Sis temptatives per convertir un solar del Carme en una plaça temporal

VALÈNCIA. Apareix retolada com la plaça del Músic López Chávarri i està al cor del barri del Carme de València. Sembla que jugara a l’amagatall amb la plaça del Tossal. Perquè quan les coordenades GPS indiquen que ja estàs allí, no hi ha una plaça. Un rectangle d’arena blanquinosa apareix al seu lloc, jalonada per un parterre verd plantat fa uns anys. Al voltant, molts balcons de les finques que rodegen la plaça reivindiquen: “Volem arbres, no formigó”.

La parcel·la està qualificada urbanísticament com a dotacional i el veïnat fa anys que reivindica el seu ús definitiu com a zona verda. Però de moment, acollirà la segona edició de la segona edició del Festival d’Arquitectura Urbana TAC, un certamen promogut pel Ministeri d’Agenda Urbana. Amb la Fundació Arquia i dirigit per Javier Peña, TAC l’any passat va ser encetat per Granada i enguany comparteixen València i Donostia-Sant Sebastià.

125 equips van pensar com activar al centre de la plaça un pavelló temporal que acollirà el programa d’activitats del festival, en col·laboració amb Las Naves com a introducció de la Capitalitat Verda Europea de l’any que ve. La proposta guanyadora va ser pensada per l’arquitecte Manuel Bouzas i habitarà la plaça entre el 14 de setembre i el 16 d’octubre , però quines propostes es queden al tinter?

Una arca per a observar el cel i créixer el verd

“Volíem reprendre la tipologia del pavelló-jardí de tradició oriental, que tenen per objectiu ser un observatori i representar l’equilibri entre humans, el cel i la terra”, expliquen Eduardo Landia, Tomás García de la Huerta, Xaviera Gleixner i Jonas Klaassen, les autores del segon premi.

El projecte construeix un hàbitat per a diferents espècies, construïnt una experiència climàtica que incorpora el vent i l’aigua com a materials de construcció, amb un joc de transparències amb l’entorn.

Un hivernacle per incubar idees i jardins

“La plaça està atrapada entre dos temps: el seu passat com edifici que el Pla Especial de Ciutat Vella pretén recuperar i el seu present com a buit, que el veïnat reclama per imaginar un futur diferent”, plantegen Andrea Gimeno Sánchez, Lluís Juan Liñán, Josep Vicent Lluch Díaz i Jesús Vassallo Fernández, autors de ‘Deja huella’.

El tercer premi del certamen proposa construir “per a conciliar estos dos temps. Un edifici lleuger que concentre les trobades de TAC mentres incuba un jardí. En acabar el festival, el pavelló desapareix però el jardí es queda, deixant una empremta verda a la ciutat”. 

Una àgora que ombreja la plaça més dura del Carme

El sol castiga sense excepció els mesos més càlids de la plaça i Josep Eixerés Ros proposa recórrer a l’enginy més històric de la ciutat. El pavelló es constitueix com un enorme tendal inspirat en les estructures dels mercats de carrer. Però d’una manera impressionant: arribaria casi a la mateixa alçada que les façanes dels edificis. Una composició que recorda a la façana del Mercat de la Mercè de Barcelona.

Entre les vestes de la fusta “la llum apareix i desapareix, contraposant-se a la incorporeïtat de l’ombra. El pavelló persegueix establir un diàleg entre actiu amb la ciutat, obrint-se i tancant-se quan siga necessari”, explica Eixerés. “Es proposa un espai interior, però a l’aire lliure. Un espai on sorgisquen els esdeveniments baix una llum filtrada pels tamisos, com si es tractara d’un vestigi de les muralles”.

Una vela per fer flotar la plaça

Clementina Benedetto Bello, Juana Hecker i Mercedes Risso Patrón van proposar Boyar_3, la segona menció del concurs. . “Una lleugera vela suspesa, flexible tant en usos com en formes, genera un espai cobert al centre de la plaça. Aquesta anirà variant en funció de les condicions climàtiques al llarg del dia: un mant en constant canvi”.

Per a la materialització de la coberta s'utilitzen restes de vels de velers i es fomenta la reutilització de materials d'activitats nàutiques. La sustentació de la mateixa es genera per mitjà d'un sistema de politges, aprenent del disseny nàutic.

Intercanviar mobles per donar ombra

I si en lloc de tirar els mobles a la brossa, construirem un espai per intercanviar-los? Una enorme estructura de fusta es converteix en el particular tauler de joc proposat per Mª Dolores Contell Jurado i Juan Miguel Martínez López amb Jorge Díez Estellés i Cristina Calatayud Aristoy.

L’equip proposa reciclar l’estructura de fusta amb la qual se solen formigonar els forjats dels edificis en una malla on dipositar mobles i objectes que poblen diàriament els contenidors i els enderrocaments de Ciutat Vella.

La muntanya del Carme 

“El Chthuluceno de la filòsofa Donna Haraway és un concepte que proposa pensar de forma 'tentacular', dissolent la jerarquia del cosmos. Aquest nou paradigma, juntament amb les teories de Stefano Mancuso i la seua Revolució Vegetal, intoxica l'escena del disseny i les seues divagacions sobre la Ciutat, imposant la necessitat d'activar la consciència i arreplegar moltes veus capaces de crear un relat obert i reprogramable fàcilment”, plantegen Mercé Solar Calatayud, Lara Llop Font i Genoveva Carrión Ruiz.

Tota una declaració d’intencions que ha acabat constituint Moviment nº 1, la quarta menció del concurs que proposa construir una muntanya al centre de la ciutat. Una intervenció que en realitat és un sistema: “proposem construir una muntanya per cada moviment de terres que es realitze a la ciutat, fins que arribem a l’assilvestrament total”. Una estratègia reproduïble a tota la ciutat fins que se sepulte per les seues contradiccions.