VALÈNCIA. El reconegut escriptor Vicent Usó és el guanyador del XXXI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb No sabràs el teu nom. El XXV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Pere Puigdomènech per Exploracions pel planeta del menjar; el XXI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, l’ha guanyat Juli Capilla per Ars libris, i el XIV Premi de Poesia Ibn Hafaja ha distingit Joan Deusa per Camelot o la poesia social. Tal com ja es va fer públic, el guardonat amb el XIV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca ha sigut Carles Alberola, per Perquè t’estime, que si no...; Rosa Maria Colom ha merescut el XXIV Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Coppelius; Francesc Gisbert, autor d’El campament d’Aniràs i no Tornaràs, ha estat guardonat amb el XXIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i, per últim, el IV Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Enric Solbes Consorci Ribera i Valldigna ha estat per a l’il·lustrador Canizales, amb Monstruo verde. El jurat, a més a més, ha decidit nominar com a finalistes d’aquesta categoria Blai Senabre i Anna Font per l’obra La cabra Serafina.
Els guanyadors de les diverses modalitats van recollir la nit del divendres 8 de novembre el trofeu dissenyat per Manuel Boix durant el transcurs del sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte va ser conduït per l’humorista valencià Eugeni Alemany, amb la col·laboració de Maria Juan, i va comptar amb l’actuació de la colla de dolçainers Les Raboses d’Alzira. Hi van assistir vora 700 persones, entre les quals cal destacar el conseller d’Educació, Vicent Marzà; el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; diversos representants polítics de municipis del nostre territori; membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del Consell Valencià de Cultura, i representants dels principals sindicats i entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició s’havien presentat vora 200 originals que optaven a una dotació global de 66.000 euros.
El XXXI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, que l’ajuntament d’aquesta localitat dota amb 16.000 euros, ha sigut per a No sabràs el teu nom, de Vicent Usó. Es tracta d’una novel·la que aborda temes coneguts i de gran abast social: els bebés furtats, la llarga postguerra, la investigació sobre la pròpia identitat… I ho fa amb una gran mestria literària, que conjuga diferents perspectives narratives. En particular, destaquen la veu de la mare adolescent a qui furten el fill i la veu d’aquest, desorientat i desarrelat davant de la pèrdua. A aquestes s’afig la de la segona filla, que haurà de superar el seus sentiments contradictoris envers la història de la seua família.
Vicent Usó (Vila-real, 1963) és un escriptor molt reconegut, l’obra del qual ha rebut elogis per part de crítica i públic i ha obtingut premis com el Fiter i Rossell al Principat d’Andorra, el Premi Enric Valor o l’Andròmina de Narrativa dins dels Premis Octubre. També ha sigut dues vegades finalista del Premi Sant Jordi de Novel·la. Per Les veus i la boira, va rebre el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa. Entre les novel·les que ha publicat destaquen La mirada de Nicodemus, La taverna del Cau de la Lluna, Les ales enceses, El músic del bulevard Rossini, El paradís a les fosques o La mà de ningú. A més de novel·la, ha escrit articles d’opinió, periodisme cultural i guions per a teatre i televisió.
El jurat del XXI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 euros– ha distingit Ars Libri, de Juli Capilla. L’obra és un manifest a favor del llibre i la lectura que pot arribar a un públic molt divers. Un tema actual amb una mirada oberta cap a altres cultures, que planteja la revisió d’aspectes del cànon i que donarà molt bones idees als ensenyants de la literatura. Tot plegat traspua la confiança de l’autor en la paraula escrita; una devoció incondicional, una passió insubornable, pel llibre i la paraula.
Juli Capilla (València, 1970) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha treballat com a corrector lingüístic i d’estil, editor, traductor i periodista. Actualment, és professor a l’Institut Tirant lo Blanc de Gandia i editor en Lletra Impresa Edicions. La seua obra literària ha estat reconeguda amb guardons com el Premi de Narrativa Benvingut Oliver, el Premi de Poesia Vila de Lloseta, el Premi Enric Valor de Narrativa o el Premi de Poesia Ibn Hafaja, entre molts altres. A Bromera ha publicat també els poemaris L’instant fugaç i Raspall.
