GRUPO PLAZA
entrevista

Francis Montesinos: "Viure fent el que vols no té preu"

Por  - 

En els 80, baixant Rodeo Drive per Los Angeles, qualsevol magnat de Hollywood podia detindre el seu descapotable i admirar un llarg aparador farcit de dissenys de Montesinos. En aquell temps a Madrid o a Sant Sebastià la mateixa proposta podia acabar amb les vidrieres rebentades a causa del caràcter femení dels seus models o de les corretges amb la bandera d’Espanya. Són escenes convulses, a mig camí entre l’origen i destinació d’una carrera irrepetible. Un trajecte transversal en què els viatges d’anada i tornada a la cultura abastaven molt més que una sola disciplina. Parlem d’una influència estètica i conceptual per al món que es transmetria mitjançant la movida madrilenya o el cinema d’Almodóvar. Però també des de molts altres reflectors ara oblidats

Vor v Zakone 

La màfia entre Sant Petersburg i Torrevella

A cavall entre Europa i Àsia, banyada pel oceans Àrtic i Pacífic, Rússia representa un vast misteri de llenguatge sovint intraduïble. Un calfred gelat al bascoll d’un món que roman a cegues davant les imponents magnituds territorials, humanes i històriques del país més gran del globus. Dels boscos dels dominis dels tsars va sorgir una forma de crim que ha evolucionat com una metàstasi, des del bandoler del segle XVIII Vanka Kain fins als moderns gàngsters-empresaris que blanquegen diners en la costa valenciana

Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència

Heinrich Heine o el drama de la identitat: alemany, francés i jueu

Por  - 

Un dels mites fundacionals del romanticisme europeu l’encarna la figura d’Heinrich Heine (1797-1856). Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència familiar, les diferents relacions culturals i lingüístiques que establirà amb el seu entorn patiran sempre l’estigma de les contradiccions que eixa triple condició implicava, i que eren en realitat un episodi més de la lluita per les identitats que sacsejà apassionadament les consciències de les elits del seu temps

llibres

Tancats en els llibres de Borges

Por  - 

Durant el temps de confinament van florir recomanacions literàries que narraven situacions anàlogues. En tots els llistats apareixien inequívocament El decameró de Boccaccio, La pesta de Camus o L’home a la recerca de sentit de Viktor Frankl. No estic massa segur que llegir esta classe de llibres siga la millor idea per a un confinament. De fet, potser és contraproduent.

ENTREVISTA

Elisa Ferrer: "Les pors no ens deixen vore la vida com és"

Por  - 

Hi ha silencis familiars que enverinen els qui els transiten fins al punt de configurar tota la seua existència, de convertir-se en una cicatriu invisible, de gangrenar els vincles més íntims i condicionar-ne la percepció. És en estos abismes de la identitat en els quals se submergix Elisa Ferrer (l’Alcúdia de Crespins, 1983) amb la seua primera novel·la, Temporada de avispas, forjada en el prestigiós Màster d’Escriptura Creativa de la Universitat d’Iowa i guanyadora del XV Premi Tusquets.

cinema

La vaca, els bunyols i la deconstrucció minimalista del western

El western constituïx el relat mític de la fundació dels Estats Units d’Amèrica. I com tots els relats mítics és una barreja d’història i llegenda. La història és la de la conquesta d’un territori, d’est a oest, i tot allò que comporta: la creació de comunitats i el procés d’urbanització, la domesticació d’un paisatge salvatge i l’enfrontament del ser humà i la natura, la implantació de la llei i la lluita entre l’orde i el caos. La llegenda és la del pistolers, els duels a la porta del saloon, el justicier enfrontat al mal, les grans cavalcades per la planura i la conversió en mites de personatges i fets reals: OK Corral, Wyatt Earp, Davy Crockett, Jesse James, Billy the Kid, Calamity Jane, Butch Cassidy i Sundance Kid, Jerònim, Little Big Horn, Sitting Bull, Buffalo Bill...

el cel ha vingut per a quedar-se.

