Carmelina per sempre

VALÈNCIA. L'Any Carmelina, que en realitat han sigut dos a causa de la pandèmia, s'acaba. Dona pas a l'Any Fuster, amb major suport institucional i pressupost, i tanca un cicle enlluernador per a molts lectors i lectores de literatura valenciana, que han trobat en l'obra de Sánchez-Cutillas una visió inèdita de la narrativa en la llengua pròpia. Promogut per l'Academia Valenciana de la Llengua, l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas començava en 2020 amb l'objectiu de superar la idea que l'autora només haguera publicat Matèria de Bretanya, un llibre —per altra banda— excel·lent, molt present en l'àmbit local, però que ni tan sols forma part del cànon de la literatura catalana del segle XX.

"La gran majoria de la seua obra la produeix en els 60, quan qualsevol obra en valencià era molt difícil que es publicara més enllà dels premis literaris", explicava a este diari Maribel Guardiola, que ha format part de la comissió. Amb la clara vocació d'ampliar el cércol de coneixement, l'Any Carmelina ha tingut com a colofó la publicació de les Obres Completes de l'escriptora d'Altea. Dos volums i 1000 pàgines que recullen, no només la seua obra literària en prosa, sinó també la seua faceta poètica, les correspondències, articles periodístics, i fins i tot, algunes investigacions fetes sobre literatura i història medieval.

Joan Borja, director de la Unitat per a l'Educació Multilingüe i director del Departament de Filologia Catalana en la Universitat d'Alacant, a més de membre de la comissió de l'Any Carmelina i natural d'Altea, explica a este diari que el procés ha sigut bussejar entre les caixes de documentació inèdites que la família va depositar en la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. En aquestes trobaren tres poemaris complets inèdits, aportacions a llibres de falla, poemes solts, o un dietari de 1964. Tot això està ara publicat en una obra antològica que omplirà amb escreix la llacuna editorial que hi havia abans.

En tot cas, aquestes Obres Completes no deixen de crear una escletxa entre la comunitat lectora. Per una banda, Matèria de Bretanya es pot llegir de manera individual. Més enllà, només hi ha un volum colossal. "Un dels reptes futurs és de fer més accessible la seua obra, sobretot la poètica. Tindre l'obra fragmentada i disponible és la normalitat a la qual hem d'aspirar, sinó serà difícil crear nous lectors", opina Alba Martínez, investigadora de la seua obra.

L'altre gran projecte de l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas és la posada en marxa del Centre d'Interpretació de l'escriptora en Villa Gadea, Altea. El projecte dotarà d'uns recursos divulgatius la vida i obra mai vist en altra autora valenciana fins ara. S'ha creat una ruta literària pel poble i s'està museïtzant part de Villa Gadea per acollir de manera permanent visites. "Es tracta d'oferir un recurs més a un model de turisme alternatiu en Altea, jo diria que un turisme educatiu. Carmelina sempre parlava de la casa de la mar i aquest centre d'interpretació permetrà visitar altea amb els ulls de Matèria de Bretanya", explica Borja. I afegeix: "Construir espais per a la popularització dels grans autors de la nostra literatura és una emergència”.

L'espai estarà coordinat per Reme Gadea, professora d'Altea i gran coneixedora de l'obra de Sánchez-Cutillas. Ella s'encarregarà —a partir d'unes poques setmanes— quan estiga tot en ple funcionament, enviar una carta a tots els centres educatius perquè comencen a visitar aquest espai. "Igual que la xicalla recorda haver anat a Sagunt pel patrimoni històric, l'objectiu és que tots els col·legis i instituts aprofiten l'oportunitat de visitar Altea per conéixer a Carmelina Sánchez-Cutillas", comenta Borja. El Centre d'Interpretació ja ha començat a funcionar i no només acollirà visites, sinó que vol tindre una agenda cultural pròpia que pose en valor contínuament l'obra de l’escriptora.

En València també s'ha creat una ruta literària, amb 13 punts que recorren la ciutat mitjançant els seus poemes. És la tercera ruta que es fa, després de crear la de Marc Granell i Vicent Andrés Estellés. La capital de la Comunitat també va ser un dels llocs on Sánchez-Cutillas va desenvolupar més vida i obra, encara que no ha sigut tan reconeguda i reivindicada com en Altea. "Moltes vegades la gent no coneixia a Carmelina Sánchez-Cutillas més enllà de Matèria de Bretanya, o ni tan sols això. En Altea sí, però no en València, i molt menys en Catalunya. Per això hem de reivindicar que, a més de La plaça del diamant de Rodoreda, la literatura valenciana també té una obra i una veu imprescindible per a la nostra llengua del segle XX", reivindica el professor.

Per això ell sí que parla d'un "fenòmen Carmelina": "tant Enric Valor com Joan Fuster són autors que ja tenen un nom fet i descobrir alguna cosa en ells és una tasca molt difícil. La iniciativa de l'escriptor de l'any val la pena si es produeix el que ha passat en aquest cas, que ha servit per a descobrir molt d'aquesta autora que va viure i escriure des de les fronteres del silenci". Eixes fronteres donaren nom a l'exposició itinerant dedicada a l'autora, i també a la revisió crítica de la seua obra, que també s'ha publicat i que firma Joan Borja amb Maria Àngels Francés Díez.

Ara, en 2022, toca cedir el pas a Joan Fuster després de dos anys il·luminant un camí fosc. Més enllà del treball acadèmic, també hi ha hagut un divulgatiu que ha fet que el "fenomen Carmelina" haja funcionat, que el boca-orella haja ficat en la història, en un temps rècord, a l'escriptora on es mereix. És la primera de moltes, però sobretot ha aconseguit ser-ho. Què queda ara? "Després dels clàssics queda la vida. Queda festejar i aprofitar la seua obra per a allò per al que serveix la literatura, evocar sentiments".

Una petjada en un llarg camí

Alba Martínez creu que, més enllà del treball de les institucions, també s'ha de valorar la recerca que s'ha anat fent per part de les acadèmiques -"moltes vegades, dones"-: "no és molt nombrosa però sí de molta qualitat". I afegeix: "han sigut elles les que han rescatat l'obra de Carmelina de la marginalitat, és important entendre que partim d'aquest context".

En el seu cas, està fent un estudi sobre el paper de la traducció en la preservació de les llengües i la cultura del País Valencià; i més concretament, les possibilitats traductològiques de Matèria de Bretanya a l'anglés.

En la seua opinió, s'ha fet una gran tasca de divulgació aquests dos anys, que va des dels grans actes i exposicions fins al reanomenament de carrers i la dinamització de recursos escolars. En tot cas, creu que eixe treball encara no ha conclòs: "hem d'aspirar a que es traduïsca la seua obra, com passa amb Rodoreda; internacionalitzar la seua obra, integrar-la més en el currículum... En definitiva, crear nous lectors i lectores".