CASTELLÓ. N'hi ha centenars d'abandonats a tot el territori. Molts d'ells, en ruïna o derruïts. Són una part de la identitat del territori i travessant les seues portes encara es pot endevinar una manera de viure, d'entendre la vida. Alguns conserven l'essència de l'esperit rural i de la seua resiliència. Es pot dir que han sigut (i alguns encara ho són) l'ànima de la terra. I també, que la seua desaparició progressiva suposa deixar anar una part de la història esculpida amb les mans dels hòmens i dones que vivien en ells. Són els masos.

En els darrers temps, a pesar que cada vegada en queden menys en peu, hi ha una corrent de recuperació d'aquests indrets, ja siga per a tornar a viure, per a adequar-los com a allotjament rural o, inclús, com un espai de coworking. Una de les iniciatives que s'han posat en marxa per a dotar novament de vida als masos, en concret a un, és la que ha portat a terme Maribel Edo. A Culla es troba el Mas de la Mezquita, una construcció de la qual es tenen informacions des de principis del segle XVIII i que fins fa poc estava deshabitat. "La meua intenció és tornar a donar-li vida", explica, Maribel, que l'ha rebut en herència.

Un recorregut etnològic viu

Des del mes de febrer està en marxa el projecte Mas de la Mezquita-Esencia Original, que ofereix una experiència que consisteix a mostrar als visitants diverses estances del mas, que es conserven tal com estaven i amb tots els aparells necessaris per a la vida diària, en una espècie de museu etnològic, però viu, ja que la visita també abasta un recorregut per les terres pertanyents al mas, on hi ha sobretot ametllers, vinya i arbres fruitals; i l'explicació, tant de la forma de vida com de les tasques del camp.