CASTELLÓ. L'informe del sindicat STEPV, "Causes de l'estat del malestar docent en l'ensenyament públic no universitari", dibuixa una realitat preocupant que no pot ni ha de ser ignorada. Lluny de visions catastrofistes o interessades, el document posa paraules i dades a una sensació compartida per una gran part del professorat: la de trobar-se en una situació límit, marcada pel cansament, la desmotivació i la falta de suport real.

Entre les causes principals d'aquest malestar, el professorat assenyala l'excessiva burocràcia, uns salaris que no s'ajusten a la responsabilitat del càrrec, l'increment de les agressions, la creixent conflictivitat a les aules i la sensació constant de desprotecció institucional. A tot això cal afegir una pèrdua progressiva de reconeixement social que erosiona, dia a dia, la dignitat de la professió.

No és casualitat que organismes internacionals hagen advertit reiteradament que "la qualitat d'un sistema educatiu no pot ser superior a la qualitat del seu professorat". Aquesta afirmació, recollida en informes com els de l'OCDE, pren tot el seu sentit quan analitzem la situació actual: un professorat desbordat difícilment pot oferir l'educació de qualitat que la societat exigeix.

A més, el docent s'ha convertit en una figura que assumeix funcions que van molt més enllà de l'ensenyament. Mediador de conflictes, referent emocional, orientador personal i, en molts casos, amortidor de problemàtiques socials greus que entren directament a l'aula. Tot això sense els recursos ni el reconeixement necessaris, i sovint sota una mirada de sospita permanent.

Davant d'aquest panorama, és legítim preguntar-se si l'estabilitat emocional del professorat està garantida. Les conclusions de l'informe són clares: no ho està. I això no és un problema individual, sinó estructural. Quan el sistema falla en la cura dels seus docents, falla també en la formació de l'alumnat.

Malgrat tot, les solucions existeixen. La primera exigeix abandonar definitivament el discurs que acusa el professorat de fer ideologia. Aquesta estratègia política, utilitzada especialment per la dreta i l'extrema dreta, només serveix per a desprestigiar la tasca docent i per legitimar actituds de desconfiança i confrontació dins de la comunitat educativa.

En segon lloc, cal posar fi a la demagògia institucional. L'anunci de mesures com el reforç de l'autoritat docent o la consideració de les agressions com a faltes greus no pot continuar venent-se com una novetat quan ja estaven recollides en normatives anteriors. Crear titulars no resol els problemes quotidians que es viuen als centres educatius.

La tercera clau és, sens dubte, l'augment dels recursos humans i materials. No podem pretendre ensenyar l'any 2026 amb les mateixes estructures que en 1980. L'alumnat és més divers, les necessitats són més complexes i les exigències socials són molt més altes. Sense més personal especialitzat i ràtios adequades, parlar d'educació inclusiva és només retòrica.

Sovint es recorda amb nostàlgia que abans hi havia quaranta alumnes per aula i "tot funcionava". Però cal preguntar-se a quin preu. A costa de deixar enrere l'alumnat amb dificultats, de no atendre la diversitat o de desaprofitar el potencial d'aquells que podien donar molt més. Aquell model no pot ser un referent, sinó una advertència.

Invertir en educació pública és invertir en dignitat professional. Quan el professorat treballa en condicions dignes, amb suport institucional i un salari just, pot dedicar-se plenament a allò que realment importa: educar. Perquè la tasca docent no acaba quan es tanca la porta del centre; continua a casa, amb preparació de classes, correccions, formació contínua i reflexió constant.

Vull acabar recordant que educar en valors —igualtat, rigor científic, respecte a la diversitat— no és una opció, sinó una obligació inherent a la professió docent. Si volem una educació pública de qualitat, cal deixar de qüestionar sistemàticament el professorat i començar a reforçar-lo amb fets, recursos i respecte. Només així podrem parlar, de veritat, d'un sistema educatiu sòlid i just.