Els primers dies de l’any —els dies previs a l’arribada dels Reis d’Orient— són dies especials: dies màgics en què es veu que la il·lusió de les xiquetes i els xiquets pot fer catalitzar fenòmens estranys. Només això explica que, per un atzar inescrutable, m’haja pogut arribar per correu electrònic un missatge encriptat des de la misteriosa adreça musesbanreial@sesmajestats.or. "Però açò què és?", em vaig dir, així que vaig veure tot un seguit de caràcters estranys —pensava que d’una llengua exòtica, del tot desconeguda per a mi— en el cos del missatge. A punt vaig estar d’esborrar-lo, pensant que es tractava de correu brossa. Però de seguida vaig comprendre que, en realitat, es tractava d’una codificació molt senzilla, en què cada caràcter es corresponia amb el caràcter següent de l’alfabet. Així, si en l’assumpte del correu posava "Azm qdhzk", fàcilment vaig poder deduir, considerant que en cada cas s’havia de saber llegir la lletra següent de l’alfabet, quin era el sintagma que encapçalava el missatge: "Ban reial".

"Ostres! És com un enigma...", em vaig dir internament. I vaig continuar desxifrant tota la resta del text. "Dh, whptdsdr h whptdsr! Edt dk ezunq c’drbnkszq zsdmszldms dk lhrrzsfd ptd dmuhdm Rdr Lzidrszsr dkr Qdhr Lzfr cd k’Nqhdms odq lhsià c’tm azm qdhzk", posava a l’inici del primer paràgraf. Que volia dir: "Ei, xiquetes i xiquets! Feu el favor d’escoltar atentament el missatge que envien Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient per mitjà d’un ban reial". En aquell punt, el xiquet que encara porte dins —el xiquet que en realitat soc— estava ja completament captivat pel misteri de l’enigmàtic correu. I vaig prosseguir amb la descodificació: "Dwodrrzldms odq z Zksdz, dk mnrsqd onakd drshlzs!", posava a continuació. I clarament volia dir: "Expressament per a Altea, el nostre poble estimat!)".

"Açò en vol de mans!", em vaig exclamar mentalment. "Com dimonis m’ha arribat a mi aquest missatge extraviat? Qui me’l deu haver enviat? Per quin error o per quina incomprensible ventura m’ha entrat a la bústia del correu? Es tracta, en veritat, del ban reial que Ses Majestats d’Orient han tramitat a l’ambaixador reial d’Altea, que és —en efecte— el meu 'poble estimat'?" Són preguntes per a les quals no vaig saber trobar resposta. Només sé amb seguretat que la resta del text que vaig aconseguir desxifrar tenia, certament, tota l’aparença d’un ban reial. I que contenia un missatge que m’ha deixat pensatiu. Comprenc que es tracta d’un ban específicament redactat, només, per a les xiquetes i els xiquets d’Altea. I no puc estar segur, de cap de les maneres, que siga literalment el ban que s’escamparà pels carrers i les places d’aquest poble de la Marina, a partir de les 17:00 h, amb motiu de la visita anunciada del Carter Reial (amb eixida des de Mercaltea; recorregut per l’avinguda de la Nucia, la Creu, Camí de l’Horta, Camí de l’Algar i avinguda Comunitat Valenciana; i arribada a la Haima del Carter Reial, a l’antic Llavador, enfront de Correus). Tanmateix... No deixa de picar-me la curiositat, saber si el missatge que he interceptat és o no és el del veritable ban reial que públicament han anunciat els membres de la Comissió de la Il·lusió (que és la Comissió de les Festes Majors del Crist d’Altea) o si, per contra, es tracta només d’un esborrany. Siga com vulga, com que crec que el missatge desencriptat és tan vàlid per a les xiquetes i els xiquets d’Altea com per als de qualsevol altre poble, barri o ciutat del món, no m’estic de compartir-lo públicament, de manera íntegra i degudament desencriptat, en aquest espai sabàtic. Això sí: amb l’absoluta certesa —i la total convicció— que les xiquetes i els xiquets a què apel·la el missatge no deuen ser són només les criatures de pocs anys que ara travessen l’edat de la infantesa, sinó també les xiquetes i els xiquets que totes i tots, amb independència de l’edat, portem encara dins. Exactament: les xiquetes i els xiquets que totes i tots som.

                                                                               ***

"Ei, xiquetes i xiquets! Feu el favor d’escoltar atentament el missatge que envien Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient per mitjà d’un ban reial: expressament per a Altea, el nostre poble estimat! Diu que el pròxim dia cinc arribaran puntuals: carregats d’il·lusió, d’esperança i de regals per a totes les persones que al llarg de l’últim any s’hagen demostrat, com cal, gent de bona voluntat. Vindran els tres reis: Melcior, Gaspar, també Baltasar. Atendran tots els desitjos que decidiu demanar si els formuleu per carta al nostre Carter Reial.

Podeu demanar joguets i coses materials: llibres, nines; també roba i dolços especials; patinets i sabatilles; còmics, coets siderals; consoles, videojocs; ninots, puzles, Mini Brands; legos, cotxets, jocs de taula, Bluey Toys, labubus d’ulls grans; balons, kits de maquillatge, drons, instruments musicals... Però cal que recordeu que els regals més importants no són —ni per pensament!— cap dels referenciats. No se senten, ni es veuen; tampoc es poden tocar. No es compren ni es venen. No caben entre les mans. No tenen cartons ni plàstics, ni venen embolicats amb papers de colorins. Els regals més importants són els que naixen del cor i ens delaten humans. Posem per cas, per exemple: riure, desitjar la pau; compartir les alegries, estimar-nos com germans; professar l’amor als altres, defensar la llibertat; conquerir coneixements, fer surar la veritat; anhelar noves quimeres, mai no deixar de volar; comprendre que la salut és un bé fonamental; delerar totes les metes, atrevir-nos a somniar. Cantar, ballar, abraçar; percaçar la utopia, tocar la felicitat...

Oh, xiquetes i xiquets! Com poder-ho explicar? És, la vostra il·lusió, de tots, el regal més gran, el més bell, el que més val: sens dubte, el més preuat!

Ei! Pareu atenció, que estan a punt d’arribar Ses Majestats d’Orient: Melcior, Gaspar, Baltasar! Estan venint cap a Altea ben carregats de regals! I faran la seua màgia de l’Albir al Mascarat: per la Galera i per l’Olla, per Cap Negret i Capblanc, pel Fornet i Bellaguarda per la Pila i el Bardal; per les Quintanes i l’Horta; per Garganes, per Mosmai. I per la serra de Bèrnia, per la Lloma, per Sogai. I per Altea la Vella, per la Foia i pel Cascall. Pel Planet, la Carbonera, per Benimussa i els Arcs. Pel Pla Castell i les Rotes; pel Barranquet i l’Algar.

Ei, xiquetes i xiquets, feu el favor d’escoltar! Màgia, màgia, màgia! Ja arriben Ses Majestats! Escriviu les vostres cartes que la màgia farà que tot el poble d’Altea —"pedra a pedra, pam a pam"— siga com l’or de l’estrella: la llum del millor regal".

Joan Borja i Sanz