L’altre dia, en una terrassa del centre, un conegut, votant del PP, em va deixar caure una frase que em va sobtar: "Almenys Ribó feia carrils bici". Ho va dir amb aquell to entre resignat i irritat de qui esperava més i s’ha trobat amb menys. Ho vaig deixar córrer, però la frase m’ha quedat ressonant estos dies. Perquè si una cosa comencen a tindre clara fins i tot els qui van votar per “el canvi” el 2023 és que el govern de María José Catalá no està fent res.
És un fet innegable que, agraden més o menys, tant Rita Barberá com Joan Ribó han deixat una empremta en la ciutat. La primera va ser l’artífex d’un procés d’urbanització i embelliment que, més enllà d’excessos i deutes, va transformar València en una ciutat més visitable i atractiva. El segon va posar ordre als comptes municipals i va revolucionar la mobilitat, apostant per una ciutat més verda, més pensada per a les persones que per als cotxes.
I Catalá? Quina València vol deixar per al futur? No ho sabem. Perquè no hi ha cap projecte. No hi ha cap gran transformació en marxa, cap idea de cap a on ha d’anar la ciutat. L’únic canvi palpable que hem vist en estos dos anys ha estat la reversió de la pacificació del carrer Colón, convertint-lo de nou en una autopista urbana, fent-lo més contaminant, sorollós i més perillós per als vianants. Eixa és la gran cosa que ha fet Catalá. Més cotxes al centre.
- Calle Colón de Valencia. -
- Foto: KIKE TABERNER
Si Joan Ribó haguera continuat com a alcalde, ara estaríem veient la remodelació definitiva de la plaça de l'Ajuntament, convertint-la en un gran espai per a vianants com tenen totes les ciutats europees de referència. S’hauria avançat en la pacificació de grans avingudes com Pérez Galdós (amb soterrament del túnel inclòs), Guillem de Castro o l'Avinguda del Port fent-les més humanes i habitables. El parc de Desembocadura a Natzaret, que havia de ser un nou pulmó verd per a la ciutat, estaria en construcció.
També hi hauria més peatonalitzacions i superilles als barris, fent la vida més fàcil i saludable per als veïns i veïnes. En matèria d’habitatge, s’hauria treballat per posar topalls als preus del lloguer i limitar els apartaments turístics. I en mobilitat, en lloc de gastar milions a portar més cotxes al centre, s’haurien construït aparcaments en altura.
En canvi, estem perdent un temps preciós. València ha deixat de transformar-se, ha quedat atrapada en un parèntesi on només es governa per a no molestar ningú, sense idees, sense energia, sense visió de futur.
El govern de Catalá ja s'ha trencat en només dos anys. Les baralles internes entre PP i VOX han acabat amb l’expulsió de dos regidors ultradretans, deixant l’alcaldessa en minoria i amb una crisi de governabilitat permanent. A això cal afegir les acusacions d’espionatge i manipulació de contractes, que han esguitat el seu equip i han posat en evidència que darrere del posat seré i institucional de Catalá, hi ha un desgavell majúscul.
La imatge d’ordre i eficiència que vol projectar no resisteix el xoc amb la realitat. El seu govern és feble, caòtic i sense rumb. Però això sí, la imatge és important.
I així arribem a les Falles, el moment en què es veu qui realment domina l’art d’ocupar el centre de la foto. Perquè, si governar no se li dóna bé, posar davant de les càmeres sí. Ho vam comprovar a l’Ofrena, on À Punt va traure més imatges d'ella vestida de fallera que de la mateixa fallera major. Almenys en això Catalá sí que ha sabut destacar.
Mentrestant, a València ja no passa res. Cap projecte, cap canvi, cap iniciativa que marque una nova direcció. Només una alcaldesaa que ha descobert el plaer de no fer res res. Il dolce far niente.
