Feliç dia de la Comunitat Valenciana! No puc començar d’una altra manera esta columna perquè hui és el nostre dia gran, el dia en el qual reivindiquem el que som i el que volem ser. Fa 788 anys, un dia com hui, Jaume I va entrar solemnement a València després de la rendició de la ciutat uns dies abans.
En el Llibre del Fets, la crònica autobiogràfica del Conqueridor, es relata l’emoció que patí quan es va hissar la senyera reial en la torre després de conquerir la ciutat: “…E, quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall e endreçamnos vers orient, e ploram dels nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Dèus nos havia feita".
Jaume I plorà i besà la terra, esta terra que, generació rere generació, s’ha anat transformant sense perdre el seu llegat. Una herència que traspassà al seu fill, l'infant Pere, fa 750 anys i que reproduix meravellosament el quadre, propietat de la Diputació de València, que va pintar Pinazo quan estava becat per la institució provincial. ‘Últims moments del Rei Jaume I el Conqueridor’ representa al monarca en el llit de mort entregant la seua espasa al futur Pere III d'Aragó, conegut com Pere el Gran.
Precisament, este 9 d’Octubre és especialment assenyalat perquè enguany es complixen 750 anys d’eixe moment, de la mort de Jaume I. Un aniversari que, tal i com està fent la Diputació de València, cal commemorar per enaltir la figura del nostre fundador. Entre altres, la institució provincial ha editat una edició en castellà del Llibre del Fets, ha muntat una exposició de còmics sobre la vida del Conqueridor i ha oferit una recreació de l’entrada a València baix el nom ‘El torneig del Rei’.
Sí, la Diputació s’ha bolcat en este aniversari. I la ciutadania també. Només calia vore les cues que es formaren a les portes de la Diputació per arreplegar les entrades de ‘El torneig del Rei’, que es farà a la plaça de Bous. Esta resposta demostra que el llegat del Rei està molt viu, el representen tots eixos valencians i valencianes que estem orgullosos de la nostra terra, de la nostra llengua i de tot el que som capaços de fer, sobretot, quan estem units. Som un poble lluitador, perseverant i solidari, com ho va ser el nostre rei. I com ho va ser igualment la seua dona Violant d’Hongria.
Vull reivindicar també la seua figura perquè, destaquen els cronistes, va tindre un paper de mediadora i consellera del monarca, que li tenia un gran respecte. El va acompanyar en les incursions i l’asedi a València, i va ser testimoni de la negociació per a la rendició de la ciutat. A més, donant mostra del seu humanisme, demanà al rei que quan morira, vestira a mil pobres i repartira aliments entre altres 30.000, que ho fera en el seu record. Al costat de Jaume I estava Na Violant i és de justícia posar-la en el lloc de la història que li correspon.
En aquells temps, el monarca va delimitar un nou marc polític i jurídic amb els Furs, que fonamentaren el Regne de València i van sembrar la llavor del que ara som. Esta és la nostra història, esta és la nostra identitat. Tenim l’orgull i la responsabilitat de continuar amb este llegat, que hui celebrem. Ser valencians és dur en el cor la terra i tot el que comporta, des dels colors a la llengua, passant per la cultura i les tradicions. Al mateix temps suposa el compromís de seguir avançant i construint una societat d’oportunitats per a totes i tots. I fer-ho sempre des del que ens unix, que és molt més del que ens separa. Feliç 9 d’Octubre!
Imma González, diputada provincial de Benestar Social
