CASTELLÓ. La setmana passada, els centres educatius de la Comunitat Valenciana es van omplir de colors, rialles i creativitat amb la celebració del Carnestoltes. Aquesta festivitat, arrelada a la tradició cristiana, precedeix el temps de Quaresma, els quaranta dies de preparació que culminen amb la Setmana Santa i el record de la passió de Jesús de Natzaret. Històricament, el Carnestoltes simbolitza un període de llibertat i expansió abans del recolliment i el dejuni. És una explosió d’alegria col·lectiva que, amb el pas del temps, ha esdevingut també una manifestació cultural i social que transcendeix el seu origen que aniria més enllà del religiós i que estaria vinculat a celebracions d’origen romà.
Tanmateix, més enllà del seu significat històric, el Carnestoltes té hui una dimensió educativa i comunitària de gran valor. Per a moltes famílies, és una setmana intensa, carregada d’organització i, sovint, d’estrés. Cada jornada comporta una proposta diferent: un pentinat divertit, anar en pijama a classe, pintar-se la cara, portar espardenyes d’estar per casa, lluir calcetins de colors o complements originals. Tot plegat transforma l’escola en un escenari on l’aprenentatge es combina amb la imaginació. Són dies que trenquen la rutina i reforcen el vincle entre l’escola i la llar, recordant-nos que educar també és compartir experiències.
El moment culminant arriba amb la disfressa de l’últim dia. Eixe instant concentra hores de dedicació, recerques improvisades d’accessoris, cosits d’última hora i una bona dosi de paciència. En moltes cases, els nervis apareixen per si tot estarà conforme al que s’ha indicat des del centre. Però, finalment, el resultat sempre val la pena: les cares d’il·lusió dels xiquets i xiquetes compensen qualsevol maldecap. Les fotografies que fem aquests dies es converteixen en tresors domèstics que revisitem amb orgull i tendresa al llarg dels anys.
Cal destacar la implicació del professorat, que any rere any proposa temàtiques creatives, projectes interdisciplinaris i activitats que donen sentit educatiu a la celebració. El Carnestoltes esdevé així una oportunitat per treballar valors com la cooperació, la igualtat, la sostenibilitat o el respecte pels animals i pel medi ambient. No es tracta només de disfressar-se, sinó de donar significat a allò que es representa, d’aprendre a conviure i a respectar la diversitat a través del joc i la creativitat. Però també cal destacar la implicació de famílies que prenen la iniciativa per anar als centres educatius a elaborar les disfresses i ajudar a la preparació.
Com ens recordava Maria Montessori «la primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupe». El Carnestoltes, amb la seua aparent lleugeresa, fa exactament això: agita la vida escolar, desperta la creativitat i permet que cada xiquet i xiqueta s’expresse sense por al judici, explorant identitats, emocions i talents.
Potser convindria aturar-nos més sovint i observar amb atenció el que realment ocorre aquests dies: comunitats educatives que cooperen, famílies que s’impliquen, mestres que innoven i xiquets que aprenen sense adonar-se que estan aprenent. Si el món adult sabera mirar amb els ulls nets de la infantesa, entendria que darrere d’una disfressa hi ha molt més que una tela o un complement: hi ha esforç compartit, estima i una poderosa lliçó de convivència. Per això, el Carnestoltes no és només una festa; és també una oportunitat per recordar que educar és, en essència, un acte d’esperança col·lectiva.
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
