Sostenibilitat i rodalies, un binomi inseparable

A mitjans dels anys 90s vaig començar els meus estudis universitaris a la ciutat de València. En aquells moments jo residia amb els meus pares i germans a Benifaió, el meu poble d’origen, a La Ribera Alta a uns 20 quilòmetres de la ciutat. Com molta gent de la meua generació de tots els pobles dels voltants vaig fer tots els meus desplaçaments diaris amb el tren de rodalies. He de dir que en aquella època el servei de rodalies de València era ràpid, a penes s’enregistraven retards i amb un preu molt competitiu. El que feia bàsicament que pogueres confiar amb el tren de rodalies si no et podies permetre el luxe d’arribar tard als llocs. Un exemple, mai vaig arribar tard a un examen o després a treballar quan en aquella època feia els meus desplaçaments diaris amb el tren de rodalies. És a dir els rodalies de València eren a mitjan de transport diari fiable.

Més de vint anys després, hi ha dades més que preocupants que indiquen que el servei ha estat gestionat de manera manifestament millorable. Així, per exemple s’ha quantificat el nombre de persones usuàries que han perdut el servei de rodalies de València entre 2006 i 2019 superen els 10 milions de persones (segons dades de les memòries anuals de Renfe) . No és que tingam 10 milions de persones menys que necessiten desplaçar-se diàriament entre les comarques valencianes i la ciutat de València. El problema és que degut a les deficiències en el servei com retards, cancel·lacions, etc... moltes persones usuàries han pres la decisió de baixar del tren i pujar al cotxe.

Tot plegat, això està causant una saturació cada vegada major en els accessos per carretera a la ciutat de València, sobre tot en hores punta. La qual cosa implica un major pes en la utilització d’un mitjà de transport que genera unes emissions de gasos amb efecte hivernacle. Per contra, la major part de les línies de rodalies de València (les que més persones usuàries registren) estan electrificades. Això implica que un ús més intensiu de les rodalies en els desplaçaments diaris de la ciutadania en una zona tan densament poblada com València i les seues comarques redueix les emissions de gasos amb efecte hivernacle de manera considerable. Per tant, ha de ser una de les accions claus a dur a terme en un escenari d’emergència climàtica que requereix d’una aposta decidida per la reducció d’emissions és el tenir un transport públic fiable i amb una bona relació qualitat-preu. És a dir el binomi sostenibilitat i rodalies és un binomi inseparable. Se’n diu coherència.

Mentre aquesta pèrdua de qualitat en el servei de rodalies succeïa, les línies d’alta velocitat AVE han passat de 472 quilòmetres en 1992 als quasi 3.500 actuals. Val a dir que les línies d’alta velocitat són les més cares de construir i el material rodant que necessiten el més car d’adquirir i mantenir. I és que a l’estat espanyol l’AVE ha suposat construir noves plataformes de via, això significa molts milers de milions d’Euros de diners públics invertits en una xarxa radial on tot ha de passar per Madrid per transportar passatgers. De manera que quan les persones que no vivim a Madrid (que som la majoria) necessitem desplaçar-nos a altres ciutats de l’estat que no són Madrid acabem havent d’emprar altres mitjans de transport com el cotxe o l’avió que impliquen majors emissions de gasos d’efecte hivernacle degut a una dotació d’infraestructures dissenyada des del centralisme ideològic i no des del pragmatisme. Així, aquesta xarxa radial sobredimensionada d’alta velocitat també té un cost d’oportunitat i és que consumeix uns recursos que es podrien utilitzar per a prestar uns serveis de rodalies i mitjana distància que reduïren el trànsit rodat per carretera i , amb això, les emissions de CO2.

Altres països del nostre entorn, com Portugal, van fer comptes i van decidir que no es podien permetre una despesa d’eixa magnitud. Així l’aposta portuguesa va consistir en millorar les infraestructures ferroviàries ja existents i establir línies de velocitat alta (com els Alfa Pendular)  per a les llargues distàncies. He sigut usuària dels ferrocarrils de Portugal havent-me de desplaçar entre diferents ciutats del país. És un servei àgil, ràpid i còmode. Amb una excel·lent relació qualitat preu. Quan viatges per Europa te n’adones que hi ha moltes coses que ací ens fan creure que són “normals” que realment no ho són. No és “mormal” que un estat amb problemes de dèficit en diferents etapes de la seua història com l’espanyol aposte per una inversió que compromet recursos financers presents i futurs.

Finalment, en vista de la minva en la qualitat del servei de rodalies de València la Generalitat Valenciana ha demanat començar les negociacions per a assumir-ne la gestió. Molt encertadament, el Consell reclama la transferència de la gestió del servei de rodalies i del finançament necessari. Estic amb el meu govern, una qüestió com aquesta ben gestionada des de la proximitat pot der més per la sostenibilitat que tots els pins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible haguts i per haver. Els desitge molta sort i encerts.