Tono Fornes: “L’Odissea i la Ilíada són els textos sagrats”

Un terç és literatura grega i llatina. Sí, sobretot grega. Quan estudiava pensava que per a fer una tesi sobre literatura grega havia de dominar els textos en l’idioma original, però no ho he aconseguit. Fins que un catedràtic em va dir que no només no era imprescindible, sinó que molt pocs experts ho feien.

D’on et naix la passió per Grècia? Amb Homer, clar: mon pare contava històries de l’Odissea abans de dormir. Tinc moltes edicions: la de Riba, la de Mira… Per a mi l’Odissea i la Ilíada són els verdaders textos sagrats. Jo he replicat aquell comportament: li’ls llegia a la meua filla quan era xicoteta. Com qui llig el catecisme als fills. Jo l’ensenyava a adorar a Aquil·les i a Tirèsias.

No tens els llibres ordenats. Els deixe on cauen. Una vegada Pepa [Ferrando, la seua parella, llibretera que faltà l’any 2020] la va ordenar i va ser un desastre: vaig estar un mes sense trobar res. Els de biologia i els de navegació estan més o menys junts però normalment tinc a mà els que estic llegint o els que els tinc més estima. Ací hi ha, per exemple, este de Gabriel Ferrater que no he començat a llegir. Vull allargar el moment de llegir-lo, encara que em sé llibres d’ell sencers; l’abans d’una lectura que saps que gaudiràs a voltes dona més plaer que la mateixa lectura.

Tens els de poesia junts. Són els llibres que més t’estimes? I els de Robert Graves a prop. Graves i Ferrater són les meues obsessions. De fet, crec que el llibre que més m’estime de la biblioteca és Les dones i els dies, de Ferrater [ens ensenya l’exemplar, de 1979, anotat en totes les pàgines i a punt de desintegrar-se per l’ús], i també el diccionari Alcover-Moll, que és amb el que vaig començar a estimar la nostra llengua. També va ser regal de Pepa, una espècie de regal de nóvios. Per a mi va ser com si em regalara el seu idioma. Ara està sencer en internet. Poses la paraula i nyas!, ja la tens, però preferisc gastar el de paper. Una paraula et porta a una altra, i en la pantalla això no passa.

Eres un lector sentimental? No, però tinc molts llibres per motius sentimentals. Fa poc estava treballant en un llibre amb Robert Archer [Veles e vents: El món de la mar en Ausiàs March, Drassana, 2022] i ell va vore que el meu Tirant era una edició lamentable, així que em regalà la d'Albert Hauf. El Tirant per a mi va ser una lectura tardana. Soc molt mal lector de novel·la. Només coses que m’interessen molt. El temps és limitat i hi ha molts llibres per llegir. Ara que m’adone, tinc molts llibres que m’han regalat com un acte d’amor, gran part de la biblioteca me l’ha feta la gent que em vol.

» Pla i Ferrater m’ensenyaren a amar la llengua

No veig els que has publicat tu. Els tinc amagats! Ací dalt tinc els meus de poesia. Saps què passa? Si els tinc a la vista, els regale. Quan algú ve a casa parlem d’una cosa, d’altra, i sempre acabem parlant de poesia. I pregunten pels poemaris que he escrit… Els tinc damunt dels de Josep Pla. Aigua de mar és un dels llibres que més torne a llegir. Pla és qui m’ha ensenyat la llengua, junt amb Ferrater. És d’ell de qui em naix l’amor per la llengua.

Tens molts llibres de biologia. Tants anys de professor! Són un tresor i les matèries conceptuals és millor llegir-les en paper. Mira, La lògica de lo viviente, de François Jacob, el primer que va parlar dels algoritmes que operen en la natura.

I els de navegació. A banda de pràctics, són meravellosos. Per exemple, els llibres de derroters arrepleguen tot allò que s’ha publicat i afigen si hi ha alguna cosa nova. Llavors tenen un llenguatge arcaïtzant meravellós. És un goig llegir-los.

Quin llibre falta en la teua biblioteca? Falta una biografia de Robert Graves. Jo no n’he trobat cap en valencià o castellà que siga prou bona. D’alguna manera, Bajo la sombra del olivo (La Mallorca de Robert Graves), escrit pel seu fill William, oferix una visió de la seua vida.

Què ens pots llegir com a comiat? Ho tinc clar: estos versos de Mimnerm de Colofó [poeta grec de finals del segle VII a. C.], perquè ja comence a vore allò que conta, i a més li ho explica a un tal Titono, quasi com jo: “Zeus le dio un mal a Titono, vejez perdurable / que asusta incluso aún más que el horror de morirse”.

Óscar Mora (Dolores, 1978) és crític literari, guionista, corrector editorial i contacontes. Col·labora en mitjans de comunicació en paper i digitals ressenyant llibres i fent entrevistes, que és una excusa com altra qualsevol per a dedicar tot el temps que pot a llegir.

@oscarmmora