Sintonitzem València

VALÈNCIA. Provem de passar una jornada a València vivint-la com si fos la ciutat ideal. Sentim-nos a gust, com únic objectiu. Intentem-ho. Ja sabem què representa anar de bòlit entre el caos urbà. Passem per tants processos al llarg del dia. De vegades triem situacions a consciència, tal com vivim i fem. Als espais preseleccionats, com si ja foren nostres, els habituals, els problemes no solen presentar-se provocant. Experimentem sensacions agradables, tirem endavant, gaudim de la nostra “missió”. Ací, els semàfors personals s’alleugereixen, sempre en verd, cap problema. Anem amb preferència. Seleccionem realitats que ens assisteixen i alliberen a distribuir el pes del treball diari. Emocions i exigències s’ajuden a fi d’establir el nostre ordre caòticament previsible. Tenim les “excitacions” massa educades, com protegint la salut mental. La ciutat t’encomana alegria i pena. Melangia i eufòria. Ens espanta davant d’allò desconegut, dels carrers intransitables o d’avingudes gairebé sense nom, inacabades. Les runes urbanes, les reals i les dissenyades per nosaltres, commouen l’itinerari urbà. Un recorregut, un flash traumàtic és prou per tenir avorrit per sempre un trajecte. Qui no ha fet un tomb llarguíssim per evitar un record ben lleig, una mala passada, una amistat fallida i impresentable?

Ens sentim en zona de confort si distingim el que ens envolta,  ens trasbalsa un cul de sac sobtat. Ben al contrari si fem de turistes. En lloc estrany explorem i no patim. Lluny, obrim els ulls a allò mai no vist, fins i tot ens plau.  Emmascarem la ciutat “coneguda” al nostre gust. Així és més fàcil. Fem, dissenyem la nostra postal urbana.

Procurem fer un repàs mental de les zones més privilegiades, les que es presenten ràpidament, com si algú ens demanés seleccionar. Posem també títol a la “tarja souvenir”. Escollim l’enquadrament. Què triem?  Quatre racons favorits, quatre vies urbanes. Edificis, jardins, fonts, escultures kitsch...  Sobre la marxa.

Donem espai a la imaginació i a l’elecció. Tot té el seu moment, fem costat a la imatge urbana. Regirem amb cura. Potser la “fotografia” no la trobem d'un dia per l'altre. Igual ha fugit corglaçada o l’han aniquilat. Descansem la mirada al lloc favorit, al rètol, a la tipografia que ens agrada i que de cop fuig.

Les emocions  necessiten temps i gestió, sobretot no amagar-se. Cal mostrar la cara A i la B. Fer-nos preguntes impertinents si cal.  Hem de ser honestos amb la vida social i amb la metròpoli. Hem de gaudir de la multiforme ciutat de València. Com? No ho sé. Jo avui li tire l’ham.

Fa una setmana, sota el claustre de La Nau, la foto de família del Govern municipal. Inici de curs, gran somriure: “Lluísssss...”, clic foto. Han passat dos anys i alguns mesos de canvi de rumb polític, sí. Els diferents grups municipals raonen, “inventen”, redissenyen, refan, copien, promouen, es guanyen la vida. Un cop reunits notifiquen els seus pensaments. Moltes idees, com repetides, a l’imaginari col·lectiu, i que mai no acabem de veure enllestides mentre esperem primícies.  

Temes variats i propostes convençudes hauran estat avaluades a la reunió, ben segur. Probablement hauran lamentat en veu alta la falta de diners, les moltes despeses, els vells malbarataments. Més d’un cop haurà sonat això del Ministerio de Hacienda. Els urbanites veiem projectes paralitzats, engegats i alguns mig a punt. La reunió municipal s’haurà esforçat amb passió en la promoció de València. Volent fer-nos veure d’una altra manera “l’asfalt urbà”. Tant de bo!

