Des de juny del 2024 tenim una nova norma, la llei de Llibertat Educativa, que regula l’ús de les llengües al sistema educatiu valencià. Aquesta llei estableix que des d’aquest curs 2025-2026 la llengua d’ensenyament la trien les famílies i això es fa, com bé saben, a través d’una consulta que es realitza, anualment, en el moment de sol·licitar l’admissió al primer curs d’educació Infantil (2 o 3 anys), en l’accés a Secundària i a Batxillerat. La llei deixa en mans de les famílies i dels tutors legals dels estudiants una cosa tan important com és decidir en quina llengua estudiaran. I, poca broma, la llengua que trien en l’accés a Infantil els acompanyarà tota aquesta etapa i Primària. No dedicaré ací més temps a reflexionar sobre els problemes pedagògics que trobe a una norma i procediment com aquests: ja se n’ha parlat sobradament.

A la vista d’una responsabilitat tan gran com la que la Conselleria d’Educació ha traslladat a les famílies, jo voldria respondre dues preguntes, relacionades, que són les que indirectament les famílies respondran en la consulta: per què és important tindre un domini suficient del valencià. I per què s’ha d’estudiar en valencià.

Tinc molts arguments pels quals és important ser competent en valencià. En primer lloc, perquè és llengua pròpia i oficial, al mateix nivell que el castellà, com estableix el nostre Estatut d’Autonomia i regula l’article 3 de la Constitució espanyola. Però també perquè és una llengua viva i present en el dia a dia en la major part de les localitats valencianes: tinguen present que vora el 87% de la població viu en comarques valencianoparlants. A pesar del que es pensa, és també llengua oficial i corrent a les universitats valencianes, on no sols és matèria d’estudi, sinó llengua d’ensenyament. I perquè el valencià és requisit o mèrit en molts llocs de treball, especialment en el sector públic. O perquè és la llengua que ens dona accés al nostre món cultural, creat en valencià. I perquè és la llengua de la nostra cultura popular, de les nostres festes, la llengua que dona nom als nostres llocs o a la nostra gastronomia. Volen més raons? No acabaríem.

La resposta de la segona pregunta, per què estudiar en valencià, la podran respondre vostés mateixos: quantes hores dediquen a veure televisió en valencià? Quants llibres lligen a l’any en valencià? Els continguts que consumeixen de xarxes socials, són majoritàriament en valencià? Els productes que compren estan etiquetats en valencià? El seu entorn d’amistats es relaciona principalment en valencià? I la seua família? Ja els avance jo la resposta: vivim ara, més que mai, immersos en castellà i en anglès. I, en aquest context, on hem d’aprendre valencià –i, en concret, el valencià formal–, si moltes vegades no el trobem en el nostre entorn? Tornen a fer-se ara aquestes preguntes pensant en els seus fills i filles, o en els xiquets i xiquetes que coneixen. La conclusió és que tenen poques oportunitats de trobar el valencià en el seu entorn immediat, potser menys encara que nosaltres, llevat que a casa tinguen el valencià com a llengua familiar.

Aquesta situació, la falta d’exposició de les xiquetes i dels xiquets al valencià en el seu dia a dia, evidentment condiciona el seu aprenentatge de la llengua i fa difícil que demà siguen adults competents en valencià. Què podem fer, les famílies, per evitar-ho? La resposta és senzilla: triar valencià com a llengua base. Si les xiquetes i els xiquets no tenen la llengua al carrer, a la pantalla, potser a casa, han de tindre-la a l’escola, perquè en aquest entorn puguen trobar el que no troben fora de l’aula. I no sols com a matèria: una assignatura de valencià no és prou per a dominar la llengua en el nivell que la necessitaran, entre d’altres coses perquè a l’assignatura de Valencià no sols han d’aprendre a parlar i escriure en la llengua, sinó a reflexionar sobre el seu funcionament, a aprendre sobre la seua història, sobre la seua literatura. Ha de ser, per tant, llengua d’ensenyament, la llengua vehicular d’altres matèries. I això no és incompatible amb l’aprenentatge del castellà i d’una o més llengües estrangeres. Recorden que, a més del valencià, el castellà i l’anglès són també llengües d’ensenyament (a més de matèries) al nostre sistema educatiu. La diferència entre triar castellà o valencià com a llengua base és que, en el primer supòsit, sols acabaran l’escolaritat dominant bé una llengua (el castellà). Mentre que si trien valencià, també dominaran bé aquesta llengua. Això és el que ens diuen els estudis. Ara, la decisió és seua.

Jordi M. Antolí és director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe. Universitat d’Alacant