GRUPO PLAZA

POLÍTIC.ES  / OPINIÓN

Un 8 de març inesperat

Les Corts deixen sense resoldre la qüestió sobre l’obligatorietat de la paritat

12/03/2017 - 

El Dia de la Dona havia sigut els darrers anys un element de transversalitat. Semblava que els partits tenien clar que hi havia coses que estaven per damunt de les seues diferències. Inicialment, 2017 anava a ser un d’eixos anys per als partits. El goteig continu de dones assassinades a mans d’homes, i els treballs al Congrés dels Diputats per aconseguir un pacte d’Estat, feia pensar que no hi hauria notes dissonants.

I mira per on, un debat mal resolt entre els socis de l’Acord del Botànic a compte de l’elecció de membres del Consell Jurídic Consultiu, ha fet emergir una imatge molt distinta de la prevista. Podem queda amb el cul a l’aire per no presentar una dona i voler recol·locar –com acostumen a fer també la resta de partits- a un exdiputat en l’esmentat òrgan consultiu. I com a resposta per la frustrada elecció, el síndic de Podem, Antonio Montiel, atabalat pels moviments interns que volen moure-li la cadira en el proper congrés, amenaça al Govern de coalició de fer-li passar les de sant Amaro per considerar-se ningunejat.

La frustrada votació per a triar tres membres del Consell Jurídic Consultiu també ha demostrat, a més a més, que la presidenta del PP, Isabel Bonig, no té cap fe en el sistema de quotes per a potenciar la presència de dones en llocs directius. Ella mateixa deu pensar que és una prova. I per a postres, Ciudadanos decideix apuntar-se a la tesi popular i no considera necessari cap acord per a establir  que siga obligatòria la paritat de sexe en els càrrecs nomenats pel Parlament. Un Parlament tan pendent de les polítiques d’igualtat que per a la seua constitució va triar una Mesa només d’homes i va haver d’esmenar la situació aprofitant una remodelació.

Així, la majoria d’esquerres de les Corts, sense que ningú li ho demanara, deixa damunt la taula dos problemes. Un conjuntural, que de segur acabaran arreglant ­l’elecció dels membres del Consell Jurídic Consultiu- i un altre estructural –com garantir la paritat dels nomenaments que fa el Parlament-. Un balanç poc lluïdor en una matèria, les de les polítiques d’igualtat, que amb l’augment del conservadorisme extrem arreu del món pateix una nova ofensiva. I una manera de celebrar el Dia de la Dona poc il·lusionant des del punt de vista institucional.

L’altre fet relacionat amb aquesta celebració del 8 de març ha sigut la derogació de la llei valenciana de Protecció a la Maternitat. Una decisió adoptada amb els vots del PSPV, Compromís i Podem que suprimeix una llei del PP inspirada pels grups  antiavortistes.

La supressió d’aquesta llei, aprovada el 2009 en les Corts Valencianes, només amb els vots del Partit Popular, buscava impulsar la creació d’una xarxa de centres per a la protecció de la dona gestant, “el dret a la vida en formació” i “la promoció de l’acollida i l’adopció com alternatives efectives i reals per a permetre a la mare seguir endavant amb l’embaràs”.

La llei formava part d’un paquet de mesures, la majoria sota el paraigua d’un programa anomenat +Vida, que buscava ampliar els drets que tenen les persones físiques a  l’embrió fecundat.

Probablement, de totes les lleis que varen aprovar els Governs presidits per Francisco Camps, aquesta fora la més ideològica, ja que no afrontava cap situació d’emergència que la xarxa de la Generalitat no poguera atendre amb els mitjans dels quals ja disposava. I sembla, a més a més, que la pròpia realitat social havia deixat en molt poca cosa l’abast efectiu de la llei des de feia anys.

El debat per a suprimir aquesta llei ha estat fonamentalment ideològic, de retrets entre dreta i esquerra i la indefinició de Ciudadanos, però les diputades podien haver aprofitat per a esbrinar quin ha estat el cost real de l’aplicació, a qui ha beneficiat i quines conseqüències ha tingut. Els experts alerten, des de fa anys, que els Parlaments estatals i autonòmics tenen una amplíssima activitat legislativa que provoca una hiperinflació de textos, molts dels quals únicament afegeixen confusió o tenen poca utilitat real. Estaria bé que els parlamentaris començaren a canviar el sistema de construcció i desconstrucció de les lleis, però segurament eixe és un altre debat, per a quan acaben de ficar-se d’acord sobre l’obligatorietat o no d’introduir el criteri de paritat en l’elecció de càrrecs. I serà per a un altre 8 de març. 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email