Quina feinada, sincerament. Massa per millorar. Barris per sanejar en tots els àmbits. La qualitat de vida a les viles, arreu del món, passa per una bona política municipal. Corre pressa un curset intensiu de com millorar la comunicació  entre els barris. Anar còmodament d’un districte a l’altre, sense travessies impuntuals i caduques. Massa divergències significatives, evidents. Massa caretes a la ciutat. La comoditat de viure en una població confortable estalvia despeses mèdiques, no satura ambulatoris, omple jardins, evita la mala llet urbana.

El Govern de la Nau caldria que agilitzés el tracte amb el ciutadà. Massa romanços per aconseguir qualsevol cosa, massa tràmit burocràtic, quantitat de paperassa. Sembla una lletania antiga i passada de moda en un entorn ja digital. La Revolució Industrial fa segles que està en marxa i la tecnològica ja gairebé en saó. Tot a cabasset per hora, quina manera de ronsejar. La culpa d’anys d’anquilosament ja no s’ajusta. Reset i acció! Tornem a establir connexions.

Necessitem canvis en els formats i en els processos creatius de debò. En els productius, en com arribar a tothom. Fer-nos partícips i implicar-nos. No puntuen només els ciutadans fàcilment acomboiats. Necessitem noves formes de fer i seduir, una cultura plural. La interacció constant amb els contribuents duria a terme una ciutat creïble, a un canvi en profunditat. Consumir creativitat mitjançant una bona gestió, necessària i autènticament moderna. Els ciutadans també són ambiciosos i valents. Repenseu, repensem, què fer. No emboliqueu la troca malgrat les diferències dels vostres partits, formeu pinya. Prioritzem la ciutat. Reorganitzem els espais per tal de caminar tranquils, paguem impostos, sense estrès. Passegem, gaudim, confiats, sense haver de vigilar constantment el pas de bicicletes, patinadors, skaters, gossos, runnigs... A tall d’exemple feu la prova al riu, massa ensurts en una curta passejada. Intenteu creuar caminant el pont d’Aragó sense que us assalte una bicicleta, impossible. Només s’altera qui va a peu. Vigileu carrils i aparcaments. Controleu els semàfors. Faciliteu el transport públic incloent els taxis, no obstaculitzeu la carrera. Malcrieu al llarg del curs polític els col·lectius diversos, també voten. No només el sector faller omple l’urna. Protegim el més feble.

Enganxeu senyal. Activeu-la. Necessitem imatges urbanes, la veu dels que caminen, dels que hi viuen. Reconèixer el to de la gent i els colors dels carrers. Els neguits dels veïns. Propostes en veu alta.      Sr. Ribó, Joan, recuperem la Televisió Municipal. Necessària la veu de la casa de la vila. El record d’aquella feble i rància que emetia anys enrere no perdura en la memòria, no feia el pes. Tenim ganes de distingir i veure la nostra ciutat. Volem ampliar la proximitat i el contacte entre districtes. La comunicació i els detalls dels protagonistes absoluts de la vida urbana. La telegènia de València i els seus ciutadans, allò que la dinamitza és imprescindible. Aposteu per continguts de qualitat, per una imatge impecable. Engegueu València ciutat i pedanies del matí a la nit. Programes de tota mena, diferits i directes,  a la carta... Informació i comunicació de dilluns a diumenge. Farciu la graella de bones idees. Dissenyeu una exquisida televisió, una alegria visual i sonora. Un marc incomparable per a una ciutat que vol ser cosmopolita. Aposteu per una magnífica tele municipal.

Alcalde i regidors, enguany, si podeu, munteu una excel·lent campanya. Contracteu els millors publicistes, promocioneu civilitat. Definiu el concepte. Una cultura respectuosa  també surt a compte. Bon inici de curs a la Casa de la Vila! Un consistori amb ganes és una bona assegurança. La ciutat  famolenca s'ha emmascarat  les mans i la cara a força de paella, per voler matar el cuc amb deliri. Rentem-la. Fem neta. Netegem les  moltes cares de València. Arreglem la ciutat amb una nutritiva emissió de participació ciutadana. Sintonitzem-nos. Sintonitzem-la. Fem pujar el to.