X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

acidesa valenciana / OPINIÓN

Tres crisis en una: sanitària, econòmica i també política?

Anem camí de finalitzar la primera setmana des que es va declarar l’estat d’alerta a Espanya. En aquest sentit, seguiré escrivint aquesta columna a menys que la salut m’ho impedisca

22/03/2020 - 

Al títol faig referència a “tres crisis en una” amb la idea d’emfatitzar com una crisi sanitària, si es gestiona de manera ineficaç anant per darrere dels esdeveniments pot desembocar en profunda crisi econòmica que, a la vegada, desencadenaria una crisi política de magnitud considerable. En definitiva es tractaria que els polítics, més els madrilenys que els valencians, preguen consciència de l’abast de la situació crítica que estem vivint i es deixen de, si em permeten el col·loquialisme, “mandingues” perquè açò és greu.

Començant pel principi, a aquesta ciutadana d’a peu li crida l’atenció com es van menystenir les notícies sobre aquest virus que arribaven des dels països asiàtics, i com aquests feien front a la pandèmia. Si alguna cosa així ha sigut capaç de paralitzar bona part de la Xina, si no es prenien mesures preventives es podia pensar que també anava a afectar intensament als estats europeus. I en la combinació de dos conceptes com ho són en aquest cas mesures preventives i intensitat rau la clau de la qüestió. El esquema dels esdeveniments i la seua evolució la podem resumir en la figura 1 que hi trobaran a continuació.

Figura 1. Possible evolució de la crisi del coronavirus. Font. Elaboració pròpia 

Actualment pense que podem estar en l’inici d’un procés de crisis concatenades, no és que estiga convençuda que l’evolució vaja a ser així de manera determinista. De fet, crec sincerament que accions encertades podrien parar que el que és una crisi sanitària desembocara en una greu crisi econòmica en lloc de en una desacceleració puntual causada per un factor extern a l’economia i això, en un context de deslegitimació de les institucions per al seua falta d’eficàcia en donar resposta a les dues primeres en una greu crisi política a l’estat espanyol.

Anem a pams, l’inici d’aquest possible cicle de crisis concatenades es correspon amb la pandèmia del coronavirus. A ningú se’ns escapen els vaivens en les decisions polítiques que es van prendre finalment el dissabte passat. A Espanya, la pandèmia té un territori l’afectació del qual és significativament superior a la de la resta de territoris l’estat. La lògica haguera indicat una gestió geogràficament diferenciada del problema en funció de les circumstàncies de cada autonomia i, sobre tot, parar absolutament la mobilitat de persones entre les diferents autonomies amb especial atenció a la mobilitat entre la Comunitat de Madrid i la resta de l’estat. En comptes d’això, el govern de l’estat va anunciar el passat divendres 13 de març que anava declarar l’estat d’alerta, el dissabte 14 de març el cap de l’executiu va tardar hores en eixir a informar que es declarava un estat d’alerta que finalment va entrar en vigor el passat diumenge 15 de març. Molta població resident a la Comunitat de Madrid va aprofitar eixos dies per a traslladar-se a les segones residències contribuint a la propagació del virus, en molts casos a la costa valenciana. És a dir, l’executiu va preferir tancar tot l’estat. L’altra alternativa haguera sigut tancar la Comunitat de Madrid unes setmanes abans per a no haver de tancar tot l’estat. Amb aquesta decisió de l’executiu la crisi econòmica que es generarà a partir de la crisi sanitària s’amplifica, és a dir cap esperar que siga més profunda i dure més temps perquè afecta a més territoris, sectors i persones. Es tractava de prendre mesures preventives per a que la crisi econòmica posterior a la pandèmia tinguera forma de V en lloc de forma de U, acurtant-ne la durada.

Paga la pena dir que en la gestió de les crisi sanitàries d’aquestes característiques s’hi distingeix dues fases. Una primera que es correspon amb l’extensió de la pandèmia fins que aquesta amaina, on hi prevalen les qüestions lligades a garantir el bon estat de salut, és a dir la supervivència de la població i el manteniment del teixit productiu per a poder posar-lo en marxa ràpidament quan la crisi passe. I una segona fase en la que es carrega tot el pes en les mesures econòmiques encaminades a tornar a posar en marxa tot el teixit productiu e el menor temps possible.

 Durant la primesa fase, en la que ara ens trobem, els científics (inclosa l’Organització Mundial de la Salut) recomanen evitar al màxim possible els contagis reduint l’activitat econòmica al mínim imprescindible, assegurar la disponibilitat de tractaments per als casos greus i l’aïllament efectiu dels casos lleus. No vaig a entrar en més consideracions atès que no sóc personal sanitari ni especialista en virologia, però si que pense que hi ha que fer cas a les persones que en saben.

Per a que l’aïllament siga possible, des del punt de vista econòmic cal assegurar que la població té un lloc on quedar-se i té accés als queviures bàsics. És a dir cal assegurar que tothom té un nivell de renda per a tirar endavant. Aqueta setmana el govern de l’estat ha tret un decret per a pal·liar els efectes econòmics del coronavirus, el qual tenia al meu paper dues llacunes importantíssimes: la primera és que estableix una moratòria a les hipoteques però no als lloguers i, la segona, el tractament que els dona a les persones autònomes.

Tenint en compte que les persones que tenen ocupacions més precàries, per tant econòmicament més vulnerables, solen viure de lloguer, aquest decret deixa a la part més vulnerable de persones desprotegida en el moment més difícil en dècades. A més pel que fa a les persones autònomes, els reconeixia una prestació per cessament d’activitat per un més però, en principi, no els eximia de l’obligació de pagar el rebut de l’assegurança d’autònoms. El govern de la Generalitat Valenciana va prendre mesures addicionals respecte als autònoms al dia següent i, finalment, el govern de l’estat els eximirà de pagar el rebut d’autònoms del mes. Pel que fa a les persones que viuen de lloguer el govern de la Generalitat Valenciana si que ha eximit del pagament del lloguer a les persones que viuen en habitatges de la seua propietat, el govern de l’estat però no ha corregit aquesta errada.

Només cal pensar un poc i posar-se en la pell d’una persona autònoma que tinga un xicotet negoci en un local llogat dona calfreds, els han deixat al descobert.

La solució al tema dels lloguers per part de l’estat no és tan difícil i podria passar per exempcions parcials del lloguer combinades amb ajornaments/moratòries que els propietaris podrien compensar amb deduccions fiscals en l’IRPF (aplicable a persones físiques particulars, mai a grans tenidors d’habitatge).

A més, la declaració de l’estat d’alerta també ha suposat la re-centralització de competències tant importants en aquests moments com les sanitàries, entre d’altres. El que ha dut a rodes de premsa en una alerta sanitària per un virus protagonitzades per personal militar. Quan semblaria més lògic, en primer lloc, respectar les competències autonòmiques i millorar la coordinació (tasca dels Ministeris afectats) i, en segon lloc, donar més protagonisme a personal sanitari i científic. Confesse que aquest govern de l’estat em té desconcertada, no m’esperava una cosa així d’elles i ells. En contrast, m’inspira més confiança el govern de la Generalitat Valenciana que sembla intentar avançar-se als possibles esdeveniments.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email