Foto: AJUNTAMENT DE PICANYAUna ruta menys coneguda per vies de preferència per a vianants i ciclistes que ens ofereix una alternativa poc concorreguda
VALÈNCIA (VP). En esta actual fase del confinament provocat per la crisi sanitària totes i tots sabem que, sota unes condicions determinades (horaris, nombre de persones, edats...) podem eixir de casa a fer un passeig o fer esport.
En eixe sentit hem de saber triar sempre espais i recorreguts poc transitat. Per sort, el model de poble de Picanya, amb una forta aposta pels parcs i jardins, pel carril bici i per la protecció de l'horta juga al nostre favor de forma molt clara.
En eixe sentit desde l'Ajuntament es proposa aprofitar les possibilitats que dóna el terme municipal i l'extensa xarxa de carrils bici/vianants, camins i rural i vies de preferència per a vianants i ciclistes.
Un d'estos recorreguts ben interesant és el que podem fer per la zona agrícola de El Realenc i partides colindants. El nostre recorregut arrancarà al final del carrer del Sol, creuarem la Travessera de la Diputació i avançarem pel camí del Poliesportiu.
No més passar per baix del pont de l'autovia accedirema a un camí que ix a mà dreta, un camí paral·lel a l'autovia i emmarcat per arbres que ens conduirà fins a l'autovia de la Creu (la de l'eixida cap a València). Ahí ja entrarem en un tram de carril bici que ens portarà pel camí de Faitanar a passar per dalt de les vies de l'AVE. Tan bon punt baixem este pont, a má esquerra, tornarem cap a Picanya i entrarem en un camí paral·lel a les vies de l'AVE que ens durà fins al camí d'entrada al Poliesportiu. Arribat a este punt, el carril bici ens tornarà al punt d'eixida. Poc més de quatre quilòmetres de recorregut per una zona d'horta tradicional valenciana.
Aquesta partida del terme de Picanya és la zona de regadiu històricament irrigada amb l’aigua del Túria que arribava per mitjà de la séquia de Faitanar. Els seus límits són les cases de Vistabella, la pròpia séquia de Faitanar i el caixer del barranc.
Tradicionalment han estat els terrenys més fèrtils i per això, en l’època medieval aquestes terres estaven en mans de la noblesa i l’església i d’ací prové el nom de Realenc. Una situació que canvià a partir de les desamortitzacions del segle XIX quan començà la fragmentació dels terrenys en un procés que ha donat origen a l’actual situació on predomina les parcel·les de reduïda extensió. Tot i la contínua regressió, aquesta zona es manté com un autèntic pulmó verd i reserva de l’horta tradicional de València i per tant manté un extraordinari valor ecològic.
