Fa just una setmana, divendres passat, celebrarem el Dia Mundial del síndrome de Down. És important que existisca este dia, declarat per l’ONU, per a donar visibilitat a les persones que el tenen i les seues famílies. No obstant això, les reivindicacions d’una major inclusió que protagonitzen eixa jornada, la del 21 de març, s’han de fer cada dia. I les administracions públiques hem de treballar perquè es complisquen.

Les claus de la seua autonomia i inclusió radiquen en respectar les diferències i garantir els seus drets. Una societat avançada ha de vetlar per la qualitat de vida de totes les persones sense excepcions. Ja tenim exemples de sobra que ens demostren que les persones amb Down no tenen límits de superació i aprenentatge. Poden i han arribat molt lluny. Per tant, garantim els instruments que els permeten aprendre, superar-se i aconseguir els seus objectius professionals i vitals amb independència.

A Espanya hi ha més de 30.000 persones amb Down. En les últimes dècades s’ha aconseguit allargar la seua esperança de vida i  augmentar la qualitat de la mateixa. També s’han fet avanços en inclusió, però lamentablement no és real ni total i, per tant, queda molt per fer.

És cert que s’ha avançat de valent en els darrers anys, sobretot gràcies a l’associacionisme, a la lluita de les famílies i, per suposat, a la vàlua de les persones amb Down, que allà on van evidencien la seua qualitat humana i les seus ganes de superar-se. Molts de nosaltres tenim la sort de tindre’ls prop: un familiar, un amic, un veí, un company de treball…i crec que no exagere si afirme que se’ls estima molt, que ens donen lliçons impagables i que te tornen multiplicat, no per tres, per mil el que tu els dones.

En este camí cap a la inclusió real, la Diputació de València col·labora amb Asindown per aportar el nostre gra d’arena a esta associació a la que li deguem tant, per la seua implicació i per tot el que han aconseguit des què començà a caminar l’any 1989.

Per una banda, fem costat al seu projecte ‘Vida adulta i envelliment actiu i rebel’ pel qual es duu a terme un sistema de seguiment de les persones adultes majors amb síndrome de Down amb programes de prevenció, manteniment i intervenció específic en el seu centre especialitzat.

Per una altra banda, la Diputació dona suport al projecte ‘La Mare que va’, un centre per a la formació en hostaleria i turisme de persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual, situat en La Marina de València.

Amb estes iniciatives cooperem per a portar la inclusió “al següent nivell”. Això és el que reivindica la campanya d’Asindown d’enguany i en este nivell hem d’estar tots. S’ha de passar de les paraules i les imatges als fets, i hem de treballar fins a assolir una inclusió real i consolidada. 

Seguint amb la campanya, per la qual els felicite perquè una vegada més és molt bona, vull destacar la guia que han fet baix el lema ‘Queda millor’. Un guia per avançar en la inclusió i en la independència, per a donar-los les ferramentes, a tots els nivells, per a ser autònoms perquè visibilitzar la diversitat “queda bé”, però “queda millor” que es posen els recursos necessaris perquè el col·lectiu aconseguisca eixa autonomia.

Per això, la Diputació de València està i estarà al costat d’Asindown. Continuarem aportant recursos a esta associació que deixa clar cada dia, no només el 21 de març, que no escatima esforços per a millorar la vida de les persones amb Down i les seus famílies. Des d’ací els agraïsc el seu treball incansable per una inclusió real.