VALÈNCIA. Al País Valencià en sabem, de circuits. En tenim de motos, de pàdel, de triatló, d’escacs, de “running”... Alguns ja formen part de la nostra memòria asfàltica, com aquell de Fórmula 1 que pretenia convertir València en Montecarlo. I d’altres, fa no res que han  començat el seu particular “paseíllo”, com el Circuit Valencià de Novillades.  Ara bé, tots tenen una cosa en comú: circulen, valga la redundància. Generen moviment, recorren pobles i ciutats, mantenen viva una activitat i, sovint, tota una estructura empresarial. Però diuen que no és el cas del Circuit Cultural Valencià. S’escolten rumors que afirmen que no circula. Hi ha qui comenta que està parat. 

Si aquestes inquietants sospites acabaren confirmant-se, estaríem parlant d’un dels problemes més greus del teatre, a casa nostra. Perquè el Circuit va nàixer, precisament, perquè les companyies valencianes pogueren portar els seus espectacles a una xarxa de teatres estable, consolidada i amb uns mínims requisits tècnics. Durant molts anys, aquest sistema ha funcionat gràcies a un pressupost aportat per l’Institut Valencià de Cultura que es complementava amb la inversió dels ajuntaments. Això feia possible que les companyies valencianes giraren amb normalitat pels teatres de desenes de pobles i ciutats del territori, amb unes condicions professionals mínimes assegurades. Una eina cultural pensada per funcionar com una cadena de fred invisible, capaç d’acostar la cultura als pobles, en perfectes condicions. 

Però, quina és la situació actual del Circuit? Anem a pams. Potser, el que més crida l’atenció és que s’ha abandonat un model consensuat pel sector i avalat pels resultats, per implantar-ne un altre que compta amb el rebuig manifest de companyies i responsables culturals. I no costa gens trobar les raons que expliquen aquest malestar. El menyspreu a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una de les més evidents. El nou model renuncia al 10% que aportava aquesta entitat sobre la factura de les representacions fetes en valencià. Segons les dades de l’últim informe oficial, el de 2023, aquesta aportació va suposar un total de 138.513€, uns recursos que ja no arriben al Circuit i un incentiu a la programació en valencià que desapareix. Ara ja no tenim dades oficials per valorar l’ús del valencià al nou model, però, en qualsevol cas, costa veure en aquesta decisió una aposta per la llengua.

La resta de crítiques se centren en el criteri quantitatiu i en el catàleg tancat. Pel que fa al primer punt, el Circuit ha passat de comptar amb 92 entitats adherides a anunciar una expansió fins als 155 municipis. Això sí, sense incrementar el pressupost i sense exigir cap requisit tècnic. La pretensió d’arribar a més pobles amb els mateixos recursos ha compromés seriosament la continuïtat i, òbviament, ha convertit la programació cultural en una successió d’actes anecdòtics. D’altra banda, l’agilitat i llibertat de programació del sistema anterior ha derivat en un catàleg tancat, un llistat d’espectacles seleccionats que només aporta lentitud i burocràcia. De fet, a data de publicació d’aquestes línies, encara hi ha comissions reunides per decidir quins espectacles en formaran part. Al mes de juny, ni els teatres saben què podran programar ni les companyies saben quins espectacles podran girar. 

En definitiva, la metàfora inicial dels circuits fa temps que va deixar de ser una broma per convertir-se en un problema ben real. A la vista dels fets, els rumors i les sospites no anaven desencaminats. El Circuit Cultural Valencià, efectivament, no circula. Indiscutiblement, està parat. El sector es troba atrapat en un sambori burocràtic que el manté entretingut durant els vuit mesos que el sistema necessita per posar-se en marxa. Agonitzant entre processos burocràtics interminables que, al remat, només serviran per poder fer unes poques funcions entre l’1 de setembre i el 15 de desembre. Quin sector podria sobreviure amb un mercat que només funciona durant tres mesos i mig? Es pot sostenir una estructura empresarial amb tan poques pàgines al calendari? Segurament l’única cosa que es pot fer en aquesta situació és intentar sobreviure. Aquesta és la realitat del teatre valencià. Aquest és el Circuit amb què comptem a hores d’ara: una maquinària tan pesada, lenta i allunyada de la realitat de les companyies que corre el risc d’acabar ofegant allò mateix que havia vingut a protegir.

Josep Mollà, Productor, dramaturg i membre de la junta d'AVETID