X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

PÚBLIC AL WEB D’ENCONCULT 

Fes Cultura, el documental: un vídeo resumeix la creació del pla estratègic cultural per a la Comunitat

El clip posa en valor el procés de creació del full de ruta que la Conselleria de Cultura manté com a criteri d'implementació i autoavaluació fins a 2019

22/02/2017 - 

VALÈNCIA. El passat 31 de març del 2016, l'últim dia del termini en el qual el Govern valencià s'havia proposat presentar el seu Pla Estratègic Cultural, es va celebrar en el Palau de Les Arts la posada de llarg de Fes Cultura. El projecte, encarregat a l'empresa EconCult -que opera des de la Facultat d’Economia de la Universitat de València i que dirigeix Pau Rausell- es feia així públic davant 400 agents culturals, molts dels quals van participar durant eixe mateix hivern en diferents dinàmiques de treball essencials per a l'anàlisi de la situació.

Tot aquell treball de participació, des dels antecedents fins a l'anàlisi, des de les propostes per sectors fins al document final, queden ara resumits en un documental de 24 minuts que detalla quin és el pla legislatiu de la Conselleria que comanda Vicent Marzà per a la Cultura. El vídeo serveix per a concretar tots eixos aspectes i deixa negre sobre blanc -encara que en un format audiovisual- quines són les fites “autoavaluables” a les quals respondrà la Generalitat Valenciana davant les eleccions de 2019.

Antecedents

El projecte focalitza la Comunitat en el món: 5 milions d'habitants, 100.000 milions d'euros de PIB i 28.000 euros de renda per capita. Eixe és el punt de partida en el qual es contextualitza l'inici de l'assumpte: “el 2016 la cultura a la Comunitat Valenciana vivia una situació dramàtica”. Pel que es refereix a l'escenari estructural, els Governs ixents deixen “una gestió pública fundacionalitzada per escapar al control i actuar amb absoluta discrecionalitat” i grans infraestructures amb greus problemes de sostenibilitat financera”. 

La primera de les claus que s'esmenta en el vídeo apunta dos problemes per entendre eixe estat: “les dificultats financeres primer i el posterior tancament d’RTVV suposa el desmantellament de la major part del sector audiovisual”. Este seria un dels eixos locals de major concreció per a l'inici de la crisi. En la societat, al seu torn, l'índex lector és un 5% inferior a la mitjana espanyola, el mateix percentatge ‘per baix’ de persones que van a un museu. 

Tot i així, el vídeo també inclou entre els seus antecedents el context: “el pressupost públic destinat a cultura entre els anys 2000 i 2014 passa de l'1,8% al 0,6%” i la despesa dels ciutadans en serveis culturals, “de 567 a 400 milions d'euros”. Per la seua banda, els ajuntaments, que fins hui han tingut un important paper a l'hora de dinamitzar activitats culturals pel seu compte, redueixen en un 45% la seua despesa en cultura

En escèniques, cinema i música, ‘la varada’ es resumeix en quatre xifres: 5.000 concerts menys, 15 festivals menys, 2,5 milions d'espectadors -en escèniques- menys i un milió d'espectadors menys en les sales de cinema. 

El procés del full de ruta per a la nova política cultural

El responsable d’EconCult i professor d'Economia Aplicada de la citada Universitat, Pau Rausell, explica quins són els objectius plausibles “dins d’una certa racionalitat instrumental” i a partir de “les propostes programàtiques dels partits en el Govern”. Objectius “ràpids en el temps i avaluables i seguibles en el temps”. En eixe procés, Rausell i l'equip d’EconCult sumen anàlisis com les de, per exemple, Xavier Cubeles (Coordinador del Pla Estratègic de la Cultura de Catalunya), Antonio Martínez (Exdirector General de Cultura de la Regió de Múrcia i Consultor cultural) o el professor de la Universitat del País Basc Ramón Zallo (Coordinador del Pla Basc de la Cultura). Amb ells, en concret, es parla d'un dels principals ressorts del pla: la participació dels sectors i la ciutadania. La convivència de lobbistes, sectors, informes professionals i ciutadans s’insereix en eixa conversa i en el mateix desenvolupament del pla.

El pla, segons Rausell en el documental, pot “satisfer els drets de la ciutadania: dret a ser, dret a participar i dret a sentir i expressar-se a través de les disciplines artístiques”. Uns objectius que poden “fer servir la cultura per a generar treball, renda, innovació, competitivitat, transmetre missatges positius i, també, per raons terapèutiques, educatives o socials, entre altres”. En 13 sessions de treball, 156 agents culturals de 12 sectors van completar eixe mapa d'objectius “possibles” de la política cultural per a la present legislatura. 