El vol de les 23:45

Por  - 

Quan vaig vindre a viure a Russafa no hi havia cel. Bé, n’hi havia però jo només pensava en el barri. Russafa era una pedra preciosa penjada en tots els colls i en tots els arbres. Hi havia on anar a prendre cerveses a qualsevol hora. Hi havia dones de monyo cardat assegudes en els bancs festius dels dilluns. Tenda de guitarres. Una llibreria amb nom d’escrivent i poesia. La cantonada del Pascualín. Gossos negres i marrons, fins i tot un al qual li falta una pota. Hi havia mocadors arcs de Sant Martí amarrats a les finestres com si foren besos sobre el baf dels vidres. Hi havia hòmens que arrosseguen les seues cames romàniques fins a la barra del bar del mercat i demanen la cassalla silenciosa i tèrbola. Tapisser, ferreteria, una botiga on comprar mel i la vibració de les abelles. Xiquets i xiquetes que es diuen Pol o Julieta

La normalitat s’ha trencat

El meteorit infinitesimal

Por  - 

Quasi fora, quasi dins, el temps no és el temps i demà menys demà que mai. Alguna cosa s’ha trencat, com en un relat de China Miéville, “Buscant a Jake”, en què Jake està i no està. La normalitat s’ha trencat o, millor, s’ha desconnectat. En el nou estat de les certeses l’alarma no és una resposta elèctrica animal, sinó una decisió conscient: he llegit per ací, en algun lloc, que el virus SARS-CoV-2 en el nostre cos és com una gallina en el planeta Terra

teatre

La teranyina de Paco Zarzoso

Tres anys abans que l’Acadèmia sueca concedira el Nobel de literatura a Harold Pinter l’enyorat Espai Moma de València va oferir un cicle d’obres del dramaturg britànic per a celebrar els vint anys de la sala. Això va ser en l’any 2002 i encara es poden trobar per Internet rastres de sarcasme periodístic, mostres d’estranyesa pel fet de dedicar pràcticament tota la temporada a un dramaturg “quasi desconegut” a casa nostra, com reconeixia llavors Carles Alfaro, director de la sala. El cicle va ser un punt d’inflexió per a alguns dels que acabaríem d’una manera o altra lligats al teatre. Com Txékhov, Beckett, Albee i Koltès, l’enganxosa teranyina dramatúrgica de Pinter ens va atrapar per a sempre. Un univers de paraules que fonamenten situacions de somni etílic, sempre a la vora del malson. Dir i no dir alhora, heus ací la difícil qüestió. Potser sense aquell cicle seminal, sense aquell aprenentatge total de la natura del text teatral, mai no hauríem pogut arribar a estimar l’obra de Paco Zarzoso i tants altres

Alastair Bonnet 

Les últimes fronteres

Por  - 

Una frontera és una cosa molt útil perquè ens oferix dos possibilitats: tindre un lloc “nostre”, on poder refugiar-nos, i alhora tindre un lloc “alié”, que podrem visitar. La frontera també ens dona l’oportunitat d’escapar, perquè sense una terra estranya a l’altra banda de la ratlla que marque els límits mai podríem fugir. És el que Alastair Bonnett ens mostra en el seu darrer llibre, una delícia sobre les últimes fronteres de la nostra civilització

valencià i marxista

Emili Gómez Nadal, el valencianisme discret de l’exili

Por  - 

És un dels representants més importants del bagatge intel·lectual perdut del valencianisme de la Segona República. Oblidat per l’exili a França i eclipsat per les tesis de Joan Fuster, el nacionalisme de l’historiador Emili Gómez Nadal (València, 1907 - Valença d’Agen, 1997), forjat fora de València i amb vocació teòrica des de l’esquerra, va deixar cartes, articles de premsa i un assaig quasi desconegut, El País Valencià i els altres, que esdevingué una de les poques contestacions a Nosaltres els valencians entre els moviments d’oposició a la dictadura. Mig germà de Nicolau Primitiu Gómez, americanista i comunista decebut, amb una vida plena de tràngols amargs, Gómez Nadal mai va tornar a la seua terra, però, potser, el seu llegat té més influència del que ell imaginaria

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email