i Diego Fertita (València, 1990) s’estrenen com a duo amb Ambiente Satén (Helsinkipro/Sony, 2017). L’EP marca la personalitat d’un conjunt que creu en el sintetitzador com un demiürg. “De xicotet escoltava molta música dels huitanta quan anava en cotxe amb els pares, amb tots eixos sintetitzadors sonant, i era la meua música favorita. Sempre he volgut acabar produint coses així”, declara, definitiu, Fertita.

Este, tanmateix, només seria l’epíleg d’una història que conté capítols interessants abans del final.

En algun moment del pas de l’adolescència a la vida adulta Sandra Rapulp va descartar la música de la llista de futurs probables i va estudiar Dret. Carrera universitària amb màster a Buenos Aires. Allí li va arribar l’epifania. “En Llatinoamèrica es viu d'una forma diferent. Jo tenia 27 anys i amb eixa edat ací tens la sensació que, si no ho has fet tot en la teua vida, ja és tard. Allí és diferent: s'entén que encara que sigues adult pots intentar-ho”, explica la música.

Prop de la trentena, doncs, va recuperar la guitarra i va tindre la seua pròpia banda de rock, a l’Argentina. En tornar a Espanya i ja instal·lada a València, un segon gir, en esta ocasió d’inquietuds musicals, la va dur a explorar les possibilitats del seu ordinador com a únic company. Tenia un altre grup, Ciudad de Palmeras, però ja havia començat a ser Salfumán, amb ‘u’ i accent. “Vaig vore la possibilitat enorme d'internet i l'ordinador per fer música amb pocs recursos i en solitari, apartar-me de la idea de banda tradicional i programar les bases a casa, i fer una cançó”, conta Rapulp. Soundcloud es va convertir en la seua principal font de coneixement i també en el seu aparador. Va descobrir artistes com l’argentina Sobrenadar, va experimentar amb bases i melodies i ambients, va donar formar als primers treballs de Salfumán. 

I va conéixer Fertita. Tot sense eixir de l’habitació. Bedroom pop.

Fotos: KIKE TABERNER

El seu ara company tenia una banda de rock psicodèlic, Ion Tides. La va deixar. “L’instint em deia que no era el que volia fer; jo volia fer electrònica amb tocs retro”. Ell també va començar a desenvolupar el seu concepte també a casa i fa any i mig es va creuar a la xarxa amb Salfumán. Li va escriure, via Soundcloud, que li agradava la seua música. En novembre de 2016 debutaven com a formació a la Wah Wah, sent teloners de Bearoid. Un any després que transgrediren els murs de l’habitació, Salfvman es va presentar més sofisticat, a les cançons i a la imatge del conjunt. “El canvi de nom és idea del segell, diuen que és més cool”, explica Rapulp, no massa convençuda d’este matís de màrqueting. 

El sintetitzador, això sí, continua al centre de la creació. “Potser abans s'associava a uns estils determinats i ha evolucionat”, comenta Fertita sobre el seu instrument essencial, “cada vegada més productors coneixen les seues possibilitats. Però el sintetitzador sempre ha estat ahí, fins i tot quan es pensava que no s'estava utilitzant”. El que sembla cert és que el sintetitzador ha tornat a l’escena sense camuflatge, després d’anys en quarantena, quan la seua irrupció en una cançó provocava eixa reacció instantània: “però què és açò que sona tan coent”. “De sobte una generació torna al que escoltava de xicotet, per un rotllo nostàlgic, i recupera sons que recorden de la seua infància”, reflexiona Rapulp.

Fotos: KIKE TABERNER

Ells, per altra banda, no volien que la seua electrònica fora una successió d’atmosferes en contínua recerca de la foscor més absoluta. Ho diuen clar: volien fer la gent ballar. “Sembla que el més correcte i interessant en l'escena independent és allò que sona fosc; si no, diuen que ets comercial, que és el pitjor que et pot passar. Jo pense que és mes difícil fer un tema lluminós”, s’aventura la veu del grup. “Ha sigut un poc rebutjada la música de ball”, tèrcia el seu company. Segurament el seu mètode d’exploració musical, purament digital, i les seues renúncies en experiències passades, els van impulsar a fer el seu camí “sense complexos”. “Quan féiem les cançons volíem que la gent es moguera, ens agrada eixa sensació; nosaltres ballàvem mentre produíem alguns temes”, tanca Fertita.

Han sigut alguns concerts ja i en escenaris de renom, com el del Primavera Sound l’any passat, tot i que Fertita reconeix que no era una hora especialment favorable a què la gent ballara. També van tocar al Visuals, el cicle de directes que programa el festival La Cabina al Centre El Carme. Però la seua exposició, fonamentalment, ha sigut a la xarxa, la llar. “Jo ho veig més honest: qui t’escolta ho fa segur perquè li agrades, si no, fan clic en una altra cosa. En un concert potser et veuen tocar però en realitat han anat a vore altra banda”, defén Fertita. A internet controlen els guarismes: quin perfil té qui t’escolta, quants n’hi ha a realment l’altre costat. “Et fixes en les xarxes musicals i el teu concert”, aprofundeix el músic, “d'alguna forma és pujar un EP a la xarxa: hi ha qui l’escoltarà a casa o fent esport”.

Guarismes, doncs: Spotify els situa amb 19.568 oients mensuals; la seua cançó és la més reproduïda, amb 32.853 escoltes.

Són xifres que ajuden a situar-se al grup en l’escena, ara que tot ha començat a moure’s més a presa: estan a punt d’estrenar el primer videoclip d’Ambiente Satén, amb la cançó 'Oro', i no amaguen que han deixat caure al segell que els agradaria explorar la via llatinoamericana, un hàbitat on creuen que es mourien amb desimboltura.

Mentrestant, Salfvman ja ha cremat unes quantes fases i ha superat uns quants prejudicis. Els que observava Rapulp quan era una adolescent que volia tindre una banda de rock, per exemple. “Veus l'Orquestra de València i la meitat són dones de la meua generació, però el tema és que a les dones se les exigeix més responsabilitat: si es dediquen a la música, que toquen obres de piano”, raona la compositora. L’home, però, “pot jugar” a fer altra música. “Per això ara n’hi ha més productores independents, que no estan a l'escena de bandes. Això està canviant. Esperem que les noves generacions ho vagen superant”. 

Rapulp i Fertita, si això serveix com a exemple, continuen jugant amb el sintetitzador, fent ballar el públic.

Noticias relacionadas

LAS NUEVAS GENERACIONES HACEN POP  

Quiénes son ‘las Futuras Licenciadas’ que escriben el presente de la música valenciana

Por  - 

Con un lema que dice “el pop no es cosa menor” se presenta este sello creado por tres jóvenes a medio camino entre València, Barcelona y Murcia. Una de sus integrantes, Carlota Díaz, es también la primera artista de la que editan un EP. Su canción Tobillos es una contraseña cultural que denota si estás dentro o fuera: si la entiendes, eres de la generación Z; si no, sigue leyendo

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email