X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Resultados de "lletraferit"

GENERAL DE PEU

Gol en El Molinón

Por |  - 

L'aparició d’Antena 3 Radio fa tres dècades i mitja capgirà el panorama comunicatiu estatal en una època, sense mòbils ni internet, en què cobrir la informació esportiva era molt diferent a hui en dia 

llibreries

Llibreries de la memòria: 
València, Nàpols, Tànger

Por |  - 

Vinculem el record de les ciutats que hem viscut a espais d’especial significació personal. Per als escriptors, sens dubte, les llibreries esdevenen una de les principals coordenades de la memòria urbana. Com les de València dels anys 60, les del centre històric de Nàpols o la més antiga de Tànger, encara existent

literatura

Dràcula: de tenebres i de sang

Por |  - 

Més de cent anys després de la seua publicació, la novel·la que donà naixement a la figura de Dràcula encara manté una potència simbòlica, estètica i literària més que envejable. L’obra de Bram Stoker és, entre moltes altres coses, la història d’un èxit que continua fonamentant-se en les nostres pors més arrelades

lletraferit

Llum sobre Transsilvània

Por |  - 

Ultra Silvam, en els documents llatins medievals. Erdö-elve, en la llengua dels magiars que el conqueriren. Erdel per als otomans, que el van convertir en territori que tributava al Soldanat. Ardeal, en el romanés oficial dels nostres dies. És el ball onomàstic que prefigura la complexitat enigmàtica d’un país que ha captivat la imaginació de moltes generacions

ENTREVISTA

Maria Fuster, el nou rostre del reporterisme valencià

Por |  - 

Del Grau de Gandia, Maria Fuster, aka La Fuster, és una de les grans noves cares de l’audiovisual valencià... fora de València. Forma part d’una generació davant de les càmeres que ha viscut, necessàriament, d’esquena a la televisió pública valenciana: en acabar ella la carrera, tancaven Canal Nou. De xiqueta assajava davant d’una tele com si fóra presentadora. Jugant jugant va acabar a la pantalla menuda, ha dit no a propostes indecents, i ara practica l’humor informatiu a partir de l’actualitat més inversemblan

lletraferit

I els cadafals? D'on vénen i on van

Por |  - 

No sols hem de mirar les falles de hui. Cal pensar en el demà des de la sostenibilitat. El trasto de l’estoreta velleta del segle XXI està encara per recuperar i el reciclatge potser el mitjà. Les falles semblen massa mudades. Necessiten tornar al seu origen i crear una cremà més sana i estètica. Gaudim de les falles actuals, però retrobem el seu passat i no renunciem a buscar el futur

ENTREVISTA

Judith Schalansky: "Si quedaren llocs desconeguts, seria exploradora. Com que no en queden, escric"

Por |  - 

Per a Judith Schalansky (Greifswald, 1980) la realitat està sobrevalorada. En compte de continuar el desig irracional de milions de persones de vore amb els seus propis ulls allò-que-cal-vore en termes turístics, viatja des de la Biblioteca Estatal de Berlin. Des d’allí devora mapes i llibres estranys, col·lecciona històries terribles, escriu amb frases curtes que obrin totes les finestres i ens ensenya que la meravella del món és inesgotable. Només cal saber llegir. El seu 'Atlas de islas remotas. Cincuenta islas en las que nunca estuve y a las que nunca iré' (Nørdica / Capitán Swing, 2013) és una delícia de forma i contingut que desperta l’aventurer romàntic que tots vam voler ser

REPORTATGE

Casa Montaña. Un refugi a vora mar

Por |  - 

Ni el pas dels anys, ni les modes, ni els alts i baixos econòmics i polítics han aconseguit véncer esta taverna. Casa Montaña, fundada en 1836, es reivindica com a símbol d’un Cabanyal quasi desaparegut, acull òrfens gastronòmics i lluita per a defendre l’essència del barri a força de plats amb ànima marinera

entrecuix

Une leçon clinique

Por |  - 

A finals del segle XIX, en les famoses 'Leçons du mardi' que es duien a terme a la Salpêtrière, l’hospital parisenc per a malalts mentals situat a la riba dreta del Sena, enfront de l’abadia de Saint-Victor, el professor Jean-Martin Charcot va desenvolupar una singular dramatúrgia de la histèria i la hipnosi. En aquelles lliçons públiques, quan manipulava Augustine, una interna de dènou anys que s’havia convertit en el seu cobai predilecte, davant de la mirada àvida de metges, polítics, prelats, hòmens de lletres i periodistes, el cos nu de la jove, disposat per a la inspecció clínica, adquiria una voluptuositat desmesurada

