VALÈNCIA. Els carrers de Russafa atrauen veïns i visitants joves, moltes vegades amb inquietuds culturals i estètiques. Alguns poden veure’ls com un espectacle. I des de hui, 17, fins al 27 de setembre es convertiran en un enorme escenari.
Locals variats disseminats pel mapa del barri —acadèmies, galeries d’art, espais de coworking, botigues o cafeteries— es transformen durant aquestes dues setmanes en espais de representació no convencional. En ells, els artistes programats per Russafa Escènica – Festival de Tardor oferiran diversos passes diaris de deu espectacles, tots estrenes absolutes, que s’han creat a partir del lema "Sagrada i profana".
El musical, la comèdia, la tragicomèdia, la dansa o els titelles serveixen per qüestionar els límits del que semblen tòtems: la religió, la família, els clàssics literaris, l’arrelament… Amb frescor i llibertat, artistes emergents mostren durant dues setmanes per què l’escena valenciana és una de les més vitals del panorama nacional, malgrat comptar amb menys mitjans i oportunitats que la de grans capitals com Madrid o Barcelona.
Durant el mes de juliol van ser acollits en equipaments culturals d’Alaquàs, Alboraia, Aldaia, Alfafar, Almussafes, Alzira, Benifaió, Foios, Quart de Poblet i Rafelbunyol, gràcies al programa de residències de creació Via Escènica. Allí han treballat per posar dempeus els projectes que el públic podrà veure de dijous a diumenge, aquesta setmana i la pròxima. Les entrades estan a la venda a la web de Russafa Escènica – Festival de Tardor.
Una vegada acabat el festival, al llarg de 2027, les peces tindran una xicoteta gira pels municipis on van nàixer, portant la creativitat emergent valenciana a diversos punts de la província de València, contribuint al fet que els creadors estableixen una xarxa d’exhibició del seu treball i permetent a d’altres públics accedir a gèneres, temàtiques i estils que solen tindre una presència menor en l’oferta d’oci i cultura fora de la capital.
Llocs insospitats i aforament reduït
El públic de Russafa Escènica – Festival de Tardor va a veure teatre. Però no va a un teatre. Les funcions tenen un aforament reduït i es desenvolupen en llocs insospitats, que han deixat de vendre roba o llibres, on s’han aturat les classes o les màquines de cafè per oferir una representació, brindant una experiència escènica propera i única, que convida els espectadors a entrar durant 30 minuts en un univers alternatiu.
El de Màret (Típica Tòpica) és un ambient enrarit on dos germans, interpretats per Julieta Betancor i Javi Nadal, sobreviuen a un amor fraternal que no respon a cap regla. I és que els vincles familiars són sagrats, però també es poden profanar. Mentre que en l’univers que proposa La Beata (Apart Teatre) uneixen tecno, hòsties i talons en un atrevit monòleg, on la intèrpret Maria Part es pregunta què amaguen aquells que mai fallen a missa de dotze.
Una atmosfera asfixiant és la que viuen els protagonistes de la comèdia Enlatados (Volvoreta), dos amics que adopten la supervivència com a religió en el búnquer on es protegeixen d’un atac atòmic. Mentre que Forastero forastero (Hu Zhao) aguaita la vida de l’únic home xinés de la comarca dels Serrans per donar resposta a les preguntes incòmodes que sorgeixen entre els migrats orientals i les societats occidentals d’acollida. Amb humor i senzillesa, passant del mandarí al valencià o l’anglès. I la peça de titelles per a tots els públics Peter Pank (Karurosu Teatro) s’endinsa en un món retrofuturista on un virus impedeix madurar els humans, en la seua ‘profanació’ del clàssic de la literatura infantil de J. M. Barrie.
La corporalitat és la via d’expressió en Mi cara cuando… (Julia Zac), una investigació a través del ball i la gestualitat de la cultura del meme que recorre a imatges religioses. La dansa contemporània contrasta amb un ambient sonor que trasllada l’espectador a una altra era. I el teatre físic de Dalt del més amúnt (Misèria i companyia) busca amb humor allò profà de patir sarna sense saber de quin matalàs ve, amb dos companys de pis interpretats per Nara Pérez i Daniel Tormo.
- -
Puja la temperatura de l’ambient al cabaret El milagro (Suspendidas Teatro), que analitza amb desimboltura la mercantilització de la fe. Una peça escrita i dirigida per la companyia junt amb Marian Villaescusa i interpretada per Estela Domínguez i Jimena Serrano. Les cançons també serveixen per acostar-se amb humor a les similituds entre els martiris als quals se sotmet una dona de trenta anys contemporània i una monja barroca en el musical Santa (María Sáez i Ana Dayo). Per últim, el públic descobreix allò més tendre i més íntim en l’autoficció Sr. Bien (Gabriel Soler), que reuneix per primera vegada damunt de l’escenari un pare i un fill, cantant i actor, respectivament. Malgrat les diferències intergeneracionals, entre èxits de Frank Sinatra i records d’infància, tots dos intenten fer un espectacle junts (o, almenys, aprendre a parlar-se).
Des de 2011, al llarg de setze edicions, Russafa Escènica – Festival de Tardor s’ha centrat en l’impuls als creadors emergents. Dins de la seua programació van fer els seus primers passos noms que hui estan plenament consolidats com Paula Llorens, Xavo Giménez, Begoña Tena, Víctor Sánchez o Isabel Martí, entre molts altres. Tal volta, la selecció d’enguany mostre el talent de creadors i intèrprets que podrien ser el seu relleu generacional.
El que sí està clar és que ofereix als valencians l’oportunitat de veure els carrers i locals de la seua ciutat com un element plàstic, capaç de transformar-se en un escenari, un cabaret, un món apocalíptic o una casa on les persones que hi conviuen tracten d’entendre’s. Perquè les arts escèniques obrin la ment i la mirada tant de qui les crea com del públic que les gaudeix.
