Un emocionant Josep Piera marca la gala del III Premis Lletraferit 

VALÈNCIA. Els Premis Lletraferit torna a ser enguany, per mèrits propis, la gran nit de les lletres valencianes. La incògnita va ser rellevada: l’escriptor Rafa Lahuerta és el guanyador del III Premi Lletraferit de Novel·la amb l’obra Noruega, tal com es va fer públic en l’acte organitzat per Valencia Plaza, Culturplaza, Llibres de la Drassana i la revista Lletraferit la vesprada del dijous 12 de novembre en l’edifici Veles e Vents, de la Marina de València.

El primer guardó entregat va ser el III Premi Diafebus de Novel·la Juvenil a Carme Cardona Bartual (Benaguasil, 1980), amb La casa invisible, una història de fantasia que es desenrotlla en un misteriós edifici amagat entre els boscos d’Irlanda, enmig d’encantadores, druides, dracs i poders màgics que arrelen en la nit dels temps. Professora de Valencià, Llengua i Literatura en un institut del Camp de Túria, Cardona és coneguda pel seu activisme literari en les xarxes socials, com ara des d'Instagram. En el seu discurs, Cardona va defensar la fantasia de la seua proposta i va destacar que “la cultura no és una activitat de temps lliure, és el que ens fa lliures tot el temps” a més de reivindicar que “la cultura es fa fent-la i defensant-la, a mascareta i dos metres de distància, però sempre endavant”.

El moment més emocionant de la nit va ser el lliurament del II Premi Lletraferit de Cultura Valenciana al poeta i assagista Josep Piera (Beniopa, 1947), en reconeixement de la seua dilatada trajectòria en el camp de les lletres valencianes. En paraules de l’escriptor Toni Sabater i de l’historiador Vicent Baydal, que van fer una lloa de la seua figura, “Piera és un escriptor total que ha fet una aportació cultural fonamental i amb la seua trajectòria ha ajudat a eixamplar els marcs mentals i físics de la valencianitat”. 

El reconegut autor es va mostrar molt satisfet per l’homenatge. Per rebre-ho, va eixir extraordinariament del seu autoconfinament en La Drova. Agraït, va utilitzar els versos d’Ausiàs March per instar a seguir “els camins dubtosos” a la mar fins “arribar a bon port”. També va parlar de una de les seues fonts literàries, el Mediterrani, “que ens porta cap a un passat esplèndid, un present agònic (un cementeri marí), però sobretot és un espai de vida amb el que els valencians tenim una projecció històrica i espiritual”.

El poeta va prendre el Mare Nostrum per a reivindicar-ho com a punt de trobada cultural, i no va deixar passar l’ocasió de fer una defensa ferma de una llengua i una cultura com la valenciana denunciant “una desinformació sistemàtica que ens ha amagat el nostre passat, no ens ha deixat construïr el nostre present i no volen que ens imaginem el nostre futur”.

El final de l'acte el va marcar el guardó més esperat: Rafa Lahuerta Yúfera (València, 1971) ha obtingut el III Premi Lletraferit de Novel·la amb la seua segona obra en solitari, Noruega, unes esgarradores memòries ficcionades que relaten la vida singular d’Albert Sanchis Bermell. Criat a la vora del Mercat Central, la seua trajectòria és un viatge als budells d’una València menestral i fluvial que ha desaparegut, la dels anys 80 fins a principis del segle XXI, un cant definitiu a la ciutat, amerat de dolor i d’amor. Després de participar en diverses obres col·lectives de temàtica futbolística i haver publicat amb gran èxit de crítica i públic La balada del Bar Torino (2015), Lahuerta s’estrena ara amb la narrativa urbana. En paraules de Josep Vicent Miralles, aquesta nova novel·la aspira a ser emblemàtica: “és un tro, una barbaritat”.

Lahuerta, per la seua banda, no va voler parlar de l’obra en el seu parlament, i es va limitar traslladar el seu agraïment pel premi, a més de lloar als anteriors premiats dels Premis Lletraferit, i destacar una vegada més la figura de Josep Piera i felicitar a Carme Cardona.

L’acte, conduït per la presentadora Maria Fuster, va comptar amb una assistència reduïda de 40 persones, ateses les circumstàncies sociosanitàries, però amb la presència de les màximes autoritats culturals de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, com el conseller Vicent Marzà oles regidores de Cultura i Acció Cultural Glòria Tello i Maite Ibáñez, amb la presència -igualment- de Sandra Gómez i Ferran Puchades, també de l’Ajuntament. Però també representants del llibre valencià com Juan Pedro Font de Mora, president del Gremi de Llibrers, Àfrica Ramírez i Manel Romero, presidenta i secretari de la Associació d’Editors del País Valencià, o Àngel Calpe i Aberlard Saragossà, de la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Segons va apuntar els editors Josep Vicent Miralles i Felip Bens, s’hi havien presentat una vintena d’originals, que aspiraven als guardons de novel·la i novel·la juvenil, dotats amb 5.000 euros i 1.500 euros respectivament. Els membres de Drassana, al igual que Joan Ignasi Alfonso, de Valencia Plaza, varen fer una defensa tancada dels premis con una ferramenta esencial per defensar, amb contingut original i de qualitat, la llengua pròpia. Una aposta que el conseller Marzà va ficar en valor per “projectar-nos a la societat valenciana de manera directa, amb gust, criteri i qualitat”: “és possible, des d’ací, projectar-nos al món sense cap tipus de complexe, de tu a tu amb la nostra valencianitat”.