ENTREVISTA

Stromboli, un pou dels desitjos per a cinèfils 

Por |  - 

Una pel·lícula mexicana amb el julivert com a personatge secundari, un drama sobre una ascensorista i un venedor de cinema porno, una comèdia en la qual un poble francés prepara una festa... Si existix, el videoclub Stromboli la té en els seus prestatges. I en cas de no tindre-la,la pot aconseguir. Obres minoritàries, gemmes de latituds llunyanes i títolsperduts o oblidats que conformen un arxiu de connotacions màgiques

MEMÒRIA DE L’ENTRECUIX

El genoll de Clara

Por |  - 

Volia ser ballarina. No sabia la raó, però no hi havia res que desitjara més. Des de menuda, Clara tenia un cos xicotet i flexible, ideal per al ball, així que va començar a assistir a classes quan només tenia huit anys, i als dotze ja participava en algunes funcions escolars i campionats provincials. És cert que mai aconseguia situar-se entre les competidores més brillants, però durant l’adolescència es va plantejar dedicar-se a la dansa de manera professional i tractar de llaurar-se un futur en el terreny del ballet, ja que tampoc destacava en els estudis

literatura

Simenon o l’excés

Por |  - 

El belga Georges Simenon (Lieja, 1903 - Lausana, 1989) fou un escriptor d’una fecunditat extraordinària, amb centenars de novel·les i relats i una venda estimada de més de 500 milions d’exemplars. El seu gran personatge, el comissari Jules Maigret, el perseguirà sempre, per a bé i per a mal

hotels

A la recerca del temps que no tenim

Por |  - 

El Grand Hôtel, a Cabourg, en la costa de Normandia, fou el refugi de Proust durant set anys, a començaments del segle XX. Hi escrigué, de fet, algunes de les milers i milers de pàgines que conformen el seu títol més conegut

Gargamell

Mística de l’empedrao

Por |  - 

Un arròs d’abstinència amb nom d’origen aragonés és un dels grans secrets gastronòmics de Borriana. Un secret venerat en un altre lloc secret, el bar Centro de les Alqueries de Santa Bàrbara. Qui hi va i el tasta sempre se’n recorda

HISTÒRIA - LLETRAFERIT

Quan els drakkars 
remuntaren el Segura

Por |  - 

El Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) va acollir durant mesos una de les exposicions més completes sobre els víkings que s’han vist mai a la península. Amb el títol “Guerrers del nord, gegants de la mar” i amb fons del Museu Nacional de Dinamarca, es presentava una mostra d’art, armes, embarcacions, orfebreria, elements religiosos i unes altres petjades de la civilització escandinava que va estremir el món entre els segles VIII i XIII. Una part d’eixa exposició referia un fet directament relacionat amb la història dels valencians: la incursió en l’any 858 de les hosts d’Odin en Oriola

Topografies

Viatge a Macondo-Monòver

Por |  - 

La geografia coneguda a través de les paraules d’una altra persona pot esdevindre, encara que no s’haja viscut, un lloc per a la imaginació i la memòria pròpies. Un lloc d’ensomni. Monòver pot esdevindre Macondo, per obra i gràcia de la tia Antonieta

Entrevista a EDUARDO MÍNGUEZ 

Conservatoire du Littoral: França, al rescat 
de la Mediterrània

Por |  - 

El Conservatoire du Littoral és una institució dependent del Ministeri de Medi Ambient francés que promou iniciatives de gestió sostenible en tota la Mediterrània. Com si es tractara d’una segona Il·lustració per la via de la biodiversitat pretén escampar i canalitzar la nova consciència conservacionista i dotar els agents locals de les ferramentes necessàries per a millorar la gestió d’espais naturals. En esta estratègia la costa valenciana juga, pel seu interés biològic, paisatgístic i cultural, un paper central. La seu peninsular de l’institut està en el far de l’Albir, en l’Alfàs del Pi, en el cor del Parc Natural de Serra Gelada

