CASTELLÓ. Fa un any i mig, el programa Polònia feia una paròdia amb el tema clàssic de Duncan Dhu, "Cien gaviotas", en què repassava les nefastes gestions, plenes de mentides, del PP en episodis com la catàstrofe de la DANA a la Comunitat Valenciana sota la responsabilitat de Carlos Mazón o l'atemptat de l'11 de març de 2004 durant el govern de José María Aznar. Eren exemples clars de negligències i falsedats que construeixen el relat del Partit Popular. La frase més repetida en aquella paròdia era: "Las gaviotas no se van". És precisament aquesta expressió la que vull prendre per descriure el que està passant a l'educació valenciana aquests dies.

Aquesta frase resumeix perfectament la sensació que impera entre la comunitat educativa, que demana la dimissió de la consellera d'Educació ha demostrat falta de capacitat i voluntat de negociació. Però el problema no és només la falta de diàleg per part dels màxims responsables educatius de la Comunitat Valenciana; és també l'intent deliberat de generar confrontació entre famílies i professorat per tal d'afonar la legitimitat de les reivindicacions docents. Cal recordar que el col·lectiu docent ja acumula més de setze dies de vaga, amb la consegüent pèrdua de més de la meitat del sou, una situació que afecta de manera directa milers de famílies. Tanmateix, el més preocupant és l’ús sistemàtic de la desinformació i del relat tergiversat per a desacreditar els docents, tal com ja denunciava la paròdia de Polònia.

Començaré per les afirmacions del president Pérez Llorca en la sessió de control del passat 21 de maig, quan va assegurar que hi havia professorat a les aules sense atendre l'alumnat mentre aquests es trobaven al pati. Davant d'això, cal recordar-li dues qüestions ben clares: en primer lloc, els docents estan complint escrupolosament els serveis mínims establerts per la llei; i, en segon lloc, que la resta del professorat està exercint el seu dret legítim de vaga. Per tant, el que hauria de fer és exigir al seu equip de la Conselleria que treballe de manera efectiva, en lloc de presentar documents buits i sense cap concreció. Potser el problema no és en les aules, sinó en els despatxos de la Conselleria d'Educació.

En segon lloc, resulta igualment greu la difusió de la idea que el professorat registra més baixes al gener que a l'agost. Aquesta afirmació exemplifica la demagògia que practica la dreta extrema. Caldria preguntar-se: en quin moment de l'any es produeix el pic de les grips, al gener o a l'agost? I aquest fenomen és exclusiu del sector educatiu o afecta el conjunt de la societat? Hi ha el mateix nombre de professorat en el sistema educatius en eixes dos etapes de l'any quan una part acaba el seu contrat el trenta de juny?  I, finalment, on és més fàcil contagiar-se: en una oficina amb poca interacció o en una aula amb més de trenta persones i ràtios desbordades? Les respostes són evidents i no necessiten explicació.

Encara més preocupant és que aquestes afirmacions no són fets aïllats. També s'ha arribat a utilitzar l'increment salarial aplicat a tot el funcionariat pel govern d'Espanya per afirmar que les retribucions del professorat ja han augmentat. Cal deixar clar que aquesta pujada no té cap relació amb la gestió del govern autonòmic i respon únicament a la necessitat de compensar l'efecte de la inflació.

Davant d'aquesta allau de mentides i de la perversió del llenguatge per atacar el professorat de la Comunitat Valenciana, què es pot esperar de la consellera Orti i del PP? La resposta, a hores d'ara, és ben clara: res. El sentiment de desafecció i indignació està àmpliament estés entre els ensenyants del territori valencià.

A més, aquesta estratègia de confrontació no només deteriora les condicions laborals del professorat, sinó que també posa en risc la qualitat del sistema educatiu i la cohesió social. Quan es desacredita qui sosté l'educació pública, el perjudici no recau només en els docents, sinó en tot l'alumnat i en el futur del país. La desconfiança sembrada de manera deliberada entre famílies i mestres trenca un vincle fonamental per al bon funcionament dels centres educatius i dificulta qualsevol possibilitat de construir consensos sòlids.

La conclusió és la mateixa que expressava la paròdia del programa Polònia: malgrat la pèssima gestió d'una consellera totalment desbordada i incapaç d’encapçalar un diàleg real per resoldre la situació, "Las gaviotas no se irán".

_______
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.