Exploracions pel planeta del menjar, de Pere Puigdomènech, és l’obra guanyadora del XXV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 euros per la Universitat de València. L’obra repassa com aquesta necessitat bàsica determina una part important de la nostra vida i com, en l’actualitat, per a alimentar-nos depenem de les decisions que la nostra espècie va prendre en l’origen de l’agricultura fa uns 10.000 anys. Així, la nostra societat ha de fer front als reptes que implica alimentar una població que pot passar dels 9.000 milions d’humans a mitjan d’aquest segle, que està vivint en ciutats cada vegada més grans i que té unes exigències de menjar suficient, segur, saludable i que es corresponga a les seues normes culturals.
Pere Puigdomènech (Barcelona, 1948) és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències per la Universitat de Montpeller, així com en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, que va dirigir fins al 2002, i ha sigut director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB) de Barcelona entre 2003 i 2013. A més a més, ha publicat articles científics i de divulgació en revistes internacionals i mitjans de comunicació, llibres i treballs de síntesi.
El XIV Premi de Poesia Ibn Hafaja –patrocinat amb 5.000 euros per la UNED– ha recaigut en Joan Deusa per Camelot o la poesia social, una aposta romàntica, una mena d’episodis d’un poeta que està escrivint en el balcó d’un apartament i somia l’organisme de l’idioma i dels poetes, l’amor entre ells, i la lluita contra la bola negra de no-res que acabarà vencent la literatura.
Joan Deusa (Gandia, 1993) es va graduar en Filologia Hispànica per la Universitat de València en 2015 i, en 2018, en Filosofia. Als 23 anys va publicar el seu primer llibre de contes, Periplo lapislázuli, i un any després, en 2017, va ser guardonat en el XXVI Certamen de Poesia Jove Miguel Hernández Daia Nova. En 2018 va ser finalista del Premi Salvador Iborra de Poesia Jove en Català (AELC). Enguany, ha passat a formar part de l’associació d’escriptors Saforíssims i ha fundat i dirigit Poetry Spam, la revista antipoètica de treballadorXs precariXs i desocupaXs. A més a més, ha publicat textos de diferents gèneres en les revistes Gargots, Caràcters i Reduccions.
D’altra banda, durant la gala literària també s’han entregat els premis de les tres categories dels Ciutat d’Alzira 2019 que es van donar a conéixer fa uns dies. L’autor teatral Carles Alberola va recollir el XIV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, amb una dotació de 6.000 euros, per Perquè t’estime, que si no..., una comèdia sobre l’erosió que el pas del temps provoca en les relacions de parella i com, malgrat això, som capaços de reescriure la nostra manera d’estimar.
Carles Alberola (València, 1964) és actor, dramaturg i director teatral. Des del 1994, comparteix amb Toni Benavent la direcció artística de la companyia Albena Teatre. Al llarg de la seua trajectòria com a autor, ha escrit vora una vintena d’obres teatrals, reconegudes amb guardons com el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Premi Cavall Verd de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Premi de la Cartelera Turia, el Premi Max al Millor Autor Teatral o el Premi de Teatre Palanca i Roca, entre molts altres. Entre els seus textos publicats i estrenats destaquen títols com Mandíbula afilada, Joan, el Cendrós (amb Roberto García), Besos, Spot, Que tinguem sort!, M’esperaràs? o Tic Tac (amb Pasqual Alapont i Rodolf Sirera).
Coppelius, de Rosa Maria Colom, va obtindre el guardó del XXIV Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, que aquesta entitat dota amb 16.000 euros. Es tracta d’una novel·la inusual i sorprenent, que combina un ritme narratiu pausat amb una intriga plena d’homenatges literaris, girs de guió i temes valents, poc habituals en la literatura juvenil.