LLETRAFERIT

Casa Sanchis - La Tulipa: la recuperació de les tapes tradicionals de la Safor 

Por |  - 

De Beneixama a Gandia amb un grapat de receptes que s’han transmés de generació en generació, Casa Sanchis – La Tulipa porta 85 anys de tapes a la Safor. No és l’únic que conserva malgrat el pas del temps: tampoc ha mutat d’ubicació i hi perviu l’esperit de la República que el va vore nàixer. Salvador Sanchis ens destapa els secrets del seu local, el tresor dels seus plats i com, des de la picadeta, es pot plantar cara a les franquícies. Ens en fem una?

lletraferit

Un anarquista de Callosa d'en Sarrià a l'Stanbrook 

Por |  - 

Un home que lluità pels seus ideals de justícia social, progrés col·lectiu i llibertat dels pobles. Un home que patí els camps de concentració, els treballs forçats i l’exili al nord d’Àfrica. Un home que estimà la seua llengua i el seu poble, els defengué en les pitjors circumstàncies i en deixà testimoni escrit. Esta és la història de Joan Gonsalbes Roig (1906-1988), un fuster anarquista de Callosa d’en Sarrià que exemplifica les esperances i afliccions de molts valencians del segle XX.

LLETRAFERIT

Els ficus de la burgesia

Por |  - 

De dimensions colossals i aspecte aclaparador, els ficus monumentals de València són una relíquia del potent comerç marítim de la ciutat i de la fascinació huitcentista pels ambients exòtics. Ara estos exemplars centenaris i exuberants poblen majestuosament el teixit urbà entre veïns que desconeixen el seu passat transoceànic

lletraferit

Marina de València: la locomotora llastrada del Cap i Casal del futur

Por |  - 

Un dels grans greuges retrets a Rita Barberà i Francisco Camps durant anys va ser l’endeutament assumit per aconstruir la Marina de València en el 2007, amb motiu de la celebració de la Copa de l’Amèrica. Deu anys després el Consorci València 2007 arrossega un llast de 400 milions i l’acaçament per embargament de gran part dels seus recursos, uns cinc milions d’euros anuals, una situació que dificulta la rehabilitació i posada en valor de l’enorme patrimoni del port i la recuperació de l’espai com a referent cultural i d’oci dels valencians. La Marina, no obstant, és decisiva per a la València del futur

LLETRAFERIT

Reivindicació de Blasco

Por |  - 

Escriptor, periodista, polític, viatger, colonitzador, ídol de masses, bèstia negra per als ambients clericals, tradicionalista per als sectors progressistes, menyspreat per uns, exaltat per uns altres, admirat secretament per tots. Aprofitant la publicació de noves traduccions al valencià d’obres de Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928), fem un recorregut no tant per la seua apassionant i coneguda vida, sinó per les raons últimes de certa actitud hostil cap a les seues novel·les per una part de la crítica, així com una nova valoració de les causes del seu abandonament del valencià en favor del castellà en la seua obra

lletraferit

L’Hotel Inglés: 
història discreta d’una víctima 
de guerra

Por |  - 

Hi ha una fotografia en blanc i negre on es veuen huit hòmens entre enderrocs escampats per terra, al costat d’un cotxe d’aquells de morro estret i parafangs en forma alada envoltat de barres de metall torturades sobre la runa. Dels tres que miren la càmera en el moment del clic un es disposa a aspirar fum del cigarret que sosté en la mà esquerra. Els altres cinc comproven els desperfectes. Dalt d’una escala, un home examina atentament la zona de l’impacte. A l’esquerra, davall d’una elegant porxada de ferro art déco, hi ha un rètol amb tres paraules en majúscula: Gran Hotel Inglés

lletraferit

Bernat i Baldoví quan la sàtira es va fer foc 

Por |  - 

Des dels inicis de les Falles elscadafals que es plantaven en els carrers del Cap i Casal estaven acompanyats decartells amb versos que ajudaven a desplegar i fer més entenedor el seuargument. Però la implicació de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València,1864), el considerat pare del llibret de falla en un de tants relatsfundacionals als quals el món faller és tan aficionat, va ser decisiva en laconsolidació de l’incipient gènere de la sàtira fallera

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email