GRUPO PLAZA

escrit per Guillem Llop i Joana Tormo

Un llibre analitza "el conflicte polític i simbòlic" durant la transició democràtica valenciana

20/12/2022 - 

VALÈNCIA (EP). La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar Quan ens dèiem País. La preautonomia valenciana, escrit per Guillem Llop i Joana Tormo. El llibre és el número 14 de la col·lecció 'Adés&Ara', especialitzada en història contemporània i dirigida pel catedràtic de la Universitat de València Ismael Saz i codirigida per l'historiador Ferran Archilés. El disseny de la coberta és del l'Espai Paco Bascuñán i el de la col·lecció de Fèlix Bella.

Quan ens dèiem País analitza el procés de la transició de la dictadura franquista a la democràcia entre la fi de l'any 1975, amb la mort del dictador, i mitjan 1982, amb l'aprovació i publicació de l'Estatut d'Autonomia, i posa especial atenció a la lluita simbòlica i política coneguda com a Batalla de València, explica l'organisme cultural en un comunicat.

El llibre aporta "moltes dades per a entendre el conflicte que configurarà l'actual autogovern valencià i que va evolucionar des d'unes posicions sobiranistes que anaven acompanyades d'un decidit impuls redreçament cultural fins a l'acceptació d'una descentralització administrativa compatible amb la identitat col·lectiva tradicional", recalquen.

Una de les conseqüències -assenyalen des del Magnànim- va ser la pèrdua del que havia sigut el nom oficial del territori en tota l'etapa preautonòmica, País Valencià (terme que hi havia fet propi el conjunt de l'esquerra i si més no una part de la dreta, com mostrarien els noms dels democristianos de la Unió Democràtica del País Valencià i els liberals del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià, integrat en UCD), i l'aposta pel neologisme Comunitat Autònoma Valenciana o, simplificat, Comunitat Valenciana.

Segons Llop i Tormo, l'oposició democràtica va trobar en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera. No obstant açò, la reconducció del moviment rupturista cap a un sistema de llibertats compatible amb la permanència del franquisme en el poder, va permetre que el centredreta concentrara l'estratègia en la divisió de la població entorn dels símbols identitaris.

Llengua, bandera i nom "demonitzats"

Llengua, bandera i nom acaben sent "demonitzats en un clima de violència impune atiat pel govern central". La manca de voluntat política de l'esquerra va fer la resta. El balanç, segons els autors, serà "una concepció sucursalista de l'autonomia valenciana".

Guillem Llop i Forcada (Vila-real, 1973) és doctor en Filosofia per la Universitat de València (2016) amb la tesi Il·lustració radical i contrail·lustració en Hamann i Herder: la polèmica sobre l'origen del llenguatge, i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Oberta de Catalunya (2009).

Ha sigut professor associat d'Història de la Ciència i la Tecnologia a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i ha publicat en les revistes Quaderns de Filosofia i Ciència i L'Espill. Des de 2002 forma part del cos de professors d'ensenyament secundari de la Generalitat Valenciana en l'especialitat de filosofia i ha sigut seleccionat l'any 2021 per al de catedràtics.

Per la seua banda, Joana Tormo Martí (Catarroja, 1974) és llicenciada en Geografia i història per la Universitat de València (1997) i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (2012). Ha realitzat el Màster d'Història Contemporània de la Universitat de València en 2014 especialitzant-se en la figura de Manuel Broseta. Ha publicat en la revista Afers i des del 2008 forma part del cos de professors d'ensenyament secundari de la Generalitat Valenciana en l'especialitat de geografia i història.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme