VALÈNCIA. Arriben les falles i arriba l’olor de pólvora als carrers, el perfum dels clavells i els lliris i, per descomptat, l’inconfusible aroma de l’oli fregit de les xurreries. També és possible sentir essència de paella a llenya de taronger (o de palet) quan les comissions decidixen fer concurs de paelles nocturn enmig del carrer o algun faller planta el trespeus de ferro davant del casal i cuina una paella per al ressopó de després de la revetlla. El que no sentirem és el flaire de xoricets, carn torrada i botifarres que havia ocupat els últims anys la zona centre de la ciutat. Perquè seran substituïts per moderns food trucks.
Els food truck són ara els principals rivals de les xurreries per a omplir les panxes dels valencians i els turistes famolencs. Perquè entre mascletaes, visites a falles, cercaviles i discomòbils és normal fer bona cosa de gana. A més, trobar taula en un bar o una terrassa cèntrica és més complicat que posar d’acord tota la Federació de Falles d’Especial amb el veredicte del jurat. Així que enguany han obert la possibilitat al fet que la cuina de carrer sobre rodes, indispensable en festivals de tota classe i condició, salpebre València amb la seua variada oferta.
El primer que cal fer és buscar-li un nom valencià al nou habitant faller. En castellà han proposat “gastroneta” com a alternativa al mot anglés. En canvi, en valencià no hi ha un nom definit, així que jo propose algunes alternatives perquè durant estes falles parlem amb propietat dels vehicles amb cuina:
Fartoneta – Barreja de fartar i camioneta. El que fem és fartar i el menjar ens el donen des de camionetes, així que fartoneta és ideal. Resulta un nom molt obvi i amb ganxo, pot funcionar.
Sangoneteria – El Sangonera de la gastronomia. El personatge de Blasco Ibáñez, Sangonera, s’ha convertit en el paradigma de glotó. Amb este nom tan valencià li faríem un homenatge a Blasco en el 150 aniversari del seu naixement.
Gastrotartana – Gastronomia i tartana. Estos carruatges antics poden servir d’inspiració també en el present. Especialment apropiat, pel significat negatiu de la tartana, per als vehicles de menjar que estan un poc antics i mostosos, que també n’hi ha.
Botifarreta – Llarga vida a les botifarres. Si existix ja la jamoneta per què no fer la botifarreta. Vos imagineu preguntant al cuiner “Què vens a la teua botifarreta?” i que este responguera amb normalitat “racions d’arròs amb fesols i naps, i coca de ceba”. Meravellós.
Carranxo – Carro més ranxo. Normalment a estes furgones cal fer cua per arreplegar en una finestreta el teu plat quadriculat, la qual cosa et fa sentir com a la mili o al campament estiuenc. Un carranxo oferix des del carro menjar per tots els soldats de l’exercit faller.
Moltes vegades associem menjar al carrer amb menjar deixalla, cuina ràpida o menjar de ranxo, però a les gastrotartanes podem trobar de vegades aliments de qualitat servits en plats de cartó com ceviches, hamburgueses ecològiques gurmet, plats thai, sushi fresc, curris vegetarians o pasta fresca farcida. Encara que els més habituals són hamburgueses de carn de segona, pizzes oliosetes i entrepans gelats, hi ha de tot.
És previsible que siguen un èxit els carranxos que puguen combinar bon preu, racions abundants, velocitat per a servir i qualitat. Però en haver-hi tanta gent pel carrer i tanta demanda potencial, també és fàcil caure en la mediocritat de producte, de servici i els preus abusius. És el que ha passat en eixes xurreries amb bunyols de vent fregits amb oli recremat a 6 euros la dotzena i glopet de xocolata a 3 euros. Perquè el tema de les cues per a menjar xurros refregits i bunyols crus sense sabor és per a estudiar-lo en la NASA com a fenomen paranormal. Perquè ja m’explicareu quina explicació objectiva hi ha per al fer que ens fartem de xurros i bunyols una setmana i no els fem cas durant la resta de l’any. Deu ser que l’olor de pólvora torba els nostres gustos, la música de la banda conté missatges subliminars per a consumir bunyols... o serà tal volta per la falta d’alternatives que ara sí que tindrem?
El que no tinc massa clar és:
Els “llanders” (lateros en castellà) que recorren la ciutat amb un carret del Mercadona venent cervesa a les aglomeracions, són també empresaris de fartonetes?
Si una gastrotartana es mou a pedals, pot circular pel carril bici?
Faran un concurs del millor plat servit en un carranxo i li donaran algun palet faller per a commemorar-ho?
Hi ha cuiner que dorm en la seua botifarreta?
I el més important de tot, m’estic tornant un poc carabassa amb tant de nom per al mateix vehicle, així que quin dels noms vos ha agradat més?
M’imagine que no hi haurà gastrotartanes massa interessants, i que els propietaris d’un negoci sobre rodes faran com fan els mals bars de la ciutat: intentar fer l’agost. Productes valencians tampoc crec que en trobem molts, les sangoneteries serien instruments ideals per a difondre la nostra gastronomia amb menjars com: coques de dacsa, figatells, all i pebre, racions d’arròs negre o fideuà, titaina, espencat, coques de carabassa i suc de caqui. Però a banda d’alguna excepció, feu-vos a la idea que una hamburguesa acompanyada de creïlles fregides i cervesa (o beguda ensucrada) serà el menú oficial de les botifarretes falleres. I com a nou membre de les falles, passarà com amb les carpes i els monuments i les llums, que hi haurà fartonetes de segona, de quinta i de categoria especial, i les excepcions positives seran de visita obligada. Així que els foodies (amants de la gastronomia) trobaran ara una bona excusa per a creuar-se la ciutat a la recerca de la seua favorita. Perquè al remat es tracta d’això, de sumar al·licients a les falles, i si les fartonetes aporten a la festa, benvingudes siguen.
