CASTELLÓ. No és la primera volta que una ficció tracta d'abordar la pèrdua, tant de bo, Després de tu ha aconseguit atrapar a quasi docent mil espectadors, convertint-se en una de les ficcions més exitoses d'À Punt. Aquesta historia, coproduïda amb TV3, conta la història de Pau (Sergio Caballero), qui afronta la mort de la seua dona Raquel (Verònica Andrés). Una difícil situació que li portarà, fins i tot, a tenir visions amb ella. La vida de Pau es complicarà quan haja d'ingressar en un psiquiàtric. No obstant això, també viurà situacions còmiques derivades de la relació amb sa mare Encarna (Amparo Moreno) o el seu fill Óscar (Roberto Hoyo). La sèrie es presenta, al cap i a la fi, com una sitcom. Una història, dolorosa i humana, on es parla de com és de difícil acceptar la pèrdua de la persona que més estimem i l'aprenentatge que aquest conflicte suposa.
L'actor vila-realenc Sergio Caballero aprofundeix en la sèrie, que ja va per una segona temporada (hi ha doble entrega tots els diumenges). Però a més, fa una petita radiografia de l'estat de la ficció valenciana. El castellonenc s'ha convertit en un dels rostres més habituals de la nostra televisió i teatres. En efecte, ja està en mig d'una altra producció: una adaptació del text Maror: las reglas del género de Rodolf Sirera.
-Quin diries que és el principal motiu d'èxit de 'Després de tu'?
-La sèrie és molt humana. Els espectadors han empatitzat amb el personatge de Pau, qui afronta la pèrdua de la seua dona i porta el dol d'una manera fantàstica, irreal, s'inventa eixa absència. Sempre dic que és com començar de nou. Es dona una lliçó de que es pot començar de nou en la vida, tot això amb els problemes mentals que el rodeja. Es tracta des de la comèdia, però també amb eixa part humana i tendra que fa que l'espectador s'emocione.
-Si bé la trama no te res a veure amb l'obra de teatre 'L'abraçada dels cucs', de nou t'embarques en un projecte on es tracta el tema de la mort. És important que cada volta més guions ho facen?
-Sí, i de fet també parlem de la salut mental. En L'abraça dels cucs es tracta l'intent de suïcidi, i en Després de tu les paranoies que afloren després d'un shock emocional. En la societat que vivim es cuida molt el físic. Ens han educat al fet que si et fa mal una cama no et faça vergonya anar a metge, però, en canvi, la teràpia si sembla que és per bojos. L'intent de suïcidi ha pujat molt en pandèmia, sobretot en adolescents.
D'altra banda, el denominador comú de les dues és la comèdia. La comèdia és un filtrador molt important i necessari dels actes que et passen en la vida per a tirar endavant. La societat demana aquestes històries i els guionistes amb talent les creen.
-Què ha sigut el més complicat d'interpretar a Pau?
-He intentat buscar una fisicalitat que no em correspon. Un homenatge a eixos pares carregats a l'esquena; el personatge va com encorbat. D'altra banda, és bonic que un personatge passe per molts estats d'ànim i Pau ho fa. Passa de riure a la plorera en segons. També, em sembla molt estimulant que parle en un personatge que sols veu ell. L'actriu que interpreta a la seua dona sols la veu Sergio i Pau, els altres actors no. Així mateix, també ha sigut bonic crear una família. Carla, Robert, Amparo, Carles i jo hem fet molta pinya.
-Afirmava Oriol Sala-Patau, en la presentació de la segona temporada, que tota llengua necessita el seu mercat audiovisual. En quin estat es troba el mercat valencià?
-En un estat permanent de no acabar d'arrancar ni d'aflorar del tot. Hem demostrat que tenim bons professionals, però l'aposta del govern hauria de ser cuidar més a un sector que aporta molt al PIB nacional. També, la cadena hauria de cuidar-nos més. S'hauria de tenir certa continuïtat i no la tenim. Fa un any es varen llançar 20 capítols i fa un mes 22. No hauríem d'esperar tant. De moment, tampoc sabem si hi haurà tercera temporada. La part audiovisual ha guanyat i s'ha empoderat, però fa falta més.
-L'aliança entre cadenes autonòmiques ajuda a salvar la situació?
-La reciprocitat és necessària, encara que tal volta és una utopia. IB3 va començar i se n'ha eixit ara. L'aposta de Vicent Sanchis, antic director valencià de TV3, va ser crear eixa unió entre països veïns, perquè és necessària. No hi ha una manera única de parlar català. I les cultures minoritàries sempre estan en perill d'extinció.
-Aleshores, quines necessitats té la ficció valenciana?
-Tenim un plató meravellós que és la nostra terra. Mar, muntanya, bons menjars i bons colors. La nostra llum és especial. Però hi ha molts bons professionals que per desgràcia emigren a Catalunya o Madrid. En els últims anys, moltes produccions han vingut ací a rodar, però s'ha de buscar una reciprocitat. Venen, però no aprofiten el que hi ha. És necessari reivindicar el talent d'ací. S'ha de potenciar i mantenir unes regles, perquè d'alguna manera tots puga'm tenir feina i no se'ns expulse.
-Hi ha una tendència que està instal·lant-se en alguns càstings i és el fet de seleccionar a actors segons els seus nombre de seguidors. Com afectar açò a la professió?
-En el meu cas no sabré si m'ho han fet, perquè tinc pocs seguidors. Però sobretot la gent més jove que està enganxada a les xarxes, està dominant un mercat audiovisual de productes com Élite que demanda una explosió de col·lectivitat. La indústria necessita, degut a la globalització de les plataformes, eixe impuls i s'oblida del talent de la gent que no pertany a aquest sistema. Tot açò passa perquè com posem la cara, als actors se'ns exigeix un plus que no va en la càrrega del nostre treball.
-Algun tipus de sèrie que encara no se t'ha proposat i t'encantaria interpretar?
-En aquests moments hi ha molt bones sèries en les plataformes, estic obert a tota classe. El thriller psicològic m'agradaria també. Precisament una sèrie que vam fer en À Punt va ser La Vall i era de misteri. Eixos personatges sempre són atractius per a un actor. També, m'agraden quan les accions passen exterior i no sols a un plató. Li dona credibilitat al projecte.