L'AVL commemorarà a les escriptores oblidades i als literats exiliats

VALÈNCIA. L'Any Carmelina Sánchez-Cutillas continua contagiant la literatura valenciana, que ahir —mitjançant l'acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua— va desvelar quines seran les efemèrides que protagonitzaran els pròxims anys després de la gran celebració de l'Any Fuster durant aquests mesos. En ells, fora de celebrar allò que ja s'ha reconegut en vida, la institució aposta per posar llum a la foscor de les veus perifèriques del segle XX. Així, 2024 es dedicarà a Maria Ibars i en 2025 a Maria Beneyto.

Abans, en 2023, la més alta institució en defensa del valencià, dedicarà els seus esforços en repassar les veus de l’exili. “La major part dels que havien escrit en valencià van adoptar la llengua del país d’adopció. No obstant això, van publicar obres en valencià i col·laborar en revistes de l’exili com ara Levante, Mediterrani i Senyera” ha explicat a les xarxes socials l’AVL. Francesc Bosch i Morata o Manuel Sanchis Guarner seran alguns dels noms protagonistes. La Biblioteca Valenciana és l'única biblioteca pública amb una secció específica de l'exili republicà, i el passat mes de novembre ja va dedicar unes jornades a epistolaris dels escriptors i escriptores valencianes que varen patir eixa situació.

En 2024 serà el moment de Maria Ibars, mestra, poeta i novel·lista, que va fer de Dénia i la Marina Alta el seu univers literari. Una part de les seues obres continua inèdita. Nascuda en 1892, la seua vocació com a mestra va ser primerenca, i després va començar a col·laborar en Las Provincias o El vers valencià, específicament amb producció poètica. "El seu primer llibre, Poemes de Penyamar apareix el 1949 i és un recull de poesies amb un pròleg de Carles Salvador", indica la seua biografia publicada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. "El paisatge com a tema, la perspectiva femenina i el compromís amb les desiguals condicions de vida de les dones", resumeix la institució, que destaca en la seua obra L'últim serv: a l'ombra del Montgó i Vides planes.

Maria Beneyto, una de les poetes més prolífiques i amb més visibilitat del segle XX, tant per la seua poesia en valencià com en castellà, protagonitzarà les activitats de 2025. Va néixer poc abans de la Guerra Civil, i encara que va tindre un compromís i una sensibilitat important amb la qüestió del gènere, va poder desenvolupar la seua carrera com a escriptora. L’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere va publicar en 2019 Regreso a la ciudad, on recull les seues memòries de la infantesa, com ja va fer en Antigua Patria. Pertangué a la generació poètica dels 1950 i en valencià destaquen obres com Vidre ferit de sang, Després de soterrada la tendresa, Elegies de pedra trencadissa, Quasi un poc de res i La dona forta. Tota una referència per a la següent generació de veus poètiques en la llengua pròpia.

Finalment, l’Acadèmia ha decidit commemorar en 2026 la figura de Francesc Almela i Vives, fundador i director de Taula de Lletres Valencianes, que impulsa l'acord ortogràfic de les Normes de Castelló. La seua producció literària es concentra en les primeres dècades del segle XX. La Biblioteca Valenciana compta amb la seua col·lecció personal des de 1997, amb un fons de 1.072 obres. Va escriure novel·la, poesia i teatre, i també va desenvolupar el seu ofici com a historiador, especialment interessat pels clàssics valencians.