Rosa Maria Colom (Sóller, Mallorca, 1937) va estudiar Magisteri a la Universitat de les Illes Balears. Com a escriptora, ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Guillem Cifre de Colonya amb El mandarí i jo i L’escola secreta de madame Dudú, el Premi Empar de Lanuza amb Ales de papallona, el Premi Ciutat d’Eivissa o el Premi de Narrativa Vila de Benissa, entre altres. A més, ha col·laborat en els reculls Cos i cor d’una vall de poesia i Miscel·lània d’homenatges. A Bromera, ha publicat també La perversa Caputxeta, Creus en els fantasmes?, La veritable història de na Blanca-Blancaneu i Divendres 13.
D’altra banda, Francesc Gisbert va obtindre el XXIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 3.000 euros. L’obra, El campament d’Aniràs i no Tornaràs, és una novel·la breu que combina intriga i aventura. Un relat ple d’acció i misteri en què els protagonistes, que al principi no s’avenen, descobriran la importància de l’amistat i de la cooperació per a superar aquesta divertida aventura.
Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) és un reconegut autor de narrativa infantil i juvenil, amb més de 50 llibres publicats de tots els gèneres. La seua obra ha rebut distincions com el Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, el Premi Barcanova, el Premi Josep M. Folch i Torres o el Premi de Literatura Infantil Carmesina de la Safor, entre altres. També ha publicat novel·les per al públic adult, com ara Els lluitadors, Premi Enric Valor de Novel·la, Un món de bojos, Premi Ciutat de Sagunt, o, recentment, Una vida per estimar, Premi Ciutat d’Elx.
Per últim, el IV Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna –dotat amb 6.000 euros– ha estat per a Canizales per Monstruo Verde, un llibre molt didàctic que reflexiona sobre les tres R: reciclar, reutilitzar i reduir, amb un molt bon ús del color i una paleta cromàtica rica i harmònica.
Canizales (Cali, Colòmbia, 1972) va estudiar Belles Arts en el seu país natal i animació a Espanya, el seu país de residència des del 1999. La seua obra ha format part de diverses exposicions a la Fira Internacional del Llibre Infantil de Bolonya i ha sigut traduïda a l’anglés, el francés, l’italià, el polonés, el portugués, el grec, el xinés, el coreà i el basc. A més a més, alguns dels seus títols han rebut reconeixements internacionals com el premi Boolino a Espanya o el premi Cuatrogatos als Estats Units.
Cal afegir que, en aquesta ocasió, el jurat del Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna ha decidit nominar com a finalista l’obra La cabra Serafina, de Blai Senabre i Anna Font. Es tracta d’un àlbum il·lustrat que actualitza un conte tradicional de la mà del narrador Blai Senabre i de la il·lustradora Anna Font, amb un to i unes il·lustracions modernes, divertides i alhora molt pròximes al món dels menuts.
Blai Senabre (Altea, 1964) és narrador de rondalles i gestor d’activitats relacionades amb la narració oral i l’oralitat, a les quals es dedica professionalment des del 1998. Així, ha participat en nombrosos circuits i festivals de narració oral, tant d’Espanya com internacionals, i ha realitzat també campanyes en biblioteques i centres educatius de tot arreu. En 2003 va fundar Aktes i Aktes Factoria Cultural, des d’on canalitza la creació i gestió de projectes culturals. A més a més, des de 2004 organitza i dirigeix Encontes, el Festival de Narració Oral d’Altea.
Anna Font (Barcelona, 1973) és il·lustradora i, a més de publicar diversos àlbums il·lustrats, com Plous o fas sol? (junt amb Mireia Vidal) o El petit país del Senyor Pelut, ha participat en diverses exposicions col·lectives i en les tres últimes edicions del Saló del Llibre Infantil de Catalunya. També ha col·laborat amb entitats com l’Ajuntament de Viladecans, el festival Encontes de narració oral, la companyia de dansa Bouge de Là i diverses editorials. A més a més, enguany ha sigut finalista del concurs Lletra Petita 2019, que va guanyar en l’edició de 2017.