VALÈNCIA. Aquest pròxim 4 de maig torna Rimbomba, el cicle de Poesia Viva de València, que portarà fins al Cabanyal-Canyamelar a tres figures dels versos escènics que reivindicaran des de les taules del TEM les possibilitats de la paraula poètica. Aquesta octava sessió manté l'eclecticisme que li caracteritza, amb tres propostes a càrrec de Gustavo Giménez, Kromo & Kuare i elhombreviento i Mónica Caldeiro. La poesia ha pres els escenaris i en aquesta vetlada podràs gaudir d'un bon exemple del que s'està fent en aquests moments. La selecció de Rimbomba reivindica les possibilitats de la paraula poètica.
El poeta sonoro i músic experimental Gustavo Giménez usa la veu per a teixir universos sonors que tanquen cançons, històries, paisatges i poemes. El creador acostuma a abrigallar dansa, cinema, teatre i exposicions. També desenvolupa laboratoris de Coro Experimental para Espíritus Audaces en contextos de cultura comunitària. És autor de l'àlbum de psicodèlia vocal ORA i d’El camino del lobo y de la rata, al costat de Marwan Nasse, destacats per Mondo Sonoro entre els millors discos publicats a Aragó en 2017 i en 2020. respectivament.
Giménez és premi Etopia-Aragón 2019 de Músicas Arriesgadas y Experimentales, i premi Marcelino Orbés 2021 al millor número de circ aragonés per Imparto sonoro, de Companyia Mari Loli. Amb el seu espectacle de rapsòdia contemporània Bebébestia ha recorregut els principals festivals nacionals de poesia i croat davanteres. Llicenciat en Filosofia per la UNED, es declara interessat en la relació entre veu, pensament i estètica i filosofies de l'oralitat.
Kromo & Kuare són dos joves de 18 anys de València, estudiants de disseny i psicologia respectivament. En 2021 van contactar amb elhombreviento a través d'Antonio Méndez Rubio i van començar junts la seua aventura musical. El TEM acull la presentació del seu primer disc conjunt, La reserva. Aquest àlbum reivindicatiu, directe i intens és el resultat d'unir les líriques de Kromo & Kuare amb les cordes, pianos, sintetitzadors i programació d’elhombreviento. La reserva juga amb la difusa etiqueta de la música urbana i abasta boom bap, drill i electrònica. Les composicions ixen del carrer per a retornar a ella. Una peça fonamental del seu motor és el salt generacional entre els joves valencians, nascuts en 2004, i elhombreviento, de 1981.
La poètica de Mónica Caldeiro és arriscada, nua i sovint torrencial. La poeta i dona transllenguatge construeix un entramat d'experimentació i dissidència on la poesia flueix com una entitat el sentit de la qual transcendeix la paraula des del so i la forma. La seua proposta escènica posa el cos en el centre per a una encarnació del poema mancat d'artificis, on l'objectiu és ser poema per a deixar de ser poeta.
Va estudiar Filologia Hispànica de manera eclèctica, entre Barcelona, París, Santiago de Compostel·la i altres vagabunderies pels Estats Units. Dins de l'àmbit literari, la seua especialitat són les poètiques experimentals del segle XX i XXI, amb especial recalcament en les tradicions estatunidenques i europees. És autora dels poemaris Accident(ade)s de Crema(r) (RIL Editores, 2023), Latitud Sur (Varasek Ediciones, 2021), AVISPERO (Varasek Ediciones, 2018), la música de los planetas (Ya lo dijo Casimiro Parker, 2015), vaginas, cartografías y asteroides (Editorial Isla Negra, 2013) i va ser antòloga de Como cantan las piedras: muestra de poesía gallega contemporánea (Editorial Isla Negra, 2012).
Más programación
De igual modo, la dramaturga italiana Francesca Grilli presentará por primera vez en València su proyecto SPARKS, que se llevará a cabo dentro del Festival 10 Sentidos con la colaboración del TEM. Sparks es una performance precedida de un taller. El proyecto se basa en una pequeña pero revolucionaria acción: poner en manos de las niñas y los niños la lectura de nuestro futuro como un gesto de esperanza y ruptura con el pasado, como un juego para expresar su imaginación y deseos.
El teatro presentará también próximamente No hay banda, en la que Flores Cárdenas nos propone investigar sobre el punto cero del fenómeno teatral: el propio cuerpo. La programación de completa con Mágica y Elástica, de Cuqui Jerez, una pieza que se configura como un musical deconstruido que explora la manera con la que el sonido, el movimiento y la imagen trabajan juntos.