Els sectors que hi van participar

'Els sectors convidats'

1.Arts visuals

2.Editorial i il·lustradors

3.Museus i patrimoni

4.Societats musicals i música tradicional

5.Audiovisual i multimèdia

6.Arquitectura i disseny

7.Música en directe

8.Videojocs

9.Dansa i circ

10.Teatre

11.Mitjans de comunicació

12.Visions transversals


A eixos sectors se'ls va enfrontar a la seua pròpia percepció sobre si mateixos i sobre la resta de disciplines, i van destacar el tipus de repartiment que faria cadascun dels conjunts professionals pel que fa als recursos disponibles. Una vegada visualitzat eixe cost d'oportunitat, els sectors participants van realitzar debats que van aportar bona part dels “matisos” al pla, als quals Rausell fa referència en el vídeo. El documental afegeix eixes reflexions que Fes Cultura té en compte en la seua elaboració, però, sobretot coincideix, segons la segona etapa del procés que compta amb consultes ciutadanes, amb el que els valencians que no pertanyen a sectors culturals farien amb eixa distribució de recursos.

Coordinació amb Hisenda i amb els gestors públics

L'última etapa del procés d'elaboració del projecte té a veure amb la comunió del projecte pel que fa als recursos públics. A Hisenda, en eixe precís moment (10 de febrer del 2016), es dóna via lliure a un projecte que passarà a tenir en compte també la reivindicació general d'un millor finançament autonòmic. Per la seua banda i finalment, el pla és contrastat amb els gestors públics, per a involucrar més matisos a les polítiques públiques. De fet, encara que el Pla Estratègic tracta de generar estructures pràctiques per a la implementació de plans, alguna de les veus consultades ja apunten al fet que són línies “massa generals”. Entre altres testimonis enriquidors del procés, un d'ells destaca per reclamar “un relat valencià” de la inversió en cultura. És a dir, eixe aspecte que separa qui fa la inversió de mantenir un objectiu comú i un storytelling

Resultats

Els dos objectius fonamentals de Fes Cultura també apareixen al grafisme del documental a partir de les imatges del dia de la seua presentació en Les Arts: “augmentar la capacitat, fortalesa i dimensió dels sectors culturals i creatius per a generar riquesa i treball” i “facilitar els processos educatius perquè les Arts i les Humanitats amplien l'accés als béns i serveis culturals”. No menys interessant, no tant com a objectiu, sinó com una línia d'actuació general capaç de motivar les sensibilitats d'inversió i de vocació política sobre la cultura, també apareix la possibilitat de “reconstruir la imatge i l'autoestima col·lectives dels valencians”. “No tenim moltes més eines per a aconseguir açò”, apunta Rausell.

Fes Cultura, tal com es presenta en el documental, afirma que si la cultura és un motor de canvi, “que ho és”, “deixa de ser una qüestió cosmètica”; és una “nova enginyeria estratègica de la transformació”. A partir d'ací, des de la mateixa presentació del pla s'adverteix que el seu èxit va a haver de comptar amb una especial sensibilitat per la “racionalitat instrumental”, per la “informació de qualitat” i el “coneixement”, a més de valors més amplis com la “intel·ligència emocional”, “la intuïció”, “la bellesa” i “l'autenticitat”. 

Objectius

A partir d'ací, el vídeo insereix els eixos que ja es van presentar en el seu moment (“industrialització i consolidació dels sectors culturals i creatius”, “territorialització”, “cooperació interinstitucional”, “internacionalització”, “democratització i accés a la cultura”) i els seus objectius finals:

DESPESA CULTURAL. Recuperar la despesa en cultura a nivells del 2008. Increment de 200 milions d'euros.

SECTORS CULTURALS I CREATIUS. Crear de 8 a 10.000 llocs de treball en els sectors culturals i creatius. Incrementar la dimensió mitjana de les empreses. Passar de 10 a 12.000 empreses culturals.

LECTURA. Incorporar 200.000 nous lectors per assolir la mitjana espanyola. El sector del llibre valencià aconseguiria el 7,5 del Valor Afegit Brut. Crear 80 nous punts de lectura i incorporar 300.000 usuaris a la xarxa de biblioteques. 

MUSEUS. Generar interés social pels museus valencians. Arribar als 6 milions de visitants (4,8 milions de visitants, punt de partida).

ARTS ESCÈNIQUES. Aconseguir els dos milions d'espectadors teatrals anuals. Incorporar 8.000 persones en la pràctica amateur.

MÚSICA EN VIU. Augmentar fins a 2,5 milions d'espectadors. Incrementar els concerts de música des dels 4.900 actuals fins als 10.000 (la xifra és similar al moment precrisi).

AUDIOVISUAL. Arribar, almenys, al 5% de la producció estatal.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email