El discurs identitari: Espanya i el castellà

El discurs identitari, el d’una identitat que només concep Espanya i el castellà com a mesura de totes les coses, m’acompanya en tot moment i a tota hora. Quan m’alce pel matí i consulte una premsa fonamentalment preocupada per Espanya i el castellà; quan encenc la tele o la ràdio i el 99% d’emisores són sobre Espanya i el castellà; quan envie correus electrònics i em contesten pensant en Espanya i el castellà; quan la meua filla no pot estudiar més d’un 45% de les assignatures en valencià perquè Espanya i el castellà; quan vaig al supermercat, el cinema o les llibreries i tot és Espanya i el castellà; quan els rodalies i la mitja distància són un desastre i el corredor mediterrani va amb trenta anys de retard perquè Espanya i el castellà; quan ens neguen el nom i ens diuen Levante perquè Espanya i el castellà; quan ens furten el dret civil propi perquè Espanya i el castellà; quan estem vergonyosament infrafinançats perquè Espanya i el castellà; quan els nostres principals museus i centres culturals no tenen inversions decents perquè Espanya i el castellà; quan no pintem fava en el conjunt de l'Estat perquè Espanya i el castellà; quan no tenim dret que els funcionaris de la sanitat, l’administració o la justícia ens atenguen en valencià perquè Espanya i el castellà; quan el valencià, de fet, està desapareixent a la carrera davant dels nostres propis ulls perquè Espanya i el castellà; quan els polítics s’adrecen a la ciutadania i sempre, sempre, hi ha un límit que ho marca tot: Espanya i el castellà.

Però hi ha qui diu, entre els mateixos valencians, que fer un discurs concebut des de València, el valencià i la valencianitat és dogmàtic, poc transformador, interessa a quatre gats i no va enlloc. Mentrestant, Espanya i el castellà continuen imperant com a mesura de totes les coses, amb la immensitat d'implicacions que això té. Es veu que este discurs identitari no cal transformar-lo perquè no ens afecta en absolut. O això és el que diuen, precisament, Espanya i el castellà.

Vicent Baydal (València, 1979) és editor, historiador i cronista oficial de la ciutat de València. Ha publicat, entre altres llibres, Els valencians, des de quan són valencians?, València no s’acaba mai, Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians i Matèria de València. Fets i personatges sorprenents de la nostra història.

@vicentbaydal