Torna la 'putivuelta'

VALÈNCIA. Ens han donat solta. Sí, hem estat molts mesos un poc reprimits, com eixe ciclista que no ataca perquè l'equip li diu: "Aguanta, que està a punt d'acabar el port", o com l'estudiant que es passa tot l'any sense atrevir-se a parlar amb la persona que li ha furtat el cor. I de sobte, com el Cumbre Vieja, tot pega un esclafit. Els tremolors previs a l'erupció els hem sentit ja este estiu, on molts joves han fet pràcticament vida prepandèmica, però ara, amb les discoteques de nou obertes i sense toc de queda, torna la cultura del neó i el discjòquei fent mala cara quan algú li demana una cançó. Tornen els aparcaments de jaquetes (guardarropía) a 2 € la peça, els gintònics amb més llavoretes que un paquet de mesclaïllo, el pesat que et menja l'orella: "Hola, guapa, com et diuen?", i el pis mostoset perquè a algú li ha caigut part de la birra a terra. Torna el bailoteo, o millor dit, estar dret i moure's un poquitiuo al ritme de la música, perquè ballar... ballen pocs. Torna el segurata perdonant vides, la cua quilomètrica al bany, el fet de tornar afònic a casa perquè has alçat la veu per a fer-te escoltar un poc entre cançó de Rauw Alejandro i J. Balvin. Sí, han tornat les discoteques, o disco pubs o garitos nocturns, i això cal analitzar-ho.

De segur que ja heu vist a les xarxes la típica foto de les vostres amigues des del bany, eixa mirant a l'espill que et fas per saber com et queda el look o el modelet. Primeres festes en unes sales que han passat molts mesos tancades, o tal volta reconvertides en un híbrid de bar, hamburgueseria i sala de varietats. Ara, suposadament amb mascareta, i amb horaris ja sense restriccions, els propietaris de discoteques tornen a obrir les portes i els usuaris obrin el calaix de "la roba per a eixir de festa". I tornen moltes coses més com les barres, conéixer desconeguts de matinada, les ressaques de diumenge... Bé, eixes no se n'havien acabat d'anar mai. Tal volta no tornen els dos besos quan coneixes una persona per primera volta, o tal volta sí, el debat està obert, però sí que ha tornat l'oci nocturn, i eixa cultura de la nit tan fosca com atraient. Tot i que en constant evolució, la nit és la nit, i tots hem passat alguna volta per allí.

Ara, sí som sincers, segur que hem intentat amb menor o major fortuna lligar en una discoteca. Des de simplement un duel de mirades, passant per un "el teu amic té novia", a un "et convide a una copa". Molta gent per vergonya acaba sense intentar-ho mai, altres són autèntics experts en tirar fitxes, però sense dubte, en la discoteca, l'hàbitat i la ingesta alcohòlica convida prou a perdre la vergonya i atrevir-se a dir alguna cosa a algú que et sembla atractiu. I tot comença amb la “putivuelta”, un neologisme que es gasta aproximadament des del 2005 i que ja està més que consolidat; i encara que puga sonar vulgar o masclista, la realitat és que la famosa volteta la fan ambdós sexes. La “putivuelta” bàsicament consistix a pegar una rodà pel local, per a fitxar el personal, i vore si hi ha alguna persona que et resulte atractiva. Després de la “putivuelta”, que ha de ser en parella mínim per a poder comentar-ho després, ve la valoració. I en cas de trobar algun individu interessant, el següent moviment és acostar la teua ubicació a la de la persona que ha despertat el teu interés. A partir d'ahí les variacions possibles són moltes i diverses depenent de la poca vergonya que tingues, la seguretat en tu mateix i l'experiència.

Han sigut mesos, molts, on els encontres casuals i fortuïts i la cultura del "vamos a Arabesco, a ver qué pesco", havien quedat en segon termini. Per a aquells amb fills i responsabilitats no ha canviat massa la cosa, per a aquells que els agrada eixir, ballar, conéixer gent (eufemisme d'intentar lligar) i vestir-se bé el dissabte a la nit, ara és la seua, s'han alliberat com El Titi. Fins i tot els dos últims caps de setmana ha eixit gent que feia molt de temps que no eixia, o que havia canviat els seus hàbits nocturns per eixides matinals o pel famós tardeo o afterwork, el que tota la vida ha sigut "ens en fem una i a casa". Però l'ànsia viva s'ha apoderat de la població, com d'eixe grup d'amics o amigues casats que passen mesos sense eixir i el dia que van de solta... Eixe dia va tot per l'aire. Alguns d'ells han acumulat tantes ganes que han tornat a fer el famós ADSL* (Asmorzar, Dinar, Sopar i Lo que vinga), amb conseqüències catastròfiques per als desentrenats fetges.

Al ball de festes del poble, al guateque, a la discoteca, al pafeto, als festivals, als concerts... La combinació de música i alcohol ha sigut sempre com la mel i el mató, una combinació que fa brollar l'amor. És per això que ara que de nou estem de solta, és de preveure que torne a revifar amb força la cultura de l'oci nocturn que el toc de queda havia limitat. Si ja heu eixit, haureu comprovat com en molts locals nocturns la realitat sembla prepandèmica, només hi ha mascareta per a entrar i en els cambrers, i tota la resta de clients ballen i xarren com si la Covid fora un malson del qual ja hem despertat. Unes imatges que fa uns mesos ens hagueren escandalitzat i, segurament, provocat alguna investigació. El cas és que la població es dividix entre els que "ja no li tinc por al bitxo" i es lleven la mascareta a la menor ocasió, no tenen problema en ocupar el teu espai vital i fer dos besos a un desconegut. I els que continuen amb la por al cos, mantenint distància, mascareta i higiene al màxim per a evitar contagis fins i tot després d'estar vacunats. Si eres dels cauts, no t’acostes a cap sala de ball, la sensació que el virus està escampant-se serà evident. Si per contra eres dels que vol fer vida normal, no deixes d'anar, fer la “putivuelta”, xarrar i consumir, perquè s'han convertit en una illa de normalitat postpandèmica.

Sempre hi haurà espais d'esplai juvenil, com sempre hi haurà espais d'esplai adult, és part de ser animals socials. Com també és normal emparellar-se, buscar l'amor o simplement el sexe casual. La festa nocturna no l'hem inventat nosaltres, ara simplement estava traslladant-se a l'aire lliure o la clandestinitat. Amb la tornada de l'oci nocturn de sala —i la frescor— és de preveure un descens, encara que xicotet, de les poalades (botellón). Un augment de noves parelles i relacions casuals, i també potser el que ningú vol assumir o reconéixer, un augment dels casos de Covid. Tal volta no vos abellix massa tornar a passar nits de cubates cars, locals plens de gent suant, cues per a orinar i música que mai escoltaries a casa. O, per contra, estàs desitjant anar a perrear, xarrar amb desconeguts, fer la “putivuelta” a fitxar el personal i tornar a casa de matinada amb anècdotes que contar. Siga com siga ningú t'hi obliga, i la tornada de l'oci nocturn només és un signe que el final de la pandèmia està cada volta més a prop.