CASTELLÓ. El passat divendres per cinqué any consecutiu vaig tindre l'honor de participar com a ponent en les Jornades sobre Educació en Diversitat Afectivosexual organitzades dins del màster en Formació del Professorat de Secundària de la Universitat Jaume I. Com sempre, estic profundament agraït per l'oportunitat de compartir la meua experiència tant com a docent com a membre del col·lectiu LGTBI.
Resulta especialment gratificant trobar-se davant dels futurs professors i professores de disciplines tan diverses com Matemàtiques, Llengua Castellana, Física i Química, Geografia i Història o Biologia, per a reflexionar conjuntament sobre la importància de l'educació transversal. L'objectiu és ben clar: aconseguir que els nostres centres educatius siguen espais segurs, inclusius i respectuosos per a tot l'alumnat. Espais on cap xiquet ni cap xiqueta se senta exclòs per ser diferent. Espais on aquella persona que no encaixa en els models majoritaris puga créixer amb tranquil·litat i sense por. La diferència no és un problema que cal corregir, sinó una riquesa que cal preservar. I els docents som els primers responsables de garantir aquest principi.
Afortunadament, els recursos educatius per treballar la diversitat de manera transversal són nombrosos i permeten preparar l'alumnat per a entendre i respectar un món plural. Un món en què cada persona viu, estima i es relaciona de manera diferent. El propòsit és senzill i, alhora, imprescindible: erradicar qualsevol forma d'assetjament escolar i evitar que les noves generacions hagen de patir experiències que moltes persones del col·lectiu vam viure en algun moment de la nostra adolescència simplement per la nostra manera de sentir.
Per això resulta tan preocupant que no sapiguem fins a quin punt aquesta tasca educativa podrà continuar desenvolupant-se sense obstacles a les nostres aules. La causa és la nova ocurrència del Consell del PP de dotar la Inspecció Educativa de funcions que recorden més a mecanismes de vigilància ideològica que no a eines de millora educativa.
Es tracta d'una mesura que ningú dins de la comunitat educativa havia reclamat i que Pérez Llorca ha impulsat baix la pressió constant de Vox. No és una decisió pedagògica ni respon a cap necessitat real dels centres. Només és la conseqüència d'un Partit Popular valencià que cada vegada pareix sentir-se més còmode assumint els postulats de la dreta més ultraconservadora.
Segons els seus promotors, aquesta nova funció de la inspecció ha de vetlar per la denominada "neutralitat ideològica" a les aules. Una expressió darrere de la qual s'amaga una acusació recurrent: el professorat valencià adoctrina l'alumnat.
Per això, durant una sessió de control parlamentària, vaig formular una pregunta molt senzilla a la consellera: quantes denúncies havia rebut relacionades amb presumptes casos d'adoctrinament docent durant la seua etapa com a inspectora?
No va respondre.
I no ho va fer perquè la resposta evidenciava la feblesa de tot aquest relat: no existeix un problema real que justifique aquesta mesura.
Aleshores, quin és el seu veritable objectiu? La resposta és evident: generar por, intimidar el professorat i provocar que determinades qüestions desapareguen progressivament de les aules. La diversitat afectivosexual, la igualtat entre homes i dones, l'educació en valors democràtics o el canvi climàtic es converteixen així en temes susceptibles de controvèrsia, no perquè siguen discutibles des del punt de vista científic o pedagògic, sinó perquè ho determina la ultradreta amb el beneplàcit del PP de Pérez Llorca.
És precisament per això que estic tan orgullós de participar en aquestes jornades. Després de quasi vint-i-tres anys dedicats a la docència, continue pensant que educar en la igualtat i en el respecte a la diversitat no és una opció ideològica. És una obligació democràtica.
Educar significa defensar que totes les persones han de tindre els mateixos drets. Suposa fer realitat a les nostres aules els valors que proclama la nostra Constitució. I aquesta tasca no correspon exclusivament a una assignatura concreta. La diversitat és una realitat humana que pot i ha d'abordar-se des de totes les matèries del currículum.
Es pot treballar des de Física i Química, utilitzant exemples inclusius. Es pot abordar des de Geografia i Història, recuperant figures que durant massa temps han estat invisibilitzades. També des de la literatura, explicant la vida i l'obra dels seus autors sense ocultar una part fonamental de la seua identitat.
Fa uns dies em vaig trobar un antic alumne. En recordar aquells anys d'institut, em va comentar que havia anat a veure La bola negra i que l'obra l'havia emocionat profundament. Durant la conversa em va fer una reflexió molt reveladora: quan havia estudiat Federico García Lorca a l'institut, mai no li havien explicat a qui estimava ni com la seua realitat personal podia haver influït en bona part dels seus versos i dels seus personatges. Com si la seua orientació sexual haguera sigut un element irrellevant o, encara pitjor, una realitat que convenia amagar. Precisament eixos silencis són els que hem de combatre. No per imposar cap visió del món, sinó per explicar-lo tal com és.
Els drets que avui gaudim no han aparegut espontàniament. Són el resultat de dècades de lluita de moltes persones que van desafiar prejudicis, discriminacions i injustícies. Per això no podem permetre cap pas enrere.
Si alguns volen introduir la por a les aules o la censura en la cultura, ens trobaran davant. Educar en la diversitat és educar en llibertat. I perquè una societat que respecta totes les persones és, senzillament, una societat millor.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
