Ja queda poc per al Dia de la Dona, un any més reivindiquem el que encara no hem aconseguit: igualtat i protecció. És cert que hem avançat molt, però també queda molt per fer. Pareix un mantra, any rere any, repetim la mateixa frase, sí, i així haurà de ser fins que puguem dir: hem arribat a la meta, hi ha plena igualtat i hem acabat amb la violència de gènere.

Per això, des del meu punt de vista, el 8 de març ha de ser una jornada de reflexió, reivindicació, unió i agraïment. És necessari reflexionar i avaluar en quin punt estem i quines polítiques podem fer per progressar. En este punt, hem de destacar la renovació del pacte d'Estat contra la violència de gènere. El nou text, aprovat per tots els grups a excepció de Vox, inclou la violència vicària, l'econòmica i la digital. El text, que encara ha de passar pel ple del Congrés, inclou fins a 462 mesures i, també, un notable increment dels recursos. Un pas més cap a la protecció de les dones, que naix d’una gran majoria parlamentària.

Així, el pacte d’Estat reflectix la unitat d’acció perquè la lluita contra este gran problema social requerix la unió de tots els partits per damunt de colors polítics. Sens dubte, la protecció de les dones és la reivindicació més necessària, per damunt de qualsevol altra, perquè estem parlant de la vida. L’any passat, 48 dones i 9 xiquets varen ser assassinats per violència de gènere, i 36 menors de 18 anys varen quedar orfes. Insuportable!

No obstant esta xacra, el 8-M també és un dia per a reivindicar els drets que tenim i que encara no disfrutem. El dret de la igualtat en tots els àmbits. Cal una igualtat real que ens done les mateixes oportunitats que tenen els homes. La majoria d’ells també ho consideren així i per això se sumen a les nostres reivindicacions, que han de ser les de tota la societat si volem que siga justa i enriquidora.

A més, enguany, hem de destacar el paper les dones valencianes davant la tragèdia de la riuada. El seu treball, les seues cures i el seu coratge són un peça clau de la reconstrucció de la nostra província. Per això, la Diputació de València ha posat a la disposició dels ajuntaments el seu cartell per al Dia Internacional de la Dona, que amb el lema ‘Som la força que reconstruïx’ visibilitza la resiliència de les dones en el procés de recuperació després de la dana.

Totes elles, com la resta de dones del segle XXI, són el resultat dels avanços de les que ens precediren, de les que alçaren la veu demanant els mateixos drets, moltes d’elles patint molt per aconseguir-ho. A elles hem d’estar agraïts i agraïdes.

En este sentit, el 8-M ha de ser també una jornada d’agraïment, un dia en el que hem de recordar a dones valentes com ara la valenciana Concepción Aleixandre Ballester, qui a finals del segle XIX, fou una metgessa ginecòloga pionera i una gran treballadora per a la salut de les dones.

Igualment, podem tindre en la memòria a Nellie Bly, periodista nord-americana, qui entre altres gestes, al 1887 es va fer passar per boja per a ingressar a un manicomi i poder denunciar el tracte que rebien les internes, o va ser la primera dona sola en pegar la volta al món en 72 dies.

També m’arriba al cor Irena Sendler (Polònia,1910), coneguda com "l'àngel del gueto de Varsòvia", va ser una infermera i treballadora social que, durant la Segona Guerra Mundial, va salvar la vida de més de 2.500 xiquets jueus, fet pel qual va ser condemnada a mort tot i què finalment va sobreviure.

Hi ha un llarg etcètera de dones que no es conformaren en el que la societat els imposava, un contundent exemple de fortalesa i valentia que no podem oblidar mai.

Per totes elles, les dones que ens obriren camí; per les de hui, les que continuen treballant per un món més just, segur i igualitari; per les que vindran; per totes, cal seguir avançant en l’equiparació de drets des de la unió i el consens, en esta empresa no caben partidismes. Totes, de la mà